En general, els materials gràfics han estat força menystinguts a les nostres biblioteques. I, entre aquests, potser els anomenats efímers han estat especialment relegats. Sovint perquè no es valoren prou, sovint perquè són difícils de col·leccionar i conservar.[1. OLIVA PASCUET, Victor. Barcelona:publicitat i ephemera: 1850:1950. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2015 RAMOS PÉREZ, Rosario. Ephemera : la vida sobre el papel : colección de la Biblioteca Nacional. Madrid : Biblioteca Nacional, 2003.] Tanmateix, aquests materials són molt rellevants des de diferents punts de vista: històric, artístic, tècnic, sociològic, etc.Les postals constitueixen, entre els documents anomenats efímers, un dels més comuns i han estat d’un ús massiu i molt divers durant tot el segle XX[2. FOTHERGILL,Richard; BUTCHART, Ian. Materiales no librarios en las bibliotecas : guía práctica. London : Bingley, 1990]. No cal donar molts exemples, ja que tothom coneix per experiència personal l’impacte d’aquests documents, i , en particular, en el nostre país —que no n’és cap excepció—. El col·leccionisme de postals hi ha tingut un ampli ressò, no només en les col·leccions de temàtica local sinó també en el col·leccionisme centrat en un tema concret[3. Per ampliar informació, podeu consultar:
– Cartofilia. Barcelona, 2008
– Revista cartòfila : òrgan de difusió del Cercle Cartòfil de Catalunya .Barcelona: Cercle Cartòfil de Catalunya, 1984
– El suggeridor article de MUÑOZ MOLINA, Antonio “El Mar de las postales” Babelia. 24 de maig de 2008
– “Imatges d’una Catalunya de postal”.La Vanguardia, 24 de juliol de 2011
A nivell de catàleg la cerca per Targetes postals – Revistes i Targetes postals – Col·leccionistes i col·leccions – Catalunya – Revistes]
Fa anys Joan Ramon Gómez-Escofet, actual director del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona, va decidir col·leccionar postals de biblioteques, tan de Catalunya com d’Espanya i del món en general. Des de fa una trentena d’anys les ha anat col·leccionant, tot i que mai d’una manera obsessiva. Les ha anat adquirint durant els seus viatges, per mitjà de portals de compra-venda a internet [4. Els principals portals on podeu trobar postals són Todo col·leccion, e-bay, Alte Ansichtskarten, playle.com, oldpostcards.com] i, sovint, en forma de regals d’amics i de companys de feina.
També al llarg d’aquest temps, ha anat localitzant moltes col·leccions de postals de biblioteques d’arreu del món. Molt sovint americanes[5. WILKINSON, Billy R. Academic library postcards. College & Reseaarch Libraries News. 1988, vol. 49, nº 10] . Destacable la col·lecció d’un col·lega seu neerlandès, Sjoer Koopma, que ha reunit més de 12.500 exemplars [6. Sjoerd Koopman library Postcard Collection” IFLANET, 15 d’agost 2008. Fa ja uns anys, Sjoerd Koopman va cedir la seva col.lecció a la biblioteca de la Universitat d’Illinois at Urbana-Champaign, la qual les va digitalitzar i les va fer accessibles des de: http://imagesearchnew.library.illinois.edu/cdm/landingpage/collection/koopman]. Potser “desmoralitzat” per la grandària d’aquestes col·leccions va decidir adquirir únicament postals de biblioteques de Catalunya, arribant a col·leccionar-ne 165. Pot semblar una quantitat petita, però si es pensa en la magra història bibliotecària del nostre país, potser no sigui tan esquifida. Endemés, cal tenir en compte que, com a postals, gairebé sempre només es fotografien i es difonen aquells edificis i interiors que posseeixen un valor destacat.
La col·lecció en paper ha estat cedida a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual s’ha encarregat de catalogar-la i incloure-la en el Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la nostra Universitat i en el portal Memòria Digital de Catalunya (MDC).
