La Biblioteca de l’HUGTIP, tal i com l’hem coneguda, és de mitjans dels anys 90 fruit del conveni signat l’any 1993 entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’HUGTIP. La Carmen Morata, la Marta Jordan, després substituïda pel Jordi Vaillès, hi ha estat treballant durant els últims vint anys. Aquest article és el seu testimoni i alhora una breu història d’aquesta biblioteca,

Convertir, en una primera etapa,  una biblioteca aïllada, mèdica i fonamentalment analògica en una biblioteca universitària, també digital i integrada al Servei de Biblioteques de la UAB (SdB), no fou un repte fàcil. Un servei acabat de certificar amb la ISO 9000. Una biblioteca universitària que alhora seguia sent hospitalària. Una doble ànima. Aquesta doble ànima també es reflectia en el seu personal: un bibliotecari de la UAB i una administrativa de l’Hospital treballant conjuntament per oferir un servei de qualitat a tots els usuaris de la biblioteca.

Així doncs calia adequar la Biblioteca als requeriments de la norma de qualitat comuns al SdB de la UAB amb l’afegit de fer el mateix amb els processos dependents de l’Hospital. De cada procés se’n documentava la traçabilitat per fer-ne un seguiment rigorós per oferir un servei de qualitat.

L’adequació també es feu pel que respecta al fons: un conjunt de revistes en paper  que donaven suport a les necessitats documentals del personal sanitari. Calia determinar quines eren les revistes més consultades i traspassar-les de la subscripció en paper a la subscripció electrònica. En aquest sentit l’Hospital va donar suport a la iniciativa, veient l’important avantatge que representava pels seus professionals. Per altra banda, l’Institut Català de la Salut (ICS) també consorcià la subscripció de revistes digitals destinades als seus hospitals i l’Atenció Primària.

Pel que fa als llibres, anualment s’ha anat renovant el fons segons la bibliografia recomanada a les guies docents i els suggeriments dels professors, metges i personal sanitari de l’HUGTIP. Això ha significat haver de desafectar títols antics pel mateix volum dels nous que entraven atès el petit espai disponible a les prestatgeries de luxe. Ser la biblioteca més petita té inconvenients i alhora avantatges. Si per un cantó significa que cal retirar el material bibliogràfic obsolet, per l’altra permet estar al dia en les edicions de la bibliografia recomanada i reorganitzar la col·lecció creant o adequant seccions com les de Referència o Infermeria.

Aquesta doble ànima també la trobem als equipaments; els electricistes de l’Hospital  electrificaren les taules de la Biblioteca, mentre que els informàtics de la UAB s’encarregaven d’instal·lar l’antena Wifi. Un fita molt important i llargament reivindicada per la Biblioteca.

Pel que fa a la formació d’usuaris, la doble ànima clínica i hospitalària de la Biblioteca, ha fet possible poder organitzar les habituals sessions destinades a professors, alumnes i doctorands , amb d’altres més específiques i adreçades al personal de l’Hospital. Cursos sobre la base de dades Cinahl -especialitzada en Infermeria- i d’altres recursos infermers, s’han programat gairebé cada any per ajudar al personal infermer que vol investigar. Sota petició s’han  fet cursos on els bibliotecaris anaven als serveis com Radiologia, Endocrinologia o Neurologia a donar a conèixer el ventall de recursos documentals que els professionals sanitaris tenen a l’abast des del mateix lloc de treball on cada dia es reuneixen per prendre les decisions clíniques. Els cursos especialitzats s’han combinat amb d’altres més generals com per exemple els destinats als nous MIRs cada començament de maig.

En tots aquets anys la Biblioteca ha sobreviscut a les retallades que van seguir a la crisi de 2008, que any rere any ha anat minvant les subscripcions a revistes, preferentment de la col·lecció en paper. Tampoc les nevades van interrompre el servei  documental a l’Hospital. Ni l’incendi del 2007 que obligà a suspendre el servei uns dies, que un cop superades certes dificultats i ràpidament restablert, van poder doblegar la biblioteca més petita de la UAB.

Ha estat la COVID-19 que ens ha agafat per sorpresa. L’Hospital  ha triplicar l’oferta de llits de cures crítiques. La Biblioteca que coneixíem ja no hi és. El seu espai ha deixat pas a 16 llits nous d’UCI, que de ben segur hauran ajudat a guarir un bon nombre d’afectats per la CIVID-19.

No sabem quan, no sabem com i és possible que no sapiguem encara on. Més digital, amb més o menys equipaments. Amb prestatges nous i el personal de sempre. Desitgem que els, estudiants, professors, investigadors, personal sanitari i en definitiva tots els usuaris, aviat tornin tots. Sans i estalvis.

 

Jordi Vaillès
Marta Jordan
Biblioteca de Medicina