Arxiu Occità (Institut d’Estudis Medievals de la UAB): Fons epistolar Bernart Lesfargues-Robèrt Lafont (CIRDOC-Institut Occitan de Cultura) i Conveni amb Barcelona Televisió (BTV) per la cessió dels programes d’informació occitana, Aranèsoc i Infòc. Dues eines essencials pel coneixement i estudi de la llengua, la literatura i la cultura occitana, com per les relacions Occitània i Catalunya del Segle XX i XXI.
Un dels objectius de l‘Arxiu Occità (Institut d’Estudis Medievals de la UAB) ha estat patrimonialitzar la nostra institució. I no parlo de patrimoni intel·lectual o de recerca exclusivament, sinó de proveïr la UAB d’uns elements materials que la diferenciïn de la resta d’universitats i que la converteixin en un ent acadèmic i intel·lectual necessari per l’estudis de la llengua, la literatura i la cultura occitana. A tal fi, i durant uns quants anys vam organitzar una sèrie d’homenatges i exposicions a un grup d’escriptors occitans cabdals pel manteniment de la llengua i la literatura occitana: Robèrt Lafont (2005 i 2009), Max Roquetta (2002), Pèire Bec (2004), Bernard Lesfargues (2006), Bernard Manciet (2006), i Frederic Mistral (2014) en commemoració del centenari de la concessió del Premi Nobel a l’escriptor occità.
De tots aquests escriptors ens vam centrar en la figura de Bernard Lesfargues, escriptor, traductor, editor i activista occità. En Bernat Lesfargues forma part d’una generacion intelectual occitana excepcional: René Nelli (1906-1982), Max-Philippe Delavouët (1920-1990), Marcela Delpastre (1925-1998), Max Roqueta (1908-2005) i Bernart Manciet (1923-2005 Pèire Bec (1921-2014), i Robert Lafont (1923-2009).
A més d’autor literari i editor, Lesfargues va ser traductor de l’obra novelesca de Mercè Rodoreda, Josep V. Foix, Carles Riba, Jordi Sarsanedas, Màrius Torres, Alex Susanna, Quim Monzó, Baltasar Porcel, Jesús Moncada i Jaume Cabré a la llengua occitana i francesa, però també de Mario Vargas Llosa i altres autors en llengua castellana. Lesfargues va crear l’editorial Fédérop dedicada a publicar les obres dels autors occitans més importants del moment, i va tenir una especial relació amb Catalunya, sobre tot amb Ramon Xurriguera (1901-1966) o amb Joan Sales (1912-1983) amb qui el va unir una llarga amistat. No és gratuït que la biblioteca de l’Institut Ramon Llull porti el seu nom.
El curs 2007-2008, la Universitat Autònoma de Barcelona va signar un conveni Bernard Lesfargues per la cessió de part dels seus fons epistolars a la nostra Universitat, concretament els que tenen a veure amb Catalunya i la literatura catalana.
I aquest fons està digitalitzat i a disposició i lliure consulta dels estudiants i investigadors de dins i fora de la UAB, material que constitueix un fons inestimable tant per la cultura i la política occitana com per les relacions Occitània i Catalunya. Al llarg dels anys hem continuat estudiant i documentant l’obra de Lesfargues, però una de les parts més importants de la seva correspondència era la que va mantenir amb en Robèrt Lafont, professor universitari i polifacètic escriptor amb més de 90 obres publicades en tota mena de gèneres.
La importància de Lafont rau en el seu activisme polític i en les relacions d’Occitània i Catalunya en aquest àmbit. Era important -i creiem que necessari- poder creuar i tenir les dues correspondències, i amb aquesta finalitat l’any 2023, a les 28es Jornades Occitanes de la UAB es va signar un conveni entre el centre de documentació occitana de Béziers (CIRDOC Institut Occitan de Cultura) i la UAB per la cessió informatitzada del fons epistolar de Robèrt Lafont amb Bernart Lesfargues que custodia aquesta institució occitana a Béziers.
El mateix any 2023, i fruit d’una llarga col·laboració amb Ferriol Macip i Manel Zabala, periodistes responsables d’informatius occitans a Barcelona Televisió (BTV) es va signar un conveni amb aquesta televisió per la cessió dels programes d’informació occitana, Aranèsoc i Infòc,que va emetre aquesta plataforma televisiva des de l’any 2002 fins el 2019. Són uns documents audiovisuals que la UAB ofereix en la web oficial de l’Arxiu Occità i del Servei de Biblioteques als investigadors, i que actualment s’està documentant i investigant. Per les tasques de negociació, conveni, custòdia i recepció dels materials ha estat cabdal la tasca de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB, que ha suportat estoicament tant la meva insistència al llarg d’aquests anys, com els retards fruïts tant de la pandèmia com dels feixucs processos i protocols administratius entre institucions internacionals i amb organismes públics i privats. I actualment són els departaments d’aquesta Biblioteca els que gestionen, digitalitzen i posen aquests materials a disposició dels usuaris.
La correspondència entre Lesfargues i Lafont, i el fons Massip-Zabala dels programes d’informació occitana, Aranèsoc i Infòc, han situat la nostra Universitat al nivell d’eina indispensable tant pel coneixement i estudi de la llengua, la literatura i la cultura occitana, com per les relacions Occitània i Catalunya del Segle XX i XXI.
Antoni Rossell