Neuroscience Without Representations

En aquest llibre, Oscar Vilarroya aborda la noció de “representació”, tal com s’utilitza en les expressions “representació neural” o “representació mental”. Aquest concepte és fonamental en neurociència. Tanmateix, la neurociència encara no té una visió clara, universal i àmpliament acceptada sobre què significa per a un sistema nerviós representar alguna cosa, sobre què fa que una activitat neuronal sigui una representació i sobre què es el que es torna a presentar. L’autor creu que això continuarà sent així tret que els neurocientífics s’enfrontin als reptes que suposa concebre un cervell sense la noció de representació.

El llibre posa les bases d’una visió no representacionalde la funció cerebral. Vilarroya es basa en la crítica de György Buzsáki al marc teòric subjacent a la neurociència cognitiva actual. Des d’aquest punt de partida, Vilarroya argumenta que disciplines com la cognició encarnada i situada, coneguda col·lectivament com a “cognició 4E”, estan facilitant un canvi de paradigma en la nostra comprensió del que significa per a un animal tenir coneixement.

En poques paraules, en comptes d’entendre la cognició com a fonamentada en representacions -que posseeix intencionalitat, en el sentit filosòfic d’estar dirigit a alguna cosa-, ara hi ha la possibilitat d’entendre-la com a enacció, és a dir, com una interacció d’un organisme per gestionar els requisits d’una situació. Vilarroya pren aquesta idea fonamental per desenvolupar un enfocament que es recolza en anàlisis detallades d’estudis recents.

Punts claus

  • Presenta arguments per donar suport a una visió no representacional del cervell.
  • Detalla les raons subjacents a la inadequació de la noció de representació neural per abordar el cervell com a òrgan cognitiu.
  • Explica com cervells no representacionals també poden tenir coneixements representacionals.
  • Descriu els fonaments d’una alternativa a la noció de representació neural.

Neuroscience Without Representations
Building a Brain-in-a-World View

Elsevier, 2024.
Paperback ISBN: 9780443190650

somos_lo_que_nos_contamos1_2000px.jpg

Somos lo que nos contamos

Somos lo que nos contamos tracta d’un element que ens defineix com a humans: la nostra facultat per narrar, és a dir, per explicar i explicar-nos històries. Somos lo que nos contamos parteix de la constatació que narrar forma part integral de la nostra naturalesa, fins al punt que som, d’alguna manera, les històries que ens expliquem. No obstant això, el llibre defensa a més la idea que la nostra facultat narrativa construeix la realitat en la qual vivim, i que la funció d’aquesta construcció no és la de representar el que passa, sinó més aviat la de donar-li sentit. Els nostres relats poden construir una representació més o menys adequada del món, però també poden construir una realitat que ens creiem totalment veraç, quan no és més que una fantasia que ens convé creure. I això té nombroses conseqüències, algunes inofensives, com creure que el nostre equip és el millor, i altres extremadament pernicioses, com convèncer-se que els nostres problemes són causats per una població o un país determinats.

 Somos lo que nos contamos desenvolupa aquesta idea, explicant l’origen evolutiu de la facultat narrativa i el benefici adaptatiu que va poder aportar, així com descriu els mecanismes psicològics bàsics del narrar, els seus biaixos, ajustaments i desajustaments, així com les seves diverses aplicacions. Cada capítol presenta resultats d’estudis científics, així com il·lustra els seus arguments amb casos clínics singulars, o amb esdeveniments públics recents, com l’aparició de bombolles narratives amplificades per les xarxes socials. El text adopta una perspectiva personal, però basada en la meva trajectòria professional com neurocientífic, encara que també incorpora coneixements provinents de la psicologia, la biologia evolutiva, així com d’altres disciplines humanístiques.

Somos lo que nos contamos. Cómo el relato construye el mundo en que vivimos
Oscar Vilarroya
Ariel, 2019

Paraula de robot. Intel·ligència artificial i comunicació

Premi europeu de divulgació científica estudi general

El lingüista belga i expert en robòtica Luc Steels va treballar amb el robot-gosset AIBO per comprendre l’origen i l’evolució del llenguatge. Els seus avenços han permès començar a respondre a algunes de les preguntes que ens hem formulat des de sempre: com aprenem a parlar?, a què correspon el significat de les paraules?, quina relació existeix entre el llenguatge i les nostres capacitats cognitives?, quina importància té la comunicació en el significat de les paraules? Paraula de robot viatja pel temps i l’espai de la recerca científica, en un itinerari fascinant que ens descobreix el que sabem sobre el funcionament del cervell. humà pel que fa a l’adquisició del llenguatge.

Paraula de robot
Oscar Vilarroya
Bromera, 2003

La disolución de la mente

La Disolución de la mente explora com l’experiència sensible pot donar lloc a les propietats mentals per excel·lència, com el raonament, la intel·ligència o la consciència. D’aquí es deriven alguns temes centrals en filosofia: el vincle entre llenguatge i pensament, la naturalesa de l’experiència conscient, o la relació entre la ment i el cervell. A més de ser un exemple d’aplicació de les investigacions neurocientífiques més recents a l’explicació de la ment, La Disolución de la mente convida el lector a reflexionar sobre moltes de les preguntes bàsiques que tots ens hem formulat alguna vegada: a què correspon el «jo» que percep ? ¿Què vol dir «adquirir ús de raó»? ¿Per què parlant no sempre s’entén la gent ? ¿de què està fet un pensament?

La disolución de la mente
Oscar Vilarroya
Tusquets, 2003

Social Brain Matters

Oscar Vilarroya i Francesc Forn i Argimon (Editors)

Aquest llibre examina les implicacions filosòfiques i científiques del neodarwinisme en relació amb les dades empíriques recents. Desenvolupa explicacions del comportament social i la cognició a través de l’anàlisi de les capacitats mentals i la consideració de qüestions ètiques. Inclou el debat dins de la ciència cognitiva entre les explicacions dels fenòmens socials i morals de la filosofia, la psicologia evolutiva i cognitiva, la neurobiologia, la lingüística i la informàtica.

Social Brain Matters
Oscar Vilarroya and Francesc Argimon (Eds.)
Rodopi/Brill, 2007