Des de la Unitat d’Estadístiques de la Biblioteca de Ciències Socials s’ofereix un servei d’assessorament i intermediació en l’obtenció de microdades per als investigadors.
D’una manera senzilla, podem dir que les microdades són fitxers que “contenen les dades individuals d’una estadística, convenientment anonimitzades, amb la finalitat de preservar la confidencialitat de la informació. Es tracta de fitxers ASCII amb estructura de camps que recullen per a cada registre individual de l’enquesta els valors que pren cada variable. Les dades apareixen sense agregar, per tant per a l’estudi de les mateixes es necessiten programes adequats pel tractament de dades estadístiques” (segons l’INE).[1]
En tractar-se de resultats individualitzats per persones o per empreses, segons el tipus d’enquesta, és un material molt “sensible” i està a sotmès a secret estadístic que garanteix la privadesa i la protecció legal d’aquestes dades. Per aquests motius normalment aquests tipus de dades només estan disponibles per a investigadors, però cada vegada més es faciliten de manera gratuïta, prèvia signatura de la llicència ús i/o del document de confidencialitat.
Aquest servei d’obtenció de microdades té el seu origen en el servei d’obtenció de dades estadístiques (no microdades) d’organismes oficials nacionals i internacionals que es gestionaven des de la Unitat d’Estadístiques de la Biblioteca de Ciències Socials. Aquest servei però va deixar de tenir sentit, perquè a partir de principis del segle XXI gairebé tots els organismes oficials van posar les seves dades a l’abast de tothom, de manera gratuïta, des d’Internet.
D’una banda aquest esmentat servei es va autoextingint, però per contra, es va generar una demanda d’ajut d’alguns investigadors en la gestió de la petició de les microdades a la Biblioteca que resultava especialment farragosa i llarga, sobretot en el cas de les enquestes produïdes per Eurostat. Una gestió centralitzada des de la Biblioteca d’aquestes peticions tenia moltes avantatges: agilització dels tràmits, evitar les peticions reiterades del mateix material per part de diversos grups d’investigació alhora, conservació del material. Per això es va decidir, a partir de 2012 aproximadament, atendre aquestes reiterades peticions d’investigadors i fer-se càrrec de centralitzar la petició i la gestió d’aquestes peticions i l’arxiu de les dades rebudes des de la Unitat d’Estadístiques de la Biblioteca de Ciències Socials, una mica a imatge del que havia fet la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.[2]
En un primer moment, es va tramitar algunes peticions conjuntes entre diversos projectes de diversos departaments que volien obtenir les microdades de les mateixes enquestes, era una manera d’estalviar esforços i compartir recursos, però més tard ja no va ser operatiu fer-ho d’aquesta manera i es va continuar fent de manera individual per cada projecte peticionari.
La Biblioteca es feia càrrec de tot el tràmit de la petició i gestió de les microdades: es preparava el formulari de petició de les microdades en col·laboració amb els investigadors; una vegada estava acceptada la petició per part de l’organisme receptor (normalment Eurostat), rebíem la proposta de contracte que ens encarregàvem que signés l’investigador principal i un responsable de la UAB, que inicialmente era el/la vice-rector/a d’investigació de la UAB, després va ser el director del Servei de Biblioteques, ara directora. A part d’aquest document, calia enviar signades també les declaracions de confidencialitat (Individual Confidentiality Declaration) per part de tots els investigadors que participaven en el projecte. A continuació es recepcionàvem les microdades que arribaven en suport cd-rom, es desencriptaven i es pujaven a un espai al núvol (Nebula) i es compartien amb els investigadors autoritzats segons s’havia signat al contracte. Quan s’acabava el període d’accés de les microdades (uns 5 anys com a màxim) es recordava als investigadors que les microdades s’havien de destruir i que comuniquessin les publicacions que havien realitzat a partir de les microdades.
Tot aquest procés de petició i recepció de les microdades es podia allargar uns quants mesos (una mitjana de 6 mesos).
Eurostat ha anat millorant, modernitzant i agilitzant el procediment i els tràmits, de manera que ara actualment en un parell de mesos es poden aconseguir les microdades, però això ha implicat una més gran personalització del procediment, de manera que algunes tasques d’intermediació de la biblioteca deixen de ser factibles. De manera, que actualment les peticions es gestionen a través d’un formulari electrònic que ha d’omplir el mateix peticionari, ja no es reben microdades en cd-rom sinó que s’hi accedeix a través d’un servidor del mateix productor i està tot protegit amb contrasenya que s’envia al telèfon móbil de l’investigador principal.
Així ara la Biblioteca ha simplificat el seu paper: ja no s’encarrega d’enviar les peticions, simplement assessora en el procediment de petició de les microdades i s’ocupa com a intermediari d’aconseguir la signatura de la persona de contacte dins la UAB, que actualment és la directora del Servei de Biblioteques, qui amb la seva signatura valida que l’investigador principal forma part de la comunitat UAB. La Biblioteca s’encarrega d’emmagatzemar una còpia d’aquests contractes (Research Project Proposal application form) .
Tot aquest procediment descriu els tràmits que implica una petició de microdades a Eurostat, que pràcticament són les que es fan habitualment, però molt esporàdicament també ens han demanat microdades d’altres productors estadístics, com ara el Ministerio de Trabajo. En aquests casos el procediment pot variar segons cada entitat, normalment és molt més simple.
Les microdades d’Eurostat més sol·licitades corresponen a les següents enquestes:
- European Community Household Panel (ECHP)
- Labour Force Survey (LFS)
- Community Innovation Survey (CIS)
- European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC)
Els usuaris principals d’aquest servei són investigadors de les Facultats d’Economia i Empresa i Polítiques i Sociologia, però alguna vegada puntualment ha arribat alguna petició d’alguna altra Facultat.
Si voleu més informació sobre les microdades d’Eurostat podeu anar a: <https://ec.europa.eu/eurostat/web/microdata>
Gemma Estrugas
Biblioteca de Ciències Socials
BIBLIOGRAFIA
- Eurostat [en línia] <https://ec.europa.eu/eurostat/web/microdata> [Consulta: 20.11.2020].
- INE [en línia] <https://www.ine.es/prodyser/microdatos.htm> [Consulta: 20.11.2020].
- Montañà, Rosa; Pozuelo, Coro. “Fitxers de microdades a la Biblioteca de la UPF” [en línia]. 1r Espai CBUC d’intercanvi de coneixements i experiències, 28 d’abril de2005. <https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/67681/UPF.pdf?sequence=1> [Consulta: 20.11.2020].
- Montañà, Rosa. “Fonts estadístiques i biblioteques: estat de la qüestió = Fuentes estadísticas y bibliotecas: estado de la cuestión”[en línia]. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2005, Núm. 15. <http://bid.ub.edu/15montan.htm> [Consulta: 23-11-2020].
[1]Definició de microdades segons l’Instituto Nacional de Estadística (INE). INE [en línia]. <https://www.ine.es/prodyser/microdatos.htm> [Consulta: 20.11.2020].