Josefina Plaixats Boixadera és Dra. en Biologia i professora del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB. És membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) http://canvi-climatic.espais.iec.cat/ i coordinadora de la Secció de Ramaderia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) de l’ Institut d’Estudis Catalans (IEC) http://blogs.iec.cat/icea/

 

 

Doctora Josefina Plaixats, benvinguda. Quin llibre està llegint en aquest moment?
La filla del capità groc, de Víctor Amela

A part de la novel·la quins llibres llegeix, què li agrada?
Llegeixo moltes novel·les, a vegades assaig. Llegeixo molt encara novel·les de la cua de palla, aquella edició dels llibrets grocs. Els tinc gairebé tots. Això és el que normalment llegeixo.

Ara m’ho acaba d’explicar una mica, però vull saber com és la seva biblioteca?
La meva biblioteca, la del despatx o la de casa?

Qualsevol de les dues. La del despatx m’interessa que la comentem.
La del despatx està tan plena que se m’han ensorrat les prestatgeries.

Au va!
I en aquest moment, bé ara ja me les han arreglat, però no tinc temps de recol·locar tot el que hi tinc. I ara tinc unes piles de llibres per terra.

A terra apilats…
A terra apilats. Tinc un despatx que com diem els del Bages sembla el mercat de Calaf. Exactament igual, i les taules plenes també.

O sigui que té una biblioteca vertical
Vertical, en aquest moment sí, vertical i desendreçada (riu).

I la de casa?
A casa al saló hi ha unes prestatgeries de vidre que sembla que volin i estan farcides de llibres, de novel·les, de tota la història de Catalunya, de Barcelona, poesia que també en llegeixo i m’agrada molt. I després a tots els passadissos de casa hi ha unes prestatgeries a dalt, gairebé tocant al sostre que estan plenes de llibres. Alguns són dedicats a la feina i altres són llibres que he anat acumulant i que algun dia hauré de fer un pensament. A casa l’únic lloc on no hi ha llibres és la cambra de bany.

I en algun revister, per exemple?
No, és l’únic lloc de la casa que no n’hi ha. L’únic. A la meva habitació per exemple hi tinc una col·lecció de llibres d’art. Tinc tota la col·lecció de biologia de l’Enciclopèdia Catalana, perquè sóc biòloga i per tant això també ho he tingut sempre. Fins i tot a la cuina hi tinc llibres.

Doctora Plaixats, destaqui’m dos autors o autores no perquè siguin els preferits, sinó senzillament dos referents que li vinguin al cap. I perquè.
Una és la Montserrat Roig que sempre m’ha agradat molt. D’autor no sabria quin dir-te ara… N’hi ha molts que m’agraden. Potser el Larsson també m’agrada molt. El problema és que cada vegada tinc menys temps per llegir. Durant les vacances em dedico com a mínim a llegir un parell de llibres. La resta d’any, tardo mesos a llegir un llibre.

D’aquesta biblioteca que m’estava esmentant a casa seva quin seria el llibre més preuat?
El més preuat? És difícil de dir perquè tots tenen la seva història. Potser el més preuat per mi, és el de “La plaça del Diamant” de la Mercè Rodoreda. Pel moment que el vaig adquirir o que me’l van regalar… Potser seria aquest, el de la Mercè Rodoreda.

Té una edició especial?
Sí és aquella de tapes dures, amb el folre groc i negre. Sí, sí, aquest és molt especial per a mi.

Doctora Plaixats, li faig quatre preguntes per contestar ràpid. La primera és quin és el millor lloc per llegir, per vostè?
A l’estiu a la piscina, sobre la gandula, per exemple, sota un arbre. I després a la butaca, tinc una butaca a casa per llegir amb un llum al costat. I a vegades també quan me’n vaig a dormir, però últimament sempre estic molt cansada i m’adormo. A la segona pàgina ja se’m tanquen els ulls.

Anirem llegint pàgina per pàgina, doncs. Els subratlla els llibres?
Mai.

Mai? Ni comentaris en llapis?
Mai. Si ho he de fer, a vegades per llibres que són de sagues de famílies agafo un foli i m’ho apunto. Per mi els llibres són sagrats. Mai els faig cap anotació.

Per tant allò de doblegar la pàgina per marcar-lo?
No, sempre tinc punts de llibre.

Com són aquests punts?
Doncs en tinc de molts tipus… En tinc de Brunei, de Malàisia, un d’Irlanda que també m’agrada molt… De diferents països. I normalment porten una mica de pinceta. En tinc uns que tenen com uns ninets, o mussolets, o animalons diferents, que fan aquella pinça metàl·lica. I sinó a vegades tinc els que em regalen per Sant Jordi.

Llibre electrònic, vostè en té un?
No, de moment no.