El tractament tècnic
La col·lecció de postals de biblioteques és present al DDD des de l’any 2011. Comprèn actualment un total de 288 documents amb una distribució molt homogènia entre biblioteques catalanes i de la resta de l’Estat. Feia temps que pensàvem que era una col·lecció idònia per formar part de la Memòria Digital de Catalunya i l’any 2015, declarat com a Any de les Biblioteques i commemorant el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya, va ser el moment oportú per introduir la col·lecció, ja que a més ens donava l’oportunitat d’afegir-nos als diferents actes que s’estaven celebrant. A nivell tècnic sempre vam saber que el tractament d’una col·lecció com aquesta permetria aplicar la geolocalització, ja present a altres col·leccions del repositori com la del Centre Excursionista de Catalunya. Durant les primeres converses mantingudes amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i, en concret, amb Josep Sanmartí (tècnic d’aplicacions), ja vam començar a valorar la possibilitat que la nostra col·lecció pogués també incorporar un mapa de localitzacions. La inspiració definitiva va venir després de veure diversos productes que aplicaven el conegut then and now, tractament molt adequat per enriquir la nostra col·lecció, però, en una d’aquestes converses van aparèixer les paraules Google Street View, i amb elles, la viabilitat de l’adaptació del CONTENTdm, programari en què se sustenta el portal de la Memòria Digital de Catalunya, indispensable per portar a terme qualsevol innovació.
Tècnicament es va sospesar fer una visualització en pantalles separades, la qual cosa ens portava a una configuració molt simple, però amb un resultat visual no gaire bo. Per contra, la visualització integrada era tecnològicament complexa, requeria el domini de la tecnologia jQuery, però el resultat visual era més homogeni i per tant vam optar per aquest. L’API de la plataforma Street View ens va permetre configurar l’objecte visual des de l’Street View URL.
La informació recollida per ubicar, comprendre o saber quin havia estat el destí dels diferents espais era tan gran, que vam considerar llastimós no compartir-la i fer-la pública. El fet que l’usuari entengués perquè hi ha la captura d’una rambla o d’un descampat, quan a la part superior hi ha un edifici o la idea de difondre el patrimoni cultural del país, va donar lloc a la metadada de més informació. Amb aquest camp el què es pretén és senzillament donar pistes per conèixer més a fons els diferents espais. L’any d’inauguració de les biblioteques —sobretot les fundades per la Mancomunitat—, el seu destí, l’ús actual en el cas que hagi canviat, són algunes de les informacions que s’hi poden trobar. A més, hem afegit enllaços a pàgines que ofereixen informacions ampliades i detallades sobre el lloc representat. De forma més generalitzada, sempre que s’ha trobat una entrada directa hem enllaçat a la Viquipèdia; així com també ho hem fet a webs institucionals, com ara Universitats, Montserrat, o a alguna web particular que afegia informació pertinent i a un parell de documents, amb informació molt il·lustrativa. La recerca no ha estat fàcil: adreces inexistents, plans urbanístics que han capgirat els municipis, informació molt minsa en el propi document, etc. El treball de camp ha estat intens: trucades a biblioteques actuals, ajuntaments, institucions, amics i coneguts, i fins i tot visites presencials als llocs. Cal remarcar que hem quedat especialment satisfets d’aquells registres on gràcies a la plataforma Street View s’ha pogut accedir als interiors, com en el cas de l’Ateneu Barcelonès o el M onestir de Poblet; o als edificis encara existents, donant la sensació d’un petit viatge en el temps.
Tan bibliotecaris, historiadors, arquitectes com el públic en general, trobaran interessant i entretinguda aquesta col·lecció. La seva consulta ens mostra els diferents canvis urbanístics i evidencia, tanmateix, les polítiques respecte als edificis històrics que s’han dut a terme en el nostre país al llarg de tota una època. Nosaltres ho hem col·leccionat i treballat amb molta il·lusió, ara és el vostre torn per gaudir-ho.
Teresa Santos
