La recerca que es fa des de la UAB en el camp del Patrimoni Cultural és àmplia, ja que el concepte “patrimoni” inclou diferents objectes d’estudi i accions vinculats a ell. De fet la major part de l’entorn de recerca dins l’àmbit de les Humanitats té com a font primària el Patrimoni. El patrimoni tangible (entenguis una escultura grega, una fotografia del Teatre del Liceu, un jaciment arqueològic o un rotlle de pianola) o l’intangible (l’expressió popular del ball de Plaça del Vallès, una sonata de Bach, el món literari de Josep Pla o el paisatge patrimonial vinculat al vi del Priorat) són la font de la que beuen la major part dels estudis o l’objecte sobre el que apliquem tota una sèrie d’eines per enregistrar-lo, classificar-lo, conservar-lo, estudiar-lo i difondre’l.
D’altra banda tot aquest coneixement generat des de la recerca patrimonial es transmet cap a la societat en l’acció que anomenem “transferència”. D’aquí la importància cada cop més present de la mesura de l’impacte de la recerca, i per tant de la vinculació amb la societat, ja sigui en el sector públic com en el sector privat. Una mesura que va més enllà dels índexs de les publicacions i que comença a tenir en compte l’ús real que fa la societat d’aquell coneixement que generem.
La Comunitat de Recerca Estratègica (CORE) en Patrimoni Cultural de la UAB i la seva Esfera és una xarxa intel·ligent que va en aquesta direcció. La iniciativa neix de la necessitat de la coordinació dels Grups i Centres de Recerca amb els serveis científic i tècnics, les grans infraestructures de recerca i les oficines de gestió universitària per assolir un major grau d’eficiència en aquest objectiu de millorar la recerca i la transferència. Això s’assoleix a través d’un major grau de visibilització dels grups i dels seus projectes, així com de la racionalització dels recursos disponibles. La xarxa pretén impulsar les accions de transferència, millorar els aspectes vinculats amb el finançament i detectar i afavorir les sinèrgies entre els diferents membres. Òbviament tot aquest procés no es pot fer sense la participació de la resta d’actors del que s’anomena la quàdruple hèlix (Recerca+Administració+Empreses+Usuaris), i per tant la CORE funciona com un clúster territorial de tots aquests actors focalitzat principalment en l’àmbit de la investigació.
Desprès de més de dos anys en funcionament creiem que podem valorar molt satisfactòriament el funcionament de la xarxa, tenint en compte que a la UAB no existia cap iniciativa que vinculés aquets quatre mons dins l’àmbit de la Cultura. La capacitat de flexibilitat de l’estructura i el recolzament per part del govern universitari, ha ajudat a començar a recollir els primers fruits en forma d’una major qualitat i quantitat dels projectes de R+D dins l’àmbit del Patrimoni Cultural a la UAB.
En aquest sentit cal destacar el paper de la Biblioteca d’Humanitats, que ja des de fa anys treballa per esdevenir un “hub” pel que fa a les accions d’impacte i visibilitat de la recerca. La biblioteca participa en diferents projectes col·laborant amb diversos membres de la CORE i oferint la seva expertesa i infraestructura. En els darrers anys han augmentat les col·leccions en el DDD de patrimoni digitalitzat, i s’ha fet un gran esforç en apropar tot aquest coneixement a la societat col·laborant amb grups que podrien semblar tant distants com el Grup de Recerca MUSC (Les músiques en les societats contemporànies) del Departament d’Història de l’Art i Musicologia i el Centre de Visió per Computador. Si teniu l’oportunitat d’apropar-vos al Living Lab de la Biblioteca de Volpelleres a Sant Cugat, podreu veure un prototip a través d’una gran pantalla tàctil d’accés a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu.
Altres exemples són la creació i manteniment de la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic també sota la direcció del Departament d’Història de l’Art i Musicologia i col·laborant amb museus i biblioteques d’arreu de l’estat. L’inventari i publicació de diversos fons personals de personatges del món cultural i acadèmic català a través dels contactes i bona disposició dels membres de diverses càtedres de les Facultats de Filosofia i Lletres i de Traducció i d’Interpretació. La col·laboració en la creació i manteniment de l’Inventari de Fons Musicals de Catalunya en la seva versió digital. Així com el suport en la visibilitat de la producció científica de grups de recerca a través del DDD i de pàgines fetes a petició dels propis grups amb objectius diversos, entre els quals exposicions i congressos.
La Biblioteca d’Humanitats és un clar exemple de la importància de treball en xarxa i un cas d’èxit d’aquesta voluntat de transferència del coneixement cap a la societat.
Web CORE Patrimoni: http://www.uab.cat/core-patrimoni/
Oriol Vicente
coordinador de CORE en Patrimoni Cultural