I n’ha fet servir? Per exemple al servei de biblioteques, que a vegades n’hi ha per als usuaris?
Si, per la feina sí. Però per llegir el que m’interessa a mi, als llocs que he comentat abans no, no en tinc de llibre electrònic. I de moment no en tinc pensaments de tenir-lo. Ja em passo tot el dia, moltes hores davant de l’ordinador… Massa cansat. I el llibre en paper, de moment continua sent el llibre en paper. Estic evidentment disposada al canvi. Si arriba un dia que no n’hi ha ja llegiré els electrònics, però ara que puc triar prefereixo paper.

I la revista científica?
La revista científica m’agrada molt online, per la facilitat de trobar-ho tot. A més tenim molt bones bases de dades actualment. Pràcticament ho trobes tot i és un mitjà àgil. Però m’ho imprimeixo moltíssimes vegades. Quan tinc un article que em cal per preparar-ne un altre jo mateixa, me l’imprimeixo. I aquests sí que els subratllo.

De biblioteca quina és la que més utilitza?
Només faig servir la de la facultat de Veterinària, de biblioteca. Normalment.

Però recordem que vostè és professora titular de…
De la facultat de veterinària. Vaig molt a la biblioteca perquè està molt ben dotada, el personal que hi ha des del responsable, fins a la persona que et dona el llibre en préstec són d’una amabilitat extraordinària. T’ho faciliten tot. Jo estic encantada amb això, i si necessito algun article de la facultat de ciències ells mateixos se n’encarreguen de buscar-lo i te l’envien.

Justament li volia preguntar quins serveis són els que més utilitza de la biblioteca?
Dins de la biblioteca hi ha un servei que utilitzo molt, els blogs. En té per ciències dels aliments i per producció animal. Jo quan organitzo actes els ho envio perquè m’ho pengin allà.. De la mateixa manera m’ho pengen al facebook. Això ho faig servir molt, perquè sempre m’ajuden molt en això. Miro sempre els blogs perquè sempre hi ha notícies noves estan molt actualitzats en el meu àmbit de docència i recerca i jo els consulto moltíssim. És una feina que fa la biblioteca, el servei de biblioteques. I la nostra biblioteca té actualitzada tota aquesta informació. De la mateixa manera que a mi em fan de vegades els favors de fer difusió d’algun acte doncs jo també sempre consulto això perquè és una manera d’estar al dia ràpida, eficaç, ja t’ho han treballat i t’ho donen fet.

Per tant la biblioteca és una part més i el treball és sinèrgia.
Sinèrgia, sí, sí. I bé, de tant en tant, també baixo a buscar algun llibre de text comprovo si els llibres que hem recomanat hi són o no hi són, si els alumnes els han agafat en préstec…D’això el cap de la biblioteca ens n’informa i quan veu que llibres que els han recomanat molt, en falten exemplars doncs busca recursos i mira de tenir-los. Ara, anar a baix a la biblioteca i posar-me en una sala d’estudi , no. Això ho necessitem per als nostres alumnes que amb això de Bolonya s’han de reunir, treballar. Disposen d’aquest espai…

Justament amb Bolonya quin paper hi juga la biblioteca? Creu que els estudiants aprofiten tots els recursos que ofereixen les biblioteques?
Jo diria que cada dia més. Per exemple els de primer, jo els dono classes i sóc coordinadora del curs de Ciència i Tecnologia dels Aliments i els alumnes en aquest sentit arriben molt despistats però a la primera setmana se’ls fa un seminari i el personal de la biblioteca els explica tots els recursos que tenen. Però els costa molt. Ho veig perquè quan els fem treballs sempre et posen els links, ells s’han connectat però consulten pocs llibres. El meu pensar és que avui dia es consulten pocs llibres. Però és clar també tenim un altre accés d’informació. És tot molt canviant i venen molt amb la idea de fer servir Wikipedia. A vegades em trobo amb algun treball de “copiar y pegar” que ho han agafat de la Wikipedia. Tinc entès que la Wikipedia cada dia està millor però la fan servir molt. Arriben amb aquest rol i nosaltres intentem ensenyar-los però costa molt i els costa molt també aprendre quan fan un treball a posar la bibliografia correctament. I això que avui tenim sistemes per poder-ho fer. Mendeley i altres. Fins i tot t’ho poden arribar a discutir. Per exemple en algun treball de final de grau, quan et porten la bibliografia no la saben posar correctament. A més les instruccions que tenen per al final de grau no se les miren. Això ho he comprovat. I quan els expliques com ho han de fer no s’ho creuen. Sempre tinc allà un parell de papers per ensenyar-los. Has d’agafar els papers i ensenyar-los com allà se segueixen unes instruccions de la mateixa manera que també se’n donen unes per al treball de fi de grau.

La biblioteca crec que també fa uns cursos sobre citació, per exemple.
Sí, sobre citació.

Per tant el que farem és reivindicar que aquests alumnes…
Hi vagin més, sí! Jo amb això trobo que hi tenim una mica de problema. Perquè arribar a quart i no saber fer això… No sé com anirà en altres facultats però sí és una cosa que constato des de fa tres anys. A veure si pot canviar.

Doctora Plaixats moltes gràcies per aquests minuts.
Gràcies a vosaltres. Ha estat un plaer.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]