L’impacte social de la recerca és un indicador que cada vegada es té més en compte a l’hora d’avaluar projectes competitius d’R+D+I i mèrits de recerca del personal docent i investigador. Per aquest motiu, l’equip de les Biblioteques UAB, amb la voluntat d’acompanyar els investigadors a planificar i fer visible, de manera més tangible, la millora que generen per a la societat, ha ampliat el Suport a l’Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR) que oferia amb la creació de dos nous àmbits: la narrativa i l’impacte social de la recerca.
Des del mes de desembre de 2023, l’impacte social de la recerca és un indicador que ha vist incrementat el seu pes fins al 10% en les avaluacions curriculars dels mèrits de recerca del personal docent i investigador, valorats en trams de sis anys o sexennis, a les convocatòries anuals de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), en l’àmbit espanyol. D’altra banda, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) ha confirmat que l’impacte social de la recerca és un indicador que té cada vegada més en compte en les seves convocatòries de periodicitat semestral, encara que de moment no ha fet públic el pes específic que li atorga. La valoració positiva en les avaluacions curriculars pot significar, per al propi professor investigador, una reducció de les hores de docència en la planificació del seu pla docent i, alhora, un complement econòmic al seu sou.
En les convocatòries dels projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) ꟷfinançats per l’actual Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y de Innovación del Govern d’Espanyaꟷ l’impacte social també és un indicador que cada vegada té més pes. En aquest sentit, una avaluació favorable d’aquest apartat de la convocatòria pot ser un factor decisiu per a l’obtenció (o no) de finançament.
Per a la universitat, els percentatges d’èxit en les avaluacions de les convocatòries de projectes d’R+D+I i dels sexennis del seu personal docent i investigador també són elements que es tenen en compte en el posicionament global per part dels agents que elaboren els rànquings universitaris d’abast català, estatal i internacional.
Evolució de la cultura científica internacional
Fins fa pocs anys, l’avaluació de la recerca es focalitzava especialment a través de les publicacions acadèmiques que els investigadors escrivien i publicaven en edicions de referència i revistes indexades, però aquest sistema més centrat en dades quantitatives que no pas qualitatives suposava unes limitacions i podia incloure alguns biaixos, especialment en àmbits acadèmics com les ciències socials i les humanitats.
D’un temps ençà, gràcies a una revisió del sistema d’avaluació de la recerca a escala internacional, s’ha posat de manifest la necessitat de reconèixer també altres aspectes més qualitatius que durant anys havien quedat exclosos i que, encara que no siguin pròpiament acadèmics, sí que poden significar una millora social i ciutadana, que cal reconèixer i posar en valor.
La iniciativa europea Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) ꟷimpulsada per l’Europe Science i l’European Universities Association (EUA), amb el suport de la Comissió Europea, el juliol de 2022ꟷ és una de les institucions que treballa en els nous paràmetres per avaluar la recerca, amb la voluntat que es puguin adoptar de manera el més consensuada possible.
A gener de 2025, un total de 715 institucions formen part de CoARA. I d’aquestes, 84 són d’Espanya, entre les quals hi ha l’ANECA, l’AQU, la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), els Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) i 58 universitats.
La UAB, en concret, va signar l’acord amb CoARA el novembre de 2022 i actua amb el compromís d’alinear l’estratègia institucional de la universitat amb les polítiques d’abast europeu impulsades per la coalició.
Tenint en compte aquest context, des de les Biblioteques UAB s’ha treballat per conèixer experiències d’impacte social de la recerca a altres universitats i centres de recerca de referència, que puguin ser un model d’acompanyament als investigadors de la UAB a explicar i fer visible l’impacte social de la seva recerca.
El model d’impacte de la recerca en la societat del CREAF
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) és un consorci públic format per la UAB, la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el CSIC, la Generalitat de Catalunya i la Institució de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), amb l’objectiu de generar coneixements en l’àmbit de l’ecologia. Amb seu social a la UAB, és una de les 42 institucions que formen part de la xarxa CERCA.
Per conèixer de prop l’experiència del CREAF i com acompanyen els seus grups de recerca i investigadors a explicar i avaluar l’impacte social de la recerca, un equip de les Biblioteques UAB es va reunir el 16 de juliol passat amb Anabel Sánchez, Research Impact Officer del CREAF.
