Estudiants de diverses universitats europees han desenvolupat prototips d’anàlisi d’imatges que proporcionen noves possibilitats de recerca en arxius històrics, en el marc de l’ECIU University, una aliança de 12 universitats europees que promou reptes pràctics i la col·laboració internacional entre estudiants, especialistes i institucions.
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va acollir entre els dies 5 de novembre de 2025 i 30 de gener de 2026, el repte internacional “Analysing images with Artificial Intelligence (A-EYE)”, desenvolupat en el marc de l’ECIU University, una aliança de 12 universitats europees ꟷamb la participació de la UABꟷ, que promou reptes pràctics i la col·laboració internacional entre estudiants, especialistes i institucions. El repte va ser coordinat per Adriana Monroy-Galindo i Òscar Coromina, professors del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.
L’activitat va reunir estudiants d’universitats de nou països del Consorci ECIU: Alemanya (Hamburg University of Technology), Espanya (Universitat Autònoma de Barcelona), França (University of Toulouse), Finlàndia (Tampere University), Irlanda (Dublin City University), Itàlia (University of Trento), Lituània (Kaunas University of Technology), Polònia (Lodz University of Technology) i Suècia (Linköping University), i va combinar treball en línia amb una setmana intensiva presencial de Deep Scan a la UAB, que es va dur a terme entre el 26 i 30 de gener de 2026. En aquesta darrera part del repte hi van participar 20 alumnes, que havien passat una selecció estricta i exigent d’un total de 90 candidats.
El repte va concloure amb la presentació de prototips d’anàlisi d’imatges amb intel·ligència artificial (IA) desenvolupats pels equips participants, amb l’objectiu de detectar, classificar i contextualitzar rastres visuals en arxius històrics.
El treball es va dur a terme en col·laboració amb la Biblioteca de Comunicació i la Hemeroteca General (UAB) i es va centrar en la col·lecció digitalitzada de Guions de Ràdio Barcelona (1925–1953), un recurs documental clau per estudiar els inicis de la radiodifusió a Espanya.
La Biblioteca, com a part implicada en el repte (stakeholder) va formular una demanda genèrica als participants: com explorar i contextualitzar el contingut de l’arxiu a mida de les necessitats de l’usuari. L’objectiu era implementar i posar a prova propostes basades en intel·ligència artificial (IA) que potenciïn el valor, l’accessibilitat i la reutilització d’aquest fons patrimonial.
El diàleg amb la Biblioteca va ajudar a conèixer les particularitats de l’arxiu i a focalitzar-se en possibles intervencions. A poc a poc el repte es va concretar en dues propostes. Una primera proposta va consistir en identificar la intervenció de la censura a través de les marques visuals —segells, ratllades, anotacions i intervencions manuscrites de l’època franquista—que sovint es perden en el procés de digitalització. L’altra, en fer un enginy de cerca semàntica, capaç d’interaccionar amb l’arxiu, amb llenguatge natural i apte tant per a text com per a imatges.
Les propostes van partir del debat actual sobre els arxius a l’era de la intel·ligència artificial, i com aquestes tecnologies poden donar suport al treball amb grans volums d’imatges i quines implicacions culturals i ètiques té el seu ús en relació amb la memòria i els criteris de preservació.
El valor d’integrar tecnologia i pensament crític
“Un dels aspectes més valuosos del projecte ha estat la capacitat de l’alumnat per integrar programació avançada amb teoria de la imatge i pensament crític. No s’han limitat a processar dades, sinó que han interrogat com la intel·ligència artificial reconfigura la nostra relació amb el passat des d’una perspectiva no només tecnològica, sinó també humanística”, ha destacat Adriana Monroy-Galindo.
Per a ella, “el treball que hem impulsat entén l’arxiu com un sistema actiu i performatiu, on el sentit es construeix a través de mediacions tècniques i interpretatives. M’ha entusiasmat veure com el projecte ha estat també una veritable posada en relació d’idees, mirades i metodologies en clau col·lectiva, generant un espai de treball compartit i de pensament crític”.
En l’àmbit d’innovació docent, “aquest projecte ha anat molt més enllà d’un exercici tècnic: ha estat un veritable acte d’‘activisme arxivístic’. L’alumnat no s’ha limitat a preservar documents, sinó que ha dut a terme un Deep Scan, una anàlisi capaç de fer parlar les còpies digitals en un nou llenguatge. El resultat és la transformació d’un repositori passiu en coneixement actiu”, declara Òscar Coromina.
En aquest sentit, “la reactivació dels guions de Ràdio Barcelona ha requerit comprendre el funcionament de l’aparell totalitari del passat. L’alumnat ha aconseguit transformar aquesta història de silencis en interfícies de diàleg, desenvolupant eines que permeten ‘exposar l’aparell censor’ i visualitzar-ne les decisions, així com les capes de repressió que van modelar la nostra història mediàtica”, conclou Coromina.
Les biblioteques, aliades del professorat i l’alumnat
Per a Núria Casaldàliga, directora del Servei de Biblioteques (UAB), “participar en la definició de reptes per a l’aprenentatge encaixa amb el Pla d’Actuacions 2025-2030 del Servei de Biblioteques, que fa èmfasi en el paper de les biblioteques com a aliades del professorat i l’alumnat en l’aprenentatge i la innovació. També cal destacar que, per nosaltres, té el valor afegit d’obrir encara més la documentació, extreure’n informació i facilitar l’impacte social de les col·leccions”.
Per a Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), “hem de revisar què vol dir transformació digital en temps de la IA; la IA ens obre noves formes d’analitzar els arxius digitalitzats, per posar-los en valor i per fer-los emergir comptem amb propostes que demanen treball interdisciplinari, col·laboració i una mirada oberta, com hem tingut ocasió de comprovar durant el repte”.
D’altra banda, la bibliotecària Rosa Cabezas afirma que “participar en aquest projecte ha estat una experiència molt enriquidora. Ens ha permès apropar-nos a noves maneres de treballar amb la documentació que custodiem, especialment amb materials tan valuosos com els guions de Ràdio Barcelona, que ꟷtot i estar digitalitzats i accessibles al repositori en PDFꟷ, presenten dificultats per ser explotats i analitzats de manera massiva o transversal”.
També reconeix que “a través del repte amb l’alumnat de l’ECIU hem après eines i enfocaments vinculats a la intel·ligència artificial que obren possibilitats reals per donar visibilitat i noves lectures a aquests fons. Aquest repte no només ha generat resultats concrets, sinó que també ha obert camins per continuar explorant com aplicar la IA a les biblioteques, i com les Humanitats digitals encara tenen un ampli recorregut per endavant. Ha estat, sens dubte, un punt de partida per repensar com treballem i com podem facilitar l’accés al patrimoni documental des de perspectives innovadores”.
Impacte social de l’aprenentatge basat en reptes
Durant el primer semestre del curs 2025-2026, la UAB ha fet una demostració d’innovació pedagògica i internacionalització mitjançant la integració d’un equip d’estudiants provinents de diferents universitats de l’Aliança ECIU en la resolució de reptes curriculars d’una assignatura de l’àmbit de les Ciències de la Comunicació.
“En aquest marc, la interdisciplinarietat dels equips i la diversitat d’orígens han fomentat la cocreació de solucions innovadores orientades a la digitalització de milers de guions de Ràdio Barcelona, tot posant de relleu la censura patida durant el franquisme. Un clar exemple de l’impacte social de la implementació de l’aprenentatge basat en reptes a la Universitat Autònoma de Barcelona”, conclou Òscar Redondo, coordinador de Reptes de l’Oficina de Reptes del Gabinet de Projectes Institucionals de la UAB.
Marta Civil i Serra
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
La UAB amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
