L’activitat pràctica (de no més d’una hora i mitja de durada) presenta tres parts diferenciades:

a) Exposició teòrica

S’exposen els conceptes bàsics sobre cartografia antiga que han de permetre als alumnes donar resposta al qüestionari que hauran de completar. La presentació està estructurada seguint els cinc apartats d’aquest qüestionari per tal de facilitar l’activitat. Aquesta part no excedeix d’uns 25-30 minuts. Podeu trobar el material de suport amb els diferents aspectes tractats i els mapes escollits per a l’exercici pràctic a: https://ddd.uab.cat/record/299084

b) Treball dels alumnes

Els estudiants (uns 25 per sessió) es reparteixen en grups de 4 o 5 persones i cadascun d’aquests grups treballa amb un dels mapes escollits (que trobareu referenciats a la presentació citada anteriorment).

Sessió de formació amb els mapes de la Col·lecció Gelabertó i els alumnes de primer d’Història.

Els alumnes hauran d’omplir el següent qüestionari sobre el mapa que han de treballar (45-50 minuts). Cal que identifiquin:

1. Les dades descriptives del mapa: autor, títol, lloc d’edició, any d’edició (no sempre totes les dades hi són presents)
 
2. Les dades matemàtiques i/o geomètriques: escales (hi ha més d’una?, coordenades, xarxes de referència, orientació (el mapa està orientat al nord?)
 
3. La informació sobre el relleu terrestre i/o la informació marítima. Com es representen les serralades, les fondàries costaneres o les zones no urbanitzades (en el cas d’una ciutat)?
    		4. Els elements simbòlics i iconogràfics. Hi ha elements generals (com àngels), personatges o d’altres representacions (escuts, etc.)? Podeu descriure els personatges, tot i que no sapigueu qui són? 
     
    5. La toponímia. En quines llengües apareixen els noms dels llocs? Podeu identificar tres ciutats importants o tres llocs concrets (en el cas d’una ciutat)?
     
    6. Qualsevol altre element que cregueu interessant o us hagi cridat l’atenció.

    c) Posada en comú i comentari dels elements més destacats

    Un cop els alumnes han dut a terme el treball en grup, es posen en comú les diferents respostes que sorgeixen arran de les diferents tipologies de mapes. A aquesta part s’hi dediquen entre 10-20 minuts. Algunes qüestions destacables que es comenten a nivell general són:

    • Les dades sobre autor, edició, etc. no apareixen al mapa: es tracta d’un mapa desenquadernat d’un atles. Cal anar a l’atles complet per trobar aquestes dades.
    • Llengües dels documents: diferents llengües en un mateix document, en funció de si es tracta del títol, la toponímia, les divisions administratives …
    • Existència del mateix mapa amb diferent autoria (venda de planxes)
    • Multiplicitat d’expressions de l’escala: no existència del metre com a unitat de mesura.
    • Connotacions polítiques i/o propagandístiques dels elements iconogràfics.
    • Diferències en l’expressió del relleu en un mapa i una carta de navegació, producte dels diferents usos dels dos tipus de document.

    L’ordre de les tres parts no sempre és el mateix: l’exposició teòrica es fa de vegades a l’inici i de vegades al final de la sessió. L’elecció d’un moment o altre la determina el docent.