La Biblioteca de Ciències Socials va acollir l’exposició ‘Dones a Ravensbrück’ del 29 d’abril al 27 de juny de 2025.
En aquest any 2025, quan es commemora el 80è aniversari del final de la II Guerra Mundial (8 de maig de 1945) i de l’alliberament dels camps de concentració nazis, vam pensar, des de la biblioteca, que seria un bon moment per recordar la barbàrie dels camps i homenatjar a les persones que els van patir. És un bon moment també per fer memòria, ara que ens trobem en una conjuntura política mundial amenaçadora i incerta.
Continuant amb el nostre projecte, vam entrar en contacte amb l’entitat Amical de Ravensbrück , que sabíem havia elaborat una exposició itinerant sobre el camp de Ravensbrück i específicament sobre les dones espanyoles i catalanes que hi havien estat empresonades. Vam aconseguir que ens cedissin l’exposició tot coincidint amb l’efemèride de l’alliberament de l’esmentat camp que es va produir el 30 d’abril de 1945.
El camp de Ravensbrück, ubicat a 90 km de Berlín aproximadament, va ser el gran camp del sistema de concentració nazi creat exclusivament per a empresonar-hi dones. Es va començar a construir el desembre de 1938. Pel fet de ser el camp de les dones i els seus fills,ha acaparat menys protagonisme mediàtic i menys espai a la historiografia sobre la deportació que els altres camps, com ara Auschwitz-Birkenau, Mauthausen, Treblinka, Dachau, Buchenwald…
Ravensbrück tenia una capacitat inicial de 3.000 persones, però s’estima que cap a finals de 1942 ja hi havia 10.000 presoneres i el gener de 1945, 45.000 persones, la majoria dones. Es calcula que entre 1939 i 1945 van passar pel camp principal i els seus satèl·lits més de 132.000 persones, dones i nens de més de trenta nacionalitats diferents. S’estima que, entre 1939 i 1945, hi van morir 92.000 persones a causa de les terribles condicions del camp (malalties, malnutrició, fatiga extrema, condicions meteorològiques extremes) i també moltes dones van ser executades, gasejades o van morir a conseqüència dels experiments mèdics a què foren sotmeses.
Ravensbrück va ser també el gran mercat de mà d’obra esclava de l’Alemanya nazi. A partir de juny del 1940 s’hi instal·laren diversos tallers on s’obligava les preses a treballar: primer en la confecció de productes tèxtils i de pell, com els uniformes dels SS, i un any més tard es construïren les barraques per a la companyia elèctrica Siemens & Halske. El març del 1943 es començaren a traslladar kommandos a camps satèl·lits o subcamps per a treballar en la indústria d’armament.
Ravensbrück és el camp de les dones, però a més és important destacar que és un dels camps on van ser deportades moltes dones catalanes i espanyoles, es calcula que van ser més de 250 dones, moltes de les quals encara no han pogut ser correctament identificades; ja que van ser registrades com a franceses. L’exposició ens parla de la terrible història del camp, però és sobretot un homenatge a aquestes deportades catalanes i espanyoles que van patir-hi les infernals condicions. Es presenta la trajectòria vital de 15 d’aquestes dones: Sabina Bartolí, Alfonsina Bueno, Ángela Cabeza, Braulia Cánovas, Maria Castelló, Dolors Casadellà, Neus Català, Laura Gallart, Carme Gardell, Conxita Grangé, Dolors Guillaumes, Elvira Ibarz, Josefa Maranges, Constanza Martínez i Mercedes Núñez. La majoria van ser detingudes majoritàriament per haver participat a la resistència francesa i que van ser un exemple de lluita, coratge i solidaritat en la defensa dels valors de la llibertat, la pau i la justícia.
És important esmentar que la seva condició de dones els afegia encara més patiments i que van haver de suportar vexacions i humiliacions relacionades amb el seu gènere: eren rapades, suportaven revisions ginecològiques perilloses, així com la menstruació i embarassos en terribles condicions higièniques, eren obligades a avortar i esterilitzades, sofrien sàdics experiments mèdics i sovint treball sexual forçat. I si tenien infants a càrrec no hi ha dolor i impotència més gran que la de veure’ls patir i morir.
Després de l’alliberació del camp, les espanyoles supervivents van ser repatriades per distintes vies cap a França. Moltes van arrossegar greus seqüeles durant la resta de les seves vides, altres van morir en els mesos o anys següents a conseqüència del precari estat de salut en què es trobaven en el moment de la seva alliberació. La pràctica totalitat de les supervivents espanyoles van seguir a l’exili durant dècades, i molt poques van tornar a Espanya per por a represàlies per part del règim franquista.
L’exposició presencial va ser ubicada al vestíbul de la planta 0 de la biblioteca i es va complementar amb uns expositors a l’entrada de la biblioteca amb una selecció bibliogràfica centrada sobretot en el tema de la deportació femenina durant la II Guerra Mundial. Girava sobre 3 eixos: testimonis i biografies de dones que van ser deportades al camp de Ravensbrück (incidint sobretot en les dones espanyoles i catalanes) i alguns testimonis excepcionals d’altres dones de diverses nacionalitats empresonades també a altres camps nazis; llibres generals sobre el camp de Ravensbrück i per últim, bibliografia general sobre deportació d’exiliats espanyols i catalans.
En el marc de l’exposició, la Biblioteca de Ciències Socials i el Centre de Documentació Europea, amb el suport de l’Institut d’Estudis Europeus, el Centre d’Excel·lència Jean Monnet EUGLOB i el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies, van organitzar una jornada gratuïta a la Facultat de Dret: “De Ravensbrück a París. Del final de la II Guerra Mundial a la Declaració Schuman“ que va resultar un èxit d’assistència d’estudiants, professorat i PAS. Durant aquesta jornada, que va tenir lloc el 15 de maig, es va fer l’acte inaugural oficial de l’exposició i al final s’hi va fer una visita guiada per les nebodes d’una de les deportades catalanes, Conxita Grangé, que ens van explicar vivències molt colpidores de la seva tieta al camp de concentració de Ravensbrück.
Després del coneixement de les atrocitats que van tenir lloc durant el transcurs de la II Guerra Mundial creix a Europa un desig d’evitar una nova guerra a Europa, aquesta voluntat serà la llavor de la Unió Europea. La Declaració Schuman (maig 1950) és considerada com el seu moment fundacional i enguany es compleixen 75 anys d’aquesta efemèride. Es van relacionar aquestes dues efemèrides de gran rellevància històrica en aquesta esmentada trobada d’experts/es.
Si us heu perdut l’exposició presencial podeu consultar part dels seus continguts a la completa exposició virtual que hem elaborat amb els materials de la mostra presencial de l’Amical de Ravensbrück, que inclou totes les fitxes de les dones deportades, i als que la biblioteca ha afegit altres continguts com: introducció històrica, testimonis de les dones deportades i completa bibliografia.
En conjunt, ha resultat una experiència molt enriquidora organitzar aquesta exposició en col·laboració amb l’Amical de Ravensbrück i pensem que val la pena continuar amb aquest tipus d’iniciatives de col·laboració entre la Biblioteca i altres entitats fins i tot externes a la UAB.
Gemma Estrugas
Biblioteca de Ciències Socials