La recerca que es fa des de la UAB en el camp del Patrimoni Cultural és àmplia, ja que el concepte “patrimoni” inclou diferents objectes d’estudi i accions vinculats a ell. De fet la major part de l’entorn de recerca dins l’àmbit de les Humanitats té com a font primària el Patrimoni. El patrimoni tangible (entenguis una escultura grega, una fotografia del Teatre del Liceu, un jaciment arqueològic o un rotlle de pianola) o l’intangible (l’expressió popular del ball de Plaça del Vallès, una sonata de Bach, el món literari de Josep Pla o el paisatge patrimonial vinculat al vi del Priorat) són la font de la que beuen la major part dels estudis o l’objecte sobre el que apliquem tota una sèrie d’eines per enregistrar-lo, classificar-lo, conservar-lo, estudiar-lo i difondre’l.

D’altra banda tot aquest coneixement generat des de la recerca patrimonial es transmet cap a la societat en l’acció que anomenem “transferència”. D’aquí la importància cada cop més present de la mesura de l’impacte de la recerca, i per tant de la vinculació amb la societat, ja sigui en el sector públic com en el sector privat. Una mesura que va més enllà dels índexs de les publicacions i que comença a tenir en compte l’ús real que fa la societat d’aquell coneixement que generem.

La Comunitat de Recerca Estratègica (CORE) en Patrimoni Cultural de la UAB i la seva Esfera és una xarxa intel·ligent que va en aquesta direcció. La iniciativa neix de la necessitat de la coordinació dels Grups i Centres de Recerca amb els serveis científic i tècnics, les grans infraestructures de recerca i les oficines de gestió universitària per assolir un major grau d’eficiència en aquest objectiu de millorar la recerca i la transferència. Això s’assoleix a través d’un major grau de visibilització dels grups i dels seus projectes, així com de la racionalització dels recursos disponibles. La xarxa pretén impulsar les accions de transferència, millorar els aspectes vinculats amb el finançament i detectar i afavorir les sinèrgies entre els diferents membres. Òbviament tot aquest procés no es pot fer sense la participació de la resta d’actors del que s’anomena la quàdruple hèlix (Recerca+Administració+Empreses+Usuaris), i per tant la CORE funciona com un clúster territorial de tots aquests actors focalitzat principalment en l’àmbit de la investigació.

49-01foto2

Desprès de més de dos anys en funcionament creiem que podem valorar molt satisfactòriament el funcionament de la xarxa, tenint en compte que a la UAB no existia cap iniciativa que vinculés aquets quatre mons dins l’àmbit de la Cultura. La capacitat de flexibilitat de l’estructura i el recolzament per part del govern universitari, ha ajudat a començar a recollir els primers fruits en forma d’una major qualitat i quantitat dels projectes de R+D dins l’àmbit del Patrimoni Cultural a la UAB.

En aquest sentit cal destacar el paper de la Biblioteca d’Humanitats, que ja des de fa anys treballa per esdevenir un “hub” pel que fa a les accions d’impacte i visibilitat de la recerca. La biblioteca participa en diferents projectes col·laborant amb diversos membres de la CORE i oferint la seva expertesa i infraestructura. En els darrers anys han augmentat les col·leccions en el DDD de patrimoni digitalitzat, i s’ha fet un gran esforç en apropar tot aquest coneixement a la societat col·laborant amb grups que podrien semblar tant distants com el Grup de Recerca MUSC (Les músiques en les societats contemporànies) del Departament d’Història de l’Art i Musicologia i el Centre de Visió per Computador. Si teniu l’oportunitat d’apropar-vos al Living Lab de la Biblioteca de Volpelleres a Sant Cugat, podreu veure un prototip a través d’una gran pantalla tàctil d’accés a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

Altres exemples són la creació i manteniment de la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic també sota la direcció del Departament d’Història de l’Art i Musicologia i col·laborant amb museus i biblioteques d’arreu de l’estat. L’inventari i publicació de diversos fons personals de personatges del món cultural i acadèmic català a través dels contactes i bona disposició dels membres de diverses càtedres de les Facultats de Filosofia i Lletres i de Traducció i d’Interpretació. La col·laboració en la creació i manteniment de l’Inventari de Fons Musicals de Catalunya en la seva versió digital. Així com el suport en la visibilitat de la producció científica de grups de recerca a través del DDD i de pàgines fetes a petició dels propis grups amb objectius diversos, entre els quals exposicions i congressos.

La Biblioteca d’Humanitats és un clar exemple de la importància de treball en xarxa i un cas d’èxit d’aquesta voluntat de transferència del coneixement cap a la societat.

49-01foto1

Web CORE Patrimoni: http://www.uab.cat/core-patrimoni/

Oriol Vicente
coordinador de CORE en Patrimoni Cultural