La Biblioteca de Veterinària de la UAB compta amb una secció d’història veterinària que està considerada com una de les més rellevants en el seu àmbit de la geografia espanyola. Es distingeixen dues línies d’actuació: la preservació de fons històrics impresos en diverses col·leccions (s. XIX, 1900-1950 i els fons d’arxiu); i la col·lecció digital que permet la preservació i difusió en accés obert de documents d’especial interès històric a través d’un portal dins el DDD, el repositori de la UAB.
Una de les fites principals assolides d’aquest fons digital ha estat la seva àmplia col·lecció de fons hemerogràfic especialitzat. Hi podem consultar els principals títols existents de les publicacions periòdiques de la primera meitat del segle XX en matèria de veterinària i produccions animals, com són “Revista Veterinaria de España” (1906-1936), i “Revista de Higiene y Sanidad Veterinaria” (1911-1936), dirigides per les personalitats mes significatives del moment: Pedro Farreras i Félix Gordón Ordàs, respectivament. Altres títols rellevants acompanyen aquest fons digital, entre els quals cal subratllar “El Naturalista” i “Zookeryx” (1876-1891) dirigides per Francesc Darder, o “La Avicultura Práctica” i “Mundo Avícola” (1896-1936) publicades per Salvador Castelló.
Aquesta col·lecció, acompanyada d’altres fons documentals com arxius personals, monografies, articles de revista, congressos, imatges i manuscrits han enriquit substantivament el fons històric digital veterinari i han permès que comencin a presentar-se les primeres investigacions fruit de la seva consulta. Aquest és el cas dels darrers treballs de José Manuel Gutiérrez, veterinari i professor d’història dins el CEHIC, que li han permès guanyar per dos cops un prestigiós premi d’història de la medicina.
Per això hem volgut saber de primera mà que ha significat per aquest investigador del passat de la veterinària el fons històric veterinari recollit i organitzat durant els darrers anys a la UAB.
Segons el testimoni del darrer guanyador del Premi Uriach de Historia de la Medicina, la “logística” posada en funcionament des de la Biblioteca de Veterinària de la UAB ha estat un element clau en l’elaboració del treball “Triquinas, cerdos y salud pública veterinaria: la inclusión del mundo microscópico en la base científica de la inspección càrnica (Barcelona, 1870s)”.
José Manuel, professor associat, combina la seva tasca docent a la UAB amb un altre treball a temps complet fora de la Universitat. En aquestes circumstàncies, ens explica, resulta cabdal treure el màxim rendiment a les hores que destina a la recerca. No en va, senyala, qualsevol aproximació històrica realitzada de manera rigorosa exigeix moltes hores de dedicació. I, així ha estat també amb el treball que acaba de guanyar el premi mes prestigiós –i d’àmbit internacional- que es concedeix sobre història de les ciències de la salut en llengua castellana.
José Manuel, ens relata en el seu article la gènesi dels primers programes específics de salut pública adreçats a millorar la seguretat alimentària. Concretament se situa en un escenari d’alarma social originada pels primers casos de triquinosi detectats a Espanya. En aquesta investigació es descriuen els esdeveniments relacionats amb els primers diagnòstics de triquinosi en porcs i humans, explicant-los en el context científic, social i polític del moment. El resultat final és una espècie de novel·la històrica curta, però sense abandonar els estàndards més rigorosos que exigeixen les corrents historiogràfiques més modernes. El treball complet es pot consultar a la web de la revista Medicina & Historia i al repositori DDD de la UAB.
Quan li preguntem quins han estat els principals avantatges i inconvenients d’un investigador que s’enfronta a l’estudi històric de la veterinària, ens contesta sense dubtar que la principal dificultat radica en la poca tradició històrica que ha existit en aquest àmbit. No obstant, ràpidament puntualitza que la situació ha començat a canviar en els darrers anys. Per exemple, s’han creat nombroses associacions d’història de la veterinària. Ell mateix es membre de l’Associació Catalana d’Història de la Veterinària. En el cas concret d’aquesta entitat, subratlla que la tasca realitzada des de fa dues dècades ha estat capital. Per exemple s’han digitalitzat col·leccions senceres de revistes, instrument bàsic per a la recerca. També ha estat el motor d’un projecte que ha permès recuperar un important patrimoni bibliogràfic històric-veterinari. A més, tota aquesta documentació és d’accés lliure al DDD, repositori de la UAB.
“La digitalització de documents històrics veterinaris i el seu fàcil accés han estat dues peces clau en el desenvolupament de les meves investigacions”
En aquest sentit, també ha volgut agrair les fonts de finançament del projecte digital. Les despeses, assenyala, s’han cobert amb el suport econòmic realitzat pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Així mateix, afegeix, hi ha hagut un entusiasta capital humà que ha treballat de manera conjunta per fer realitat un projecte ambiciós des dels seus plantejaments inicials: cerca activa de finançament, incorporació de continguts històrics en el pla d’estudis de la Facultat de Veterinària de la UAB; gestió del projecte de recuperació del patrimoni històric-veterinari des de la Direcció de la Biblioteca de la Facultat de Veterinària a la UAB, que ha suposat implicar en aquesta tasca a la plantilla de bibliotecaris, tècnics informàtics, Direcció del Servei de Biblioteques de la UAB … En fi, que ha estat una obra col·lectiva en la qual, com en tantes altres coses, cal reconèixer sempre la participació de tots, i que ha determinat, en si mateixa, l’èxit d’un projecte que no para d’enriquir-se amb noves aportacions.
Per a en José Manuel, les futures generacions ho tindran més fàcil. I, conclou: “Perquè et facis una idea, la investigació premiada em va portar quasi un any de treball. Un temps que s’hagués perllongat bastant més si no hagués estat perquè accedia directament a moltes fonts primàries des de la meva taula de treball. Recordo que fa anys (no molts), em calia fer un llarg pelegrinatge per biblioteques i hemeroteques. Ara també, però en menor mesura”.