El passat 29 d’abril de 2026, la Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB va acollir el seminari organitzat per l’Associació Catalana d’Estudis de Ciència i Tecnologia (STS-CAT) sota el títol “Entre el dogma i el miratge: Replicabilitat en les ciències socials”. L’acte, que va comptar amb l’assistència d’unes 30 persones, va consistir en un conversatori obert entre l’Eduard Aibar (UOC) i el Miquel Domènech (UAB), dos referents en l’àmbit dels estudis socials de la ciència i la tecnologia.
Durant la sessió, els ponents van presentar i discutir els articles publicats l’1 d’abril de 2026 a la revista Nature: Investigating the replicability of the social and behavioural sciences (Tyner et al., 2026) i Investigating the reproducibility of the social and behavioural sciences (Miske et al., 2026), dos estudis col·lectius vincultats a diverses institucions de ciència oberta que conclouen que aproximadament la meitat dels resultats positius publicats en ciències socials no són replicables o reproduïbles de manera independent. A partir d’aquesta evidència, Aibar i Domènech van establir un diàleg crític amb els arguments d’un altre text clau, aparegut prèviament el 2019 a la revista Publications: The Limits of Replicability in the Humanities (Penders, Holbrook & de Rijcke, 2019), que defensa una comprensió situada i plural de la replicabilitat, utilitzant diverses contribucions clàssiques dels STS i alertant dels riscos d’imposar polítiques uniformes basades en un ideal monista de ciència.
Aibar i Domènech, amb la resta de participants, van coincidir a assenyalar que la replicabilitat/reproducibilitat no pot erigir-se com l’únic criteri de validesa, especialment en les ciències socials interpretatives i en les humanitats. El debat amb el públic, molt participatiu, va explorar les implicacions polítiques, epistemològiques i ètiques d’imposar l’exigència de replicabilitat a tots els àmbits del saber i, en general, els perills d’una concepció monista i uniformadora de la ciència, ancorada en l’anomenada visió heretada.
En resum, el seminari va demostrar que, més enllà dels dogmes i els miratges, la replicabilitat és una qüestió oberta que requereix un tractament plural, contextual i políticament conscient. Una reflexió imprescindible en un moment en què les polítiques de ciència oberta i avaluació de la recerca tendeixen a homogeneïtzar criteris sense atendre les especificitats epistèmiques de cada disciplina.
Des de l’STS-CAT volem agrair als ponents i a les persones assistents la seva participació activa i el seu compromís amb un pensament crític i situat sobre la ciència i la tecnologia.
La conferència es va fer en el marc de les accions de l’Associació Catalana d’estudis de Ciència i Tecnologia, l’STS-Cat (https://www.sts-cat.org/)
Referències:
Penders, B., Holbrook, J. B., & de Rijcke, S. (2019). Rinse and repeat: Understanding the value of replication across different ways of knowing. Publications, 7(3), 52.
Miske, O., Abatayo, A. L., Daley, M., Dirzo, M., Fox, N., Haber, N., … & Errington, T. M. (2026). Investigating the reproducibility of the social and behavioural sciences. Nature, 652(8108), 126-134. Tyner, A. H., Abatayo, A. L., Daley, M., Field, S., Fox, N., Haber, N. A., … & McHugh, C. (2026). Investigating the replicability of the social and behavioural sciences. Nature, 652(8108), 143-150.