Informació de contacte
Paraules clau
Enllaços
Arquemalacologia
Recursos aquàtics
Paleodieta
Caçadors-pescadors-recol·lectors
Isòtops estables
Residus orgànics en sediments
 

Línies de recerca

  • Gestió i consum de recursos marins
  • Efectes de les societats productores d’aliments sobre l’economia caçador-pescador-recol·lector

M’interessa conèixer els canvis en la gestió dels recursos aquàtics en les darreres poblacions prehistòriques de caçadors-pescadors-recol·lectors i el paper d’aquests recursos marins en els seus hàbits de consum d’aliments. A més, es tracta d’entendre com l’influència de les societats productores d’aliments va influir i va modificar les pràctiques de gestió i consum d’aquests recursos.

L’estudi de les pràctiques d’alimentació de grups humans en el passat ens permet comprendre i explicar el nostre procés evolutiu i les causes o factors que van contribuir al nostre desenvolupament tecnològic i els canvis en l’economia, les relacions socials i polítiques. Com a part del meu doctorat en curs. La dissertació vam establir l’objectiu principal d’investigar els canvis en la dieta i els patrons de consum d’aliments durant un moment clau de la història, la transició del pleistocè precoç a l’holocè inicial. Amb una atenció centrada en el paper dels recursos aquàtics, avaluarem si la seva importància en la dieta canvia amb l’adopció de domesticats d’animals durant el neolític primerenc mitjançant una mostra de dipòsits de les costes càntabres i mediterrànies. L’estudi es basa en l’anàlisi d’isòtops d’oxigen (δ18O) a les closques de Patella Vulgata i Patella caerulea, l’anàlisi isotòpica de δ13C i δ15N sobre aminoàcids i l’anàlisi geoquímica de residus orgànics en artefactes, estructures i sediments a partir de nivells arqueològics associats al processament d’aquests recursos. . Es tracta d’un enfocament altament innovador en l’arqueologia que posarà de manifest els diferents processos de treball implicats en l’adquisició i el consum de recursos aquàtics i també establirà el seu valor econòmic i la seva importància en la nutrició humana. Aquesta tesi es desenvoluparà sota la superivisió del Dr. Antoni Rosell Melé (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals), Esteban Álvarez Fernández (Universitat de Salamanca) i Maria Saña Seguí (UAB).

 

Treballa en conjunts de fauna de …

Espanya

Estudia els isòtops estables de la malacofauna recuperada a Cueva de Nerja (Nerja, Málaga), El Cierro (Frenu, Ribadesella, Asturias), Los Gitanos (Castro Urdiales, Cantabria) and La Garma A (Omoño, Santander, Cantabria).

  • Cueva de Nerja (Nerja, Málaga) – Upper Pleistocene-Holocene transition

Un dels llocs clau per a l’estudi de la gestió de recursos marins a la transició del Plistocè-Holocè superior a la Mediterrània occidental. Les intervencions arqueològiques a les sales del Mina i del Vestíbul van proporcionar abundants restes malacològiques datades entre 12.000-6.000 cal BP i 12.500-4.000 cal BP, respectivament.

  • El Cierro (Frenu, Ribadesella, Asturias) – Upper Pleistocene-Holocene transition

És un dels pocs concheros amb una estratigrafia completa que cobreix la transició del Plistocè-Holocè superior. El lloc té dos nivells azilians (nivells D i C) i un nivell mesolític (nivell B) que cobreixen una cronologia que oscil·la entre els 13.000 i els 8.000.000 BP.

  • Los Gitanos (Castro Urdiales, Cantabria) – Mesolithic to Bronze age

És un dels pocs jaciments neolítics de la costa cantàbrica amb abundants restes malacològiques. Aquest dipòsit té quatre nivells (A4, A3, A2, A1) datats entre 5.000 i 2.600 cal aC.

  • La Garma A (Omoño, Santander, Cantabria) – Upper Magdalenian and Mesolithic

És un dels dipòsits situats al turó de la Garma, a la badia de Santander. El jaciment arqueològic conté nivells atribuïts a la Magdaleniana superior (nivell N i W) i al mesolític (nivell Q) datats entre els 13.200-11.700 cal BC i 6.800-5.600 cal BC, respectivament.

 

Projectes de recerca

HAR2017-88304-P: Arqueobioquímica de la alimentación durante el neolítico peninsular: nuevos marcadores y referenciales para el estudio de las pautas de producción y consumo en Arqueología.  PI: Dr. Maria Saña.

 

Publicacions destacades

Álvarez-Fernández, E., Bécares-Pérez, J., Jordá-Pardo, J., Aguirre, A., Álvarez-Alonso, D., Aparicio, M., Barrera, I., Carral, P., Carriol, R. Cubas, M., Cueto, M., Douka, K., Elorza, M., Fernández-Gómez, M. J., Gabriel, S., Garcia-Ibaibarriaga, N., Iriarte-Chiapusso, M. J., Llave, C., Maestro, A., Arias, P., (2019). Palaeoenvironmental and Chronological context of human occupations at El Cierro Cave (Northern Spain) during the transition from the late Upper Pleistocene to the early Holocene. Journal of Archaeological Science: Reports, 29, 102-138.