Per a Anabel Sánchez és important considerar diversos elements a l’hora d’anar incorporant la mirada d’impacte de la recerca, “com fem recerca més oberta a la societat, a quines tasques dels investigadors i investigadores i dels grups de recerca se li dona valor i es reconeix, i com anem incorporant altres aspectes a l’hora d’explicar la rellevància de la nostra investigació, perquè l’impacte de la recerca va molt vinculat a l’obtenció i justificació de finançament i a molts altres àmbits de la pràctica científica”. Aquest fet fa que ella, des del seu càrrec de Research Impact Officer, treballi de manera coordinada, entre d’altres, amb l’oficina de transferència del CREAF, amb l’equip de comunicació del CREAF, amb els equips de preconcessió i amb l’oficina de Talent acadèmic del CREAF.
“La nostra recerca té molta incidència en polítiques públiques i per això interactuem directament amb els nostres stakeholders i promovem que els investigadors que fan recerca rellevant per aquestes polítiques hi participin d’una manera activa”, confirma Anabel Sánchez. Des del CREAF ha impulsat formació interna per a investigadors predoctorals, postdoctorals, gestors de recerca i l’equip de direcció.
Els nous barems d’ANECA per a sol·licitar sexennis afegeixen criteris relacionats amb l’impacte social de la recerca que donen valor a activitats i esforços que fan investigadors i que abans no es valoraven”, destaca Anabel Sánchez, membre de la Comissió d’avaluació i seguiment del sistema d’acreditació estatal que ha participat en la definició dels actuals indicadors en les acreditacions de recerca de l’ANECA. A més, “ara hi ha el camp zero (per a la interdisciplinarietat, multidisciplinarietat) i fins a desembre de 2023 no s’incloïa aquesta mirada que permet ampliar la rellevància de les teves contribucions”.
Per a Anabel Sánchez, un dels factors clau en l’impacte social de la recerca és que dona l’oportunitat de posar de relleu l’amplitud de beneficis de les contribucions de recerca. Així, l’investigador, d’una manera narrativa, pot donar visibilitat tant als beneficiaris com a la diversitat d’activitats que formen part del camí que ha recorregut la recerca fins a arribar a generar impacte.
L’aproximació a l’impacte de la recerca en la societat que ha estat desenvolupant el CREAF és un model que ha orientat les Biblioteques UAB a traçar el tipus d’assessorament que pot oferir als investigadors de la comunitat universitària tan si són membres de grups de recerca com si són investigadors individuals.
Acompanyament a través del SAAR
El Suport a l’Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR) de les Biblioteques UAB va néixer amb l’objectiu d’ajudar el personal docent i investigador a trobar la informació que els permeti presentar-se a processos d’acreditacions, de sexennis i altres convocatòries competitives.
El nou assessorament especialitzat en narrativa i l’impacte social de les Biblioteques UAB a través del SAAR ajuda els investigadors a entendre que l’impacte social de la recerca és un tema estratègic i prioritari al llarg de tot el procés investigador, no només reservat a la fase de tancament i justificació.
Cal tenir en compte que l’impacte social de la recerca inclou tots aquells canvis, millores o beneficis a la societat o a la ciutadania propiciats per l’activitat científica. És el resultat de connectar la recerca acadèmica amb els reptes locals o globals de la societat deixant-hi empremta o transformant-la.
A través de les pautes orientatives per a la planificació de l’impacte social de la recerca elaborades pel Servei de Biblioteques (UAB), que es poden consultar a la web del SAAR, els investigadors disposen d’una eina orientativa per redactar l’impacte social de la recerca que proposen.
D’altra banda, la bibliometria narrativa és la utilització d’indicadors bibliomètrics per generar relats i narratives que permetin la defensa i l’exposició d’un currículum científic i/o de les aportacions individuals en el marc de les noves polítiques d’avaluació fomentades per CoARA[1].
Des de les Biblioteques UAB també s’aporta casos pràctics amb exemples d’indicadors i evidències d’impacte social perquè puguin orientar i guiar els investigadors a l’hora de fer la narrativa.
Aquest nou assessorament en narrativa i impacte social de la recerca posa en valor la recerca i innovació que es fa al campus i consolida l’acompanyament que es duu a terme en aquest àmbit de Suport a la Docència i a la Recerca de les Biblioteques UAB.
Coincidint amb la posada en marxa del nou servei d’assessorament en narrativa i impacte social de la recerca de les Biblioteques UAB, el novembre de 2024 la UAB ha rebut un ajut de CoARA per estudiar nous enfocaments per a l’avaluació de la recerca, que permetin la revisió dels actuals indicadors i l’ús efectiu de les noves mètriques.
Marta Civil i Serra
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
[1] Definició extreta de: Torres-Salinas, D. (2023). Entre métricas y narraciones: definición y aplicaciones de la Bibliometría Narrativa. Anuario ThinkEPI, vol. 17, e17a30, p. 2 (https://doi.org/10.3145/thinkepi.2023.e17a30).