Exploracions pel planeta Menjar (2020) -Assaig-
Menjar és una de les nostres ocupacions principals, i disposem de la quantitat i varietat més gran d’aliments de la història. Però, alhora, pot esdevenir un problema: hi ha qui menja massa i qui no té res a menjar. El món del menjar és en sí mateix un planeta complex amb multitud de camins, i aquesta obra és una guia per explorar-lo de forma saludable i respectuosa amb el nostre entorn.
Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2019
Desafíos del futuro : doce dilemas y tres instrumentos para afrontarlos en el duodécimo milenio (2016) -Assaig-
Alguns científics consideren que estem vivim una nova era geològica: l’Antropocè, marcada per l’activitat humana i els seus alarmants efectes globals sobre el planeta. En aquest llibre, l’autor repassa l’evolució de determinats elements com l’alimentació, la comunicació, l’energia o la pròpia espècie humana. I, a la vegada, ens presenta els dilemes d’aquesta trepidant evolució i les eines que els humans hem creat, i que haurien de permetre donar resposta al futur incert.
Las plantas que comemos (2009) -Assaig-
Informació sobre les plantes que utilitzem com aliment. Es van presentant les diferents plantes amb usos agrícoles, com aquest usos han anat canviant en molts casos al llarg de la història i com es va iniciar el seu conreu. Ens explica en què consisteix la millora de les plantes, ja en les aplicacions clàssiques com les noves per mitja de tècniques moleculars. Ens parla de les plantes transgèniques, el marc legal en el que estan inscrites i quin futur poden tenir.
Andreadòria (2007) -Novel·la-
Thriller tecnocientífic en el qual Jaume Fàbregues, geòleg reconvertit en consultor científic, i amb problemes financers i sentimentals, rep l’encàrrec de buscar l’Alícia Freixa, una investigadora en biologia molecular, desapareguda sense deixar rastre. L’Alícia ha descobert uns nous elements mòbils al genoma, que ha anomenat Andreadòria.
Lluny de la torre d’ivori (si és que mai ha exsistit) (2004) -Assaig-
Discurs de l’autor com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans en el que valora l’hipotètic aillament del científic de la societat civil.
“… si hi va haver uns temps en què el científic es va trobar tancat en una torre de marfil, aquests temps ja han passat, probablement de manera definitiva. Actualment, el científic es troba més que mai immers en la societat de què forma part.”
El gen escarlata (2000) -Novel·la-
L’autor ens proposa un debat urgent i descarnat, embolcallat en format de novel·la d’intriga científica, en el qual la biotecnologia i la genètica son eines que s’esmunyeixen de les mans dels protagonistes per a convertir flors en malsons.
L’obra, una història verídica que no ha passat, pretén ser una paràbola amena però sense concessions sobres les incerteses i els grans beneficis que la ciència ens ofereix i sobre els límits ètics de les biociències.