Diego Prior Jiménez va realitzar els estudis de llicenciatura, màster i doctorat a la UAB, on exerceix la docència des de 1997. Des de l’any 2015 és degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic del Departament d’Empresa.

Ens hem posat en contacte amb el professor Diego Prior per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Quin és el llibre que s’està llegint en aquests moments?
Estic llegint un llibre de literatura, bé, vull dir a part de la meva especialitat, estic llegint un llibre de literatura d’un autor d’on vaig néixer, de Canàries, Alexis Ravelo.

Sobre què tracta el llibre?
És un llibre sobre situacions concretes de gent que té mala sort a la vida i es reflexa una mica com evolucionen.

Es considera afortunat vostè?
Home, si ho comparo amb els personatges del llibre aquest que estic llegint, sóc molt afortunat, efectivament. La fortuna però, no vol dir en el sentit material, en el sentit de la riquesa, de diners, sinó en què fas una mica el que t’agrada i que et paguen per això; i que tu ets en gran mesura la persona que decideix els teus horaris. Sí, efectivament sóc molt afortunat en aquest sentit. Segurament si parlem dels sous començarem a queixar-nos, però aquest no és el cas.

Com seria la seva biblioteca preferida, la ideal?
La biblioteca és un concepte molt ampli, és a dir, jo sóc usuari de biblioteques tant per feina com per coses més tècniques, i necessito les biblioteques per poder fer la meva activitat de recerca; necessito molt les biblioteques. I després, encara que efectivament tinc menys activitat de la que voldria, també parlo com a persona que llegeixo, o sigui, les necessito per distreure’m, per goig i per interès personal. I això és molt, molt diferent pel que fa als requisits d’un usuari des d’un punt de vista professional, als de l’usuari que ho agafa tot per distreure’s, per oci o per lleure. Però és fonamental, que una bona biblioteca estigui molt ben dotada, que tingui una bona capacitat d’elecció, que hi hagi molta varietat i puguis accedir ràpidament a les novetats que van sortint.

I a les biblioteques de la UAB trobem aquestes necessitats que vostè diu?
Sí. Hauré de dir que malauradament la crisi ha fet i ha deixat sentir el seu efecte. La Biblioteca de Ciències Socials, que és la que jo faig servir més, històricament ha estat a dalt de tot, ha estat considerada una biblioteca de referència a nivell d’Espanya. Jo tinc molts col·legues d’altres universitats, que no trobaven segons quines revistes, que no trobaven segons quins articles i llibres i nosaltres els teníem i em demanaven ajuda a mi perquè sabien que jo a la Autònoma aconseguia accés a publicacions que ells a la seva universitat, segurament més petita o menys dotada de volums, no podien aconseguir. Això, la crisi ho ha relaxat una mica. Aquest diferencial que hi havia tan important entre les fonts que tenia la Biblioteca de Socials de la UAB i altres universitats espanyoles, ara s’ha equilibrat una mica. És a dir, les crisis malauradament tenen aquest efecte, que no es veu en el dia a dia, però que efectivament, han fet que es perdi una mica la distància. Però en general, penso que sí, que la dotació de les nostres biblioteques és satisfactòria i hom pot fer la seva feina en condicions bastant bones.

Ja més cap al terreny personal, la seva biblioteca quins llibres té, quins autors?
Doncs a veure, tampoc tinc massa temps però intento llegir molta literatura, m’agrada la novel·la negra i qüestions d’actualitat, bàsicament. També literatura nord-americana però molt recent, és a dir, que parlin de problemàtiques actuals.

No li agrada la ficció?
Sí, sí, però sobretot ficció que tingui a veure amb problemes contemporanis.

I vostè que es dedica a l’economia, a l’empresa, quins consells li donaria a una empresa editorial per fer-se un espai en el mercat actual?
El món de les editorials és molt complicat. El canvi tecnològic té moltes avantatges com a usuari, però té molts inconvenients per a les editorials. És clar, una empresa que vol sobreviure al mercat, ha d’oferir un valor afegit i la tecnologia els hi està posant molt difícil, especialment a Espanya on és molt fàcil i la gent té per costum, l’accés a la cultura sense pagar. Això és un problema important perquè és molt difícil trobar editorials que tinguin garantit el seu futur ja que la tecnologia els està posant molt complicat, donat que tot això té un cost. Abans les fotocòpies sempre eren de pitjor qualitat que l’original d’un llibre, un disc original sempre era de més qualitat que un disc gravat en un casset; però això ara no és veritat, la qual cosa tecnològicament és molt complicat, és molt difícil. És un sector, efectivament, que s’ha actualitzat al canvi tècnic però que el mateix canvi tècnic posa en perill això, que hi hagi gent que faci abús i que no respecti els drets de propietat. És complicat, realment.

I en aquest canvi tècnic, vostè s’ha quedat amb el llibre de paper tradicional o ha preferit altres formats?
No, segurament per una qüestió d’edat, a mi cada vegada m’agrada portar menys pes, amb la qual cosa ja tinc aquí una andròmina que em permet això, tenir molts llibres que no has d’arrossegar; sobretot quan viatges veus les grans avantatges de tenir un artefacte d’aquests, on no tens molt de pes però molta varietat, efectivament.

I mai ha fet cap còpia pirata, vostè?
No, haig de dir que alguna vegada en concret, quan no hi havia manera de trobar el llibre, ni tan sols aquí a la biblioteca, doncs efectivament, si havies de consultar alguna cosa concreta, ho he fet, però he intentat que això no sigui el modus operandi habitual. Sempre ha estat en algun cas concret que era molt difícil. Però jo intento no fer-ho, sobretot perquè també, com que tinc col·legues, de vegades una mica existeix aquesta idea de la solidaritat. Els acadèmics som molt solidaris, encara que hom pensi que no, i quan un no troba una cosa, intenta que un company en un altre lloc la pugi aconseguir, és com una mena d’intercanvi, un troc, i en aquest cas, és perfectament possible i això no obliga a haver d’anar a buscar mètodes absolutament il·legals. Això sí, tu pots demanar-li a un company que tingui un determinat article que te’l passi.

És qüestió de contactes, llavors?
És qüestió de xarxa, és qüestió de networking i això funciona molt bé i de forma satisfactòria. De vegades també he rebut correus electrònics o missatges de persones que estan en universitats que no estan subscrits a una revista en la qual publico un article i que me’l demanen, i jo, senzillament els hi envio, potser no pas la darrera còpia, la que ha publicat la revista, però sí la prèvia i això de vegades ni tan sols va contra els drets de les editorials. Per tant, efectivament aquesta corrent de solidaritat a través de la qual tothom pugui tenir accés al que es va publicant i/o editant i sempre que no violi el drets de les editorials, jo penso que és una bona pràctica. En el món acadèmic és important, sobretot perquè al final a tots ens interessa estar molt al dia de tot el es va fent; has de tenir en compte que en la mesura que aconsegueixes que el que publiques s’ho llegeixi més gent, això ja és un valor per sí mateix, és un dels criteris de vàlua del que has fet, quan aconsegueixes que molta gent et llegeixi i que molta gent citi el que fas. Per tant penso que aquesta solidaritat és molt comprensible i s’entén perfectament.

Finalment, un llibre que ens recomanaria?
Doncs el mateix que parlàvem al principi, el de l’Alexis Ravelo. És un autor jove, canari, que està fent coses molt bones, que té molts premis i que està fent el pas, la transició, de fer novel·la policíaca amb contingut més social. Jo penso que és un autor molt bo i interessant.

Molt bé. Doncs fins aquí l’entrevista, moltes gràcies doctor Prior.
Moltes gràcies a vosaltres, fins a una altra.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]