Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 1895 – Andorra la Vella, 1980) va ser escriptor, periodista i traductor. El seu primer llibre, titulat La balada de les set germanes, publicat l’any 1912, va guanyar el primer premi d’un concurs organitzat per la Il·lustració catalana. En aquests primers anys del segle XX va col·laborar a les revistes Joventut teatral i De tots colors. Va marxar a París, d’on va tornar l’any 1914. Aquest mateix any va fundar la revista Los miserables, on hi col·laborà entre d’altres Salvat-Papasseit. També va escriure a L’esquella de la torratxa, La campana de Gràcia i La humanitat.

Com a militant d’Esquerra Republicana de Catalunya va lluitar al front des de 1936, exiliant-se a França l’any 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, a França, va col·laborar activament amb el moviment de la Resistència.

L’any 1950 va començar a donar classes com a professor de literatura espanyola a la Universitat de Poitiers on, l’any 1970, va fundar l’Aula de literatura i filologia catalanes. Al jubilar-se com a professor va anar a viure a Andorra la Vella on va participar activament de la vida cultural andorrana. Va col·laborar en les publicacions Claror, Anuari turístic i comercial d’Andorra i Poble andorrà. A l’Editorial Andorra va dirigir una col·lecció literària que traduïa al català autors internacionals.

Capdevila va ser un autor teatral molt prolífic. Des de l’any 1920 fins 1931 va estrenar una gran quantitat de sarsueles escrites en col·laboració, entre d’altres, amb Manuel Fontdevila, Casimir Giralt, Joaquim Montero. Destaquen les dues obres escrites en col·laboració amb Víctor Mora Alzinelles: Cançó d’amor i de guerra, estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 d’abril del 1926, la seva obra més popular, i La legió d’honor, estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 26 de febrer de 1930. Les dues van ser musicades per Rafael Martínez Valls.

A part de l’obra dramàtica, va publicar dos volums de memòries: L’alba dels primers camins (Editorial Andorra,1968) i De la Rambla a la presó (Edicions Paraula Viva, 1975) i el famós L’art de fumar en pipa (1970).

Va morir a Andorra l’any 1980.

L’any 2014 Carles Capdevila Mur, hereu de l’escriptor, fa donació dels manuscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona i queden dipositats a la Biblioteca d’Humanitats. La documentació ha estat objecte de la seva ordenació, catalogació i descripció amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la UAB, que durant aquests anys ha ofert als seus estudiants la possibilitat de fer les pràctiques de final de grau a la Biblioteca.

El fons, que cobreix el període de 1923 a 1977, està format per part de la seva documentació personal. Consta bàsicament de manuscrits i mecanoscrits d’obra pròpia (obres de teatre, articles, traduccions…)

Podeu consultar-lo a la seva pàgina web:

http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/capdevila/

Biblitoteca d’Humanitats
Montserrat Gutiérrez