Teresa Santos, l’art de treballar les dades des de les Biblioteques UAB / Marta Civil i Serra
Teresa Santos ens desvetlla, mesos després de la seva jubilació, els principals projectes que han marcat la seva trajectòria professional de quatre dècades a les Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Reconeix que durant molts anys no van passar llibres per les seves mans, sinó dades, i somia que un dia existeixi el perfil de bibliotecari voluntari jubilat, com passa en d’altres països del nostre entorn.
Has estat coordinadora transversal de Gestió de la Col·lecció de les Biblioteques UAB i també gestora de la Col·lecció a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General fins a la tardor de 2024, quan et vas jubilar. Com va néixer el teu interès pel món bibliotecari?
Quan havia de decidir què estudiar cuejava la crisi del 1975, i després de parlar amb una bibliotecària del poble vaig pensar que tindria més sortida laboral si optava per Biblioteconomia i Documentació que no pas Magisteri. A l’iniciar els estudis, i sense ser una cosa premeditada, em va interessar molt la vessant tècnica, la catalogació i la indexació.
Quan vaig acabar els estudis vaig col·laborar uns mesos amb l’Amic de Paper, una institució a través de la qual anàvem a les escoles per assessorar sobre com haurien d’organitzar les petites biblioteques escolars. Una companya de Rubí feia el Vallès Occidental i jo el Vallès Oriental.
Quan et vas incorporar a les Biblioteques UAB?
El meu primer contracte a la UAB va ser l’any 1984, per treballar en l’àmbit bibliotecari. Els primers sis mesos a la Biblioteca de Medicina i després a Biblioteca General, al primer pis del Rectorat. Un temps després es va crear la primera unitat tècnica (Processament Tècnic), a la planta baixa del Rectorat, i m’hi vaig incorporar. Allà vam formar un grup molt cohesionat d’amics, amb els quals encara mantenim contacte. És una de les èpoques que més vaig gaudir de la feina. Era l’inici dels ordinadors, de l’automatització, però també vaig veure el desmantellament de la Biblioteca General i el començament d’un seguit decanvis que s’anirien produint al Servei de Biblioteques al llarg d’aquests anys.
Dels primer anys de la Biblioteca General recordo especialment que teníem un catàleg col·lectiu de totes les biblioteques del campus. Cada biblioteca elaborava un grup de fitxes (ciclostilades) per a cada nou registre, amb el nom dels autors, matèries, títols,… D’aquesta manera, si un estudiant consultava aquells calaixets de fitxes que teníem podia saber a quina biblioteca estava el document que cercava. Per a mi allò, en aquella època, tenia un valor molt gran per l’usuari.
Vas viure la creació del catàleg col·lectiu del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Quina va ser l’aportació de la UAB?
El catàleg col·lectiu va arribar en un moment on ja hi havia unes eines que permetien un projecte com aquest. El format de catalogació MARC (Machine-Readable Cataloging) ja estava consolidat i estàvem habituats a treballar amb ordinadors. La UAB, com totes les altres institucions, va aportar els seus coneixements, la seva il·lusió i tot el personal es va implicar d’una manera o d’una altra. Va ser una època d’adaptació i cohesió per construir un únic catàleg a partir dels diferents catàlegs locals de cada una de les universitats.
Quin valor va aportar al campus?
Va ser un punt d’inflexió molt fort. Ja no estàvem sols: passàvem a treballar en equip amb les altres biblioteques universitàries i això sempre suma. El catàleg col·lectiu ha aportat moltíssims beneficis; ha estat com la columna vertebral d’un sistema bibliotecari de país molt robust.
L’any 2002 va entrar en funcionament el nou edifici de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) i va absorbir algunes de les competències de la Biblioteca General. Com es concretà?
Amb el nou edifici a la plaça Cívica, l’any 2002, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General va heretar funcions que fins aleshores depenien de la Biblioteca General, que era una biblioteca multidisciplinària. Els fons bibliogràfics es van anar repartint, per temàtiques, entre les diverses biblioteques del campus. La gestió de la Reserva i la custòdia de les tesis doctorals van ser algunes de les tasques que va assumir la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. I dins d’aquest edifici també van venir la Direcció i la Unitat Tècnica i de Projectes, on vaig estar-hi treballant fins que va sortir la plaça de Gestió de Col·lecció de la Biblioteca de Comunicació. Durant tots els anys que vaig estar a la Unitat Tècnica i de Projectes no van passar llibres per les meves mans, sinó dades.
Anys més tard, quan vaig agafar la coordinació transversal de Gestió de la Col·lecció de les Biblioteques UAB em vaig interessar molt per la gestió del temps i la productivitat ben entesa, i vaig aconseguir eliminar duplicitat de feines de l’equip. Perquè quan tu gestiones feines, ho fas amb persones. Tens la responsabilitat i obligació d’ajudar a créixer les persones del teu equip. No els pots donar feina que no els aporti res; si no, no tindràs un bon equip.
