A la Biblioteca de Ciències Socials (BCS) ens vam plantejar el següent repte: convertir un conjunt de caixes del Fons de la Casa de la Moneda, en una col·lecció organitzada, inventariada i fàcilment consultable.

El Fons de la Casa de la Moneