Salvador Cardús Ros ha estat director del Departament de Sociologia de la UAB (1991-1993) i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB (2009-2011). Actualment, és professor titular de Sociologia de la UAB.

Ens hem posat en contacte amb el professor Salvador Cardús per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Quin llibre està llegint ara mateix?
Generalment tinc diverses coses simultànies. Des del punt de vista de la meva lectura personal, estic llegint un llibre magnífic que es diu Temps difícils de l’Armand Obiols, que el va publicar, ara al mes d’abril, una fundació de Sabadell que es diu La Mirada i que recull els editorials que va escriure Armand Obiols del mes de febrer a juliol de 1932, quan s’estava discutint l’Estatut del 32 a les Corts Espanyoles, i m’ha deixat atrapat. Apart que està molt ben escrit, és impressionant veure els paral·lelismes entre la situació política d’aquell moment i la que estem vivint ara, i el poc que n’aprenem de la Història. Aquest és el llibre que ara porto al damunt i aprofito qualsevol racó per poder-lo llegir. Una altra cosa són els llibres més acadèmics. Ara estic preparant un curs per l’any vinent per a la Universitat d’Standford i això m’obliga a llegir coses sobre Amèrica Llatina, diversos llibres sobre identitat llatinoamericana. Tinc tres o quatre coses sobre la taula.

Sol llegir llibres relacionats amb la Sociologia?
Sí, és clar, llegeixo sobre la meva feina. A vegades per obligació, i no sempre és el que voldries llegir. Sempre dic que la meva feina passa per moltes hores de lectura i, no totes són dels llibres que jo voldria llegir. Moltes vegades has de llegir el que toca, que és el que també passa als estudiants, oi?, que et toca llegir un treball de recerca o et demanen el pròleg d’un llibre que no havies pensat i que per tant l’has de llegir i escriure.

Per a vostè quina seria la seva biblioteca ideal?
Per a mi les que tenim són ideals. És a dir, la millora que hem tingut, aquí i fora d’aquí. A la Autònoma, les biblioteques que tenim són excepcionals, són brutals, impressionants. Potser a mi encara m’agradaria que hi hagués més espai perquè tots els llibres fossin de lliure accés, i els tinguéssim tots a la vista, que no haguéssim de tenir-ne en els magatzems, però entenc que també hi ha una qüestió d’espai, de racionalitat en l’ús de l’espai que fa que les coses menys utilitzades estiguin en un magatzem. Per tant, si hagués de canviar alguna cosa, que sé que és massa cara, seria que tot estigués exposat. Jo vaig estar un temps, uns mesos a la Universitat de Cambridge, i anava a una biblioteca on tots els llibres eren de lliure accés. Allò era un laberint de carrerons i passadissos i escaletes que t’hi podies perdre literalment, però això de vegades et permet trobar allò que no busques, que és el més interessant d’una biblioteca, poder tafanejar i dir… això no sabia ni que existia ni coneixia aquest autor però té bona pinta o m’interessa per al que estic treballant. Però dit això, les biblioteques que tenim a l’Autònoma jo crec que són esplèndides, tant d’equipament com de servei. També les biblioteques generals. Jo sóc de Terrassa i la Biblioteca Central és una joia, la seva secció infantil, la secció de vídeos i de CD’s, són uns serveis i uns equipaments esplèndids que es fan servir i potser es podrien fer servir encara més.

Com creu que es podria potenciar el Servei de Biblioteques en general?
Això té a veure amb la rellevància que té per a les persones el que podríem dir la cultura literària o la cultura escrita. És a dir, si tu tens bones biblioteques però la gent no sent la necessitat de llegir o no descobreix el plaer de la lectura, doncs és clar, les biblioteques perden en part la seva funcionalitat, fins i tot diria que la manera que tenim avui dia d’estudiar, que és bàsicament a partir d’articles de revistes i de lectures molt fragmentades, un capítol d’aquí, deu pàgines d’allà, més que ajudar a la lectura gairebé l’entorpeixen. Les biblioteques també han de fer aquest servei i ho fan bé i et proporcionen revistes electròniques i tot el que faci falta, però clar, si un llibre que ha estat escrit amb tota una història, ni que sigui un assaig, però que el que vol és transmetre tot un pensament complex de començament al final, si tu el redueixes i a l’estudiant l’acostumes només a llegir petits fragments, a part que s’avorreix, no acaba mai de trobar el gust de tot l’enjòlit, de tota la trama que hi ha al darrera d’un assaig que va desenvolupant per arribar a unes conclusions. No estic segur per tant que, ni la societat actual que recolza tant a l’audiovisual ni la manera d’estudiar i de treballar que tenim ara ajudi gaire. Hi ha una dita que diu que la gana ve tot menjant, doncs la lectura és el mateix, llegint t’agafen ganes de llegir perquè realment és un plaer, diríem, incommensurable. Et permet viatjar sense moure’t de casa, permet conèixer altres moments de la Història, altres cultures, altres pensaments, etc. I tot això al voltant de la teva butaca.