Com afecta i afectarà la intel·ligència artificial (IA) a les biblioteques universitàries?
La IA pot agradar-te més o menys, però ha vingut per quedar-se. Hauríem de reservar les feines més automatitzades per a la IA. Crec que feines tant pròpies de la professió com la catalogació es faran gràcies a la IA. Perquè reservar la part humana a fer feines que pot fer una màquina és un error.
He marxat amb fons que encara no estan explotats, per manca de temps i de personal. El dia a dia ens consumeix. Però el dia a dia és el que es pot automatitzar amb la IA.
Vas treballar molts anys com a gestora de la Col·lecció a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. Quins continguts té aquesta biblioteca que la fan única?
La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, a part del seu valuós fons tant de llibres com de publicació periòdica, té diversos fons personals i institucionals que no trobem a cap altra biblioteca. Alguns d’ells són les biblioteques de grans professionals del sector com Miquel de Moragas, Daniel Jones o Joaquim Romaguera, i d’altres són més de caire arxivístic com els Guions de Ràdio Barcelona, els Guions de Ràdio Teatre, el fons José Mallorquí o el fons de la Nova Cançó. I en tenim més… Tots, sense excepció, han estat inventariats i en el cas dels llibres catalogats.
Quins són els fons que encara no estan explotats?
Cal especificar que no explotats no vol dir no tractats, sinó que tenen encara molt recorregut. Jo en destacaria dos: el fons de la Nova Cançó, que va ser un moviment històric molt rellevant pel nostre país; i la col·lecció més important de premsa clandestina de la transició, que forma part de la nostra biblioteca i que és d’un altre període històric cabdal.
Et vas jubilar en un moment en què hauries volgut continuar. Hauria d’existir l’equivalència de professorat emèrit entre el personal tècnic?
Potser hauria d’existir el contracte de relleu, sobretot si tu ocupes un càrrec de coordinació, per compartir els teus coneixements abans de jubilar-te amb la persona que et substituirà al càrrec. També seria important la possibilitat de reduir l’horari, un temps abans de jubilar-te, per treballar potser tres dies en comptes de cinc.
Una altra cosa, també important, és que un cop t’has jubilat tu pots ser bibliotecària voluntària a diversos llocs, però és una llàstima que no ho puguis ser aquí, a la nostra universitat, aportant coneixements. És un perfil que ja existeix oficialment en biblioteques universitàries d’altres països del nostre entorn.
Amb quins projectes has gaudit més?
N’hi ha dos amb els quals he gaudit especialment. El primer va ser la posada en marxa i trajectòria del GEPA (Garantia d’Espai per a la Preservació de l’Accés), el magatzem cooperatiu del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) a Lleida, que ens permet emmagatzemar documents de baix ús de les nostres biblioteques, garantint-ne la seva preservació futura i l’accessibilitat. He format part d’aquest projecte com a interlocutora de la UAB i he gestionat les càrregues des del seu inici.
L’altre gran projecte ha estat la posada en marxa de l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya (UAB). Acabar la vida laboral amb un projecte com aquest ha estat un regal. La sort d’haver conegut i treballat amb una persona com en Cinto Niqui ꟷgran professional, treballador incansable i persona de tracte exquisitꟷ, ha fet que tots els que hem estat i estem vinculats al projecte ho fem amb una gran il·lusió. La feina que s’ha dut a terme és ingent, testimoni històric de gran valor i salvaguarda d’un patrimoni sonor indispensable.
Com es pot garantir la preservació dels continguts actuals a les Biblioteques UAB?
Cal una política clara de creixement de les col·leccions, saber que els espais són finits i que, com a biblioteques universitàries, hem de tenir sempre la col·lecció actualitzada als estudis que s’ofereixen i als temps actuals. En aquest sentit, instal·lacions com el GEPA ens ajuden a alliberar un espai de documents que cal conservar, però que no poden ocupar el lloc de documents més actuals i el llindar no és l’any d’edició o altres barems, sinó l’ús que se’n fa d’aquesta col·lecció.
Per acabar, quines feines quedarien per fer?
Queda per acabar el que jo anomeno subproductes: veure què pot ser el més atractiu i fer-ne difusió a través de programes específics que posin en valor aquests documents. I aquí és on ho he deixat! Però amb la tranquil·litat de saber que els companys segueixen treballant per arribar a aquest objectiu.
Enllaços d’interès:
L’Altra Ràdio (Ràdio 4-RNE), YouTube, 16-5-2025: “Premi Ràdio Associació de Catalunya a l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya de la UAB”
Marta Civil i Serra
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
La UAB amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
