Maria Corominas Piulats és professora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB. És investigadora de l’InCom-UAB i membre del Grup de Recerca en Comunicació i Pluralisme. Des de gener de 2016 presideix la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ens hem posat en contacte amb la doctora Maria Corominas per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Quin llibre està llegint ara mateix?
Si parlem de llibre recreatiu, diguem a efectes de distracció, estic llegint Dispara, yo ya estoy muerto de Julia Navarro, i aquest l’estic llegint amb e-book. Altres llibres que estic llegint són llibres de feina.

Com és que amb e-book?
Per diverses raons. Combino e-book i llibre físic. Però l’e-book em va bé per llegir per exemple al llit, perquè porta el llum incorporat, perquè no pesa, per comoditat.

Si vostè tingués una biblioteca pròpia, quina seria la seva biblioteca ideal? Amb quins llibres, amb quins autors?
Tindria parts. Hi hauria una part de comunicació, que no caldria que fos molt gran perquè tenim una excel·lent biblioteca, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, per tant hi ha moltes coses que ja són accessibles allà, però sí que tindria materials per fer servir en la docència. I després hi hauria una part de literatura que seria molt variada. M’interessen coses bastant diferents: literatura, per exemple, feta per dones; literatura o novel·la negra o novel·la policíaca; literatura de viatges; coses múltiples i variades. I, després, un altre àmbit que tindria la meva biblioteca seria una petita col·lecció de publicacions més locals lligades a Solsona, que és la ciutat d’on sóc.

Sempre hi ha algun espai per als clàssics?
Sí, sempre i especialment en literatura.

Destaqui dos autors, tant perquè li agraden o perquè troba que la seva obra és mestra i ha inspirat a altres, i digui’ns per què.
M’estimaria més destacar dos autors perquè m’agraden. Un que m’agrada especialment és Henning Mankell, un autor suec que passava mig any a Suècia i mig any a Moçambic i que coneixia bé Àfrica i que té una sèrie de llibres protagonitzats per un policia; són llibres de novel·la negra però al mateix temps dóna claus per entendre què és el que està passant a la societat sueca contemporània. I després, per exemple, un autor en llengua catalana que m’agrada molt és Jesús Moncada, per Camí de sirga i moltes altres obres. Però també m’agradaria remarcar en aquesta selecció les novel·listes britàniques, o en llengua anglesa, com per exemple Jane Austen.

Quin és el llibre més preat de la seva biblioteca?
Això és molt difícil de dir… Em costa molt triar-ne només un. La biblioteca és el conjunt, i no en puc triar un de sol.

Si més no, quin és el seu lloc preferit per llegir?
També en tinc més d’un, de lloc preferit. M’agrada llegir a l’aire lliure, per exemple en un banc, o al balcó, sempre i quan hi hagi ombra; no m’agrada que el sol vingui a les pàgines ni em toqui directament. Un altre dels llocs on m’agrada llegir és al menjador de casa, al sofà, i també llegeixo al llit.

I en espais públics com una biblioteca municipal o universitària?
Això ho he fet en algunes etapes de la vida; ara ho faig molt poc. Sóc usuària de la biblioteca, però molt poc per llegir. Per exemple, a la Biblioteca de Comunicació hi vaig a llegir només aquells llibres que no es poden treure. Si es poden treure els trec i els treballo al despatx o a casa i si són digitals doncs també faig el mateix.

I quan diu que treballa aquests llibres, els subratlla?
No pas si són de la biblioteca! Si són de la biblioteca els llegeixo però no hi faig absolutament cap marca.

I si són seus?
Si són meus, sí. Si són meus els subratllo amb llapis, o hi poso notes… Em refereixo més a llibres que faig servir per la docència o per la recerca. Subratllar-los, o marcar-los, o posar-hi notes és el procediment que a mi em serveix per fixar i processar allò que estic llegint; per entendre, per assimilar, per contrastar amb altres coses i després això ho faig servir o en la docència o en textos per recerca. És una manera de fer-me meu el llibre.

Què fa servir per marcar els llibres?
Qualsevol paper que tingui. Tinc alguns punts de llibre, d’aquests que et donen a les llibreries, però no en tinc cap de preferit ni de fix.

Quin paper creu que han de jugar les biblioteques amb les directrius d’avaluació continuada de la universitat?
Hi ha un paper que crec que ja l’estan jugant i que l’estan jugant molt bé, que és proporcionar materials i espais –parlo de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, que és la que conec–. Espais per poder treballar, ja sigui individualment –en aquest cas serien les cabines–, ja sigui en grups –les sales d’estudi–. I materials per preparar exàmens o altres tipus de continguts, materials que poden ser útils per als estudiants de cada grau… També fan sessions de presentació d’aquests materials, cursos de formació, etcètera. Fan una tasca excel·lent i, a més, molt actualitzada: s’han anat posant sempre al dia i han anat canviant el concepte de què és una biblioteca i què ha de fer.

Alguna manca que hagi trobat?
Quan he trobat a faltar un llibre o un material, sempre l’han trobat, i quan he demanat una formació específica, sempre m’han donat una solució; han estat impecables. I el meu coneixement és ja d’uns quants anys, des que vaig començar com a alumna el 1979 fins avui. Per tant, és una trajectòria excel·lent; la valoro molt positivament.

Podem dir que la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General és la biblioteca del campus que més freqüenta?
Sí, clarament.

I quina valoració fa de la resta de biblioteques de la universitat?
Per a mi les altres biblioteques sempre han tingut una funció molt més complementària i puntual, en el sentit que potser allà hi havia algun llibre d’una temàtica concreta que m’interessava, o una base de dades. Entenc que fan un paper equivalent al que fa la Biblioteca de Comunicació, tant per als graus i postgraus com per als màsters i doctorats.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]