Vostè creu que els alumnes que cursen els estudis primaris haurien de poder escollir el llibre que més els hi agradés?
Sí, amb algunes limitacions. És a dir, la lectura que està al servei d’una estratègia educativa, ha de tenir alguns continguts, ha de tenir alguns components que es considerin fonamentals per a assolir o per poder seguir aquesta estratègia educativa. Per tant, el raonable seria, per exemple, que s’oferissin vuit o deu textos a escollir però que, per una banda s’assegurés que el registre o el nivell de lectures correspon a l’edat en què es demana aquesta lectura, i que les temàtiques siguin les adequades. Deixar una criatura de primària sola dins d’una biblioteca tampoc em sembla una posició intel·ligent. L’educador ha d’ajudar a prendre una direcció -educar vol dir això, conduir, no?- i per tant ha d’haver criteri, hi ha d’haver orientació, que pot proporcionar el mestre, però jo crec que hi ha d’haver també un marge d’elecció personal.

Per a vostè, el millor lloc per llegir on seria?
Es pot llegir a tot arreu. Aquest és un vici transportable i no necessites endollar el llibre enlloc, vull dir que el pots llegir fins i tot quan no hi ha corrent elèctrica. Res com una butaca còmoda a casa escoltant bona música, si la lectura és literària, per plaer. Si és una lectura de treball, generalment necessito una taula perquè al costat del llibre hi tinc un paper i un llapis i necessito apuntar coses o prendre notes, però no em costa gens, al contrari, m’agrada aprofitar per exemples els trajectes de tren, els moments aquests perduts que els pots reconduir; o el temps d’espera quan tens per exemple una visita mèdica i veus vint persones assegudes allà esperant, totes mirant les musaranyes, i que no tenen ni un diari ni un llibre als dits. Llavors penses, aquestes persones no han descobert el fàcil que és portar un llibre a la butxaca i com aquesta mitja hora d’espera es pot convertir en un moment fantàstic? No sé si hauria d’haver llibres disponibles a l’entrada d’uns consultoris, potser seria una idea.

Suposo que també les tecnologies han facilitat aquesta pèrdua de la lectura?
En tot cas es podria dir que han deixat en un lloc menys central el que és el llibre físic, però no la lectura. Jo crec que el que ara passa és a l’inrevés. La gent escriu més correus que mai, més missatges que mai, s’intercanvia més escriptura que mai, i llegeix més que mai, potser a vegades d’altres tipus d’escriptura o altres tipus de lectura. En això no faig contraposicions negatives. Penso que una cosa sempre ajuda a l’altra. El cinema ajuda a la lectura, Internet ajuda a la lectura. Tot ajuda, tot el que sigui entrar en el món de la creació cultural, de l’escriptura en qualsevol de les formes, pot ajudar. Un, pot començar llegint els Tintin, o com vam fer la meva generació, llegint el Cavall Fort, i de llegir el Cavall Fort passes a llegir novel·la. I llavors els pares podien pensar que això era com un “Tebeo”, com una lectura secundària. Doncs alguns, gràcies al Cavall Fort, vam passar molt joves a la lectura de llibres, perquè ens va entrenar i vam passar, del Jan i Trencapins o del Jep i el Fidel, a la novel·la, o a l’assaig. No s’han de contraposar o no necessàriament es contraposen els diferents espais culturals.

I per últim, com creu que la lectura influeix en el nostre imaginari i a la nostra forma d’actuar?
En l’imaginari l’enriqueix d’una manera extraordinària. Jo sempre dic que el que jo penso és el que sóc capaç de llegir i escriure. Si no ho he llegit o no ho sé escriure, de fet no és veritat que pensi. De vegades tens idees vagues o intuïcions, però pensar vol dir ser capaç d’atrapar en un text, tant si és perquè l’has llegit (i llavors pots pensar segons això que has llegit), o bé perquè has pogut domesticar aquestes idees vagues, de vegades confuses, les has pogut domesticar amb una escriptura, amb un text escrit, que es pot llegir, és a dir que l’escrius perquè algú el llegeixi, perquè sigui transmès. Sense llegir i escriure estaríem perduts. I acadèmicament això seria la nostra desaparició. Una vegada vaig tenir un estudiant que ho va suspendre tot a primer i em va venir al setembre -encara fèiem exàmens de setembre- perquè també havia suspès l’examen de setembre. Em va venir plorant al despatx, dient: “és que no ho sé, jo potser m’he equivocat de carrera, m’he equivocat d’estudis” i com que jo havia vist els seus exàmens, li vaig dir: “escolta’m però, a tu t’agrada llegir? No, em va respondre, no m’agrada llegir, no, llegeixo el que em toca llegir per als exàmens”. Llavors li dic: “i t’agrada escriure? “ gairebé va fer cara d’espant. Diu “escriure? No, què, una postal?, alguna postal a l’estiu”. Clar, jo li vaig dir, escolta no t’ofenguis, però si no t’agrada llegir i no t’agrada escriure, t’has equivocat de feina. Això seria com dir que vols ser paleta però que no t’agrada embrutar-te les mans. Hi ha algun tipus d’activitat a la vida en el que la lectura i l’escriptura són fonamentals i és el que hem dit abans, enriqueix el pensament, l’imaginari, com en vulguem dir, i sobretot orienta l’acció, perquè una cosa i l’altra van estretament lligades.

Professor Cardús, moltes gràcies per haver-nos aportat la teva visió en aquest moment de la lectura i de les biblioteques

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona