Maria Jesús Espuny Tomás és professora titular d’Història del Dret i de les Institucions dins del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB. Vice-degana de la Facultat de Dret, Coordinadora del Grau de Relacions Laborals.
Ha rebut la distinció Jaume Vicens Vives 2016 per la seva llarga trajectòria i pel disseny de metodologies avançades, adaptades al context socioeconòmic de l’entorn especialment en l’àmbit de les Relacions Laborals.
Ens hem posat en contacte amb la professora Maria Jesús Espuny per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.
Quan obra la porta i entra en una biblioteca, que és el primer que sent?
Quan jo estudiava jo era “rata de biblioteca”, per tant, per mi la biblioteca és un paradís. A més sóc usuària de la Biblioteca de Ciències Socials, d’aquí de la Universitat Autònoma. Jo sóc professora d’Història del Dret i hi ha una petita biblioteca extraordinària que és la Biblioteca Econòmica Carandell, on hi ha un fons magnífic. L’únic inconvenient que tens és que te’n constipes perquè hi ha una temperatura pels llibres, però realment és un lloc apassionant. O sigui, agafes un llibre, agafes un altre, i a més jo sóc de llibres. Ja sé que ara tot va molt digital però jo sóc encara de paper, sí.
L’objecte sempre és més romàntic
Sí, sí.
I creu que al llarg del temps ha canviat la funció de les biblioteques?
Jo crec que hi ha una competència amb tot el que és Internet, ja que qualsevol persona, qualsevol alumne hi pot accedir i hem hagut de lluitar moltíssim perquè no anessin a les aplicacions que surten: google, el google acadèmic, el google escolar, totes aquestes coses que moltes vegades s’utilitzen malament. Per mi la biblioteca és un lloc extraordinari, és un lloc on pots tancar-te hores i oblidar-te, a part aquí amb les biblioteques tenim unes avantatges tremendes, hi ha aquestes petites sales on es pot treballar perquè jo treballo bàsicament amb llibres que no poden sortir en préstec, aleshores et poses en aquest lloc, tens el teu ordinador, portes el teu pendrive, vas treballant directament i pots escapar-te un parells d’hores. Si tens que acabar un article, és realment apassionant.
I podria explicar alguna anècdota que li hagi passat en alguna biblioteca?
Sí, d’anècdotes n’hi ha moltíssimes. Va passar-me una qüestió molt divertida i a més en una biblioteca universitària. Ja fa molts anys vaig anar a un congrés on ningú va enviar les actes, es van donar molt poques actes i a mi m’interessava citar a nivell de currículum la meva pròpia participació i la meva pròpia aportació en aquest congrés. Doncs no estava enlloc, estava perdut en una biblioteca i vaig haver d’anar a aquella biblioteca a buscar el meu propi article i em van posar pegues perquè no me’l podia ni emportar ni fer fotocòpies i em deien: “vostè qui és?” i jo responia: “ miri, és que jo sóc l’autora”. Vaig haver d’identificar-me per aconseguir-ho.
I si tingués pressupost i pogués decidir en una inversió per les biblioteques, què prioritzaria?
En primer lloc tota la publicació que no es pogués trobar digitalitzada, la faria digitalitzar. Això en primer lloc. Després tot el que fora llibre que està exhaurit i que surt al mercat i val la pena, doncs fer l’esforç i comprar-lo. De fet ara hi ha moltes llibreries de vell que quan tenen segons quins llibres, ja els ofereixen directament a les biblioteques, perquè són llibres que potser de cara al futur la gent no utilitzarà tant, però mirant al passat, poder tocar materialment un llibre d’un autor clàssic és extraordinari. També com he dit abans a la Biblioteca de Ciències Socials tenim la Biblioteca Carandell amb un fons antiquari que és molt important i que no et pots emportar mai a classe per ensenyar-lo als alumnes. Seria molt interessant que els alumnes veiessin que realment això ha existit i està en paper.
I creu que en un futur llunyà els llibres se seguiran publicant en paper?
No ho sé. Jo espero continuar podent utilitzar el llibre en paper perquè encara que sigui una novel·la molt simple, jo necessito el paper. Puc llegir el diari per l’ordinador, el mòbil, el que vulguis, però jo necessito paper perquè encara que sigui el meu llibre necessito a més a més subratllar-lo en llapis (no mai en retolador fluorescent). Si després passo el llibre als meus fills i veuen el paràgraf marcat, sovint el podem comentar i fer un intercanvi d’opinions. O sigui ens comuniquem.
Sí, això de marcar hi ha diverses opinions
En llapis, en llapis. El fluorescent el trobo horrorós. En una fotocòpia encara, però en un llibre, no, és com si ho lesionés, en canvi, en llapis, després l’esborres.
Clar, però és això, veus realment on l’altre s’ha sentit identificat
Sí, sí.
Com s’imagina un món sense llibres?
No me l’imagino. Jo no me l’imagino. Jo necessito llegir, necessito llegir a molts nivells. He de llegir per la meva matèria, per la meva recerca, però de vegades pensar que no pots tenir un llibre, que tens que anar amb la tablet… Hi ha molta gent que s’ha acostumat a llegir amb una tablet. Jo necessitaria els llibres, a mi em costaria, inclús et puc dir que hi ha temporades que tinc molta feina i és igual, encara que sigui necessito llegir ni que sigui un article. A part, jo vinc d’una generació que per exemple, al llegir a la nit, es gastava llum, i en els anys seixanta la llum era molt cara, també com ara, clar. Llavors havies d’ estalviar i no llegir. Per a mi els llibres han estat sempre molt importants, potser perquè també el meu pare era un gran lector. Jo era molt joveneta i ja llegia, llegia moltíssim, llibres que potser semblava que no podia ser. Quan jo arribava a les meves classes de literatura ja fa molts anys, al col·legi deien: “però tu l’has llegit aquest llibre?” i jo deia: “sí” “I qui te l’ha donat?” i jo deia: “el meu pare”, clar i havien de callar!
I vostè creu que ara que tenim superabundància de llibres i de publicacions, això facilita la lectura o comporta una pèrdua de lectors?
La gent no llegeix. I es pot comprar un best-seller per Sant Jordi i quedar-se a la prestatgeria de casa. No llegeixen i això ho estem notant nosaltres a nivell dels nostres estudiants. Per exemple, de vegades a classe cito La Regenta, i algú se’m queda mirant… veus que no saben gaire de que estàs parlant. Llavors els llegeixo un fragment i d’acord, potser sí que el recorden de Literatura però res més. Per a mi és molt important la literatura en les meves assignatures, perquè la literatura dins d’un període històric m’està informant moltes vegades del que són les lleis, per exemple. Llegir Literatura sobretot literatura social, costumista, d’aquella època que estàs estudiant ajuda perquè t’està fent una reflexió. També he de dir que hi ha dificultats afegides com ara tots els plans d’estudi que ara treuen uns llibres, ara en posen uns altres, a nivell de literatura, em refereixo.
I parlant de l’educació, vostè com enfocaria la literatura i la lectura en àmbits educatius?
A nivell universitari o a nivell de secundària?
A nivell d’estudis primaris, sobretot. Quant a la iniciació a la lectura?
Jo crec que és molt important, i ara li estic parlant com a àvia, els meus nets llegeixen, no llibres perquè són molt petits, però tenen contes, els hi expliquen, els miren, el tornes a explicar. Hi ha molta literatura infantil, molt bona literatura infantil. Fins i tot hi ha contes infantils de sempre, que potser són poc afortunats, vull dir, imagina el Polzet tenint que anar tirant molletes de pa perquè els seus pares els han tret de casa, és molt trist no? Aleshores es fan versions diferents però igualment hi ha molta matèria perquè els nens comencin a mirar llibres i després anar ampliant, a poc a poc. Almenys això és el que jo vaig veure a casa meva.
Doctora Espuny, professora d’aquesta casa, moltes gràcies pel seu temps, a reveure
Moltes gràcies a vostès.
Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia, juny de 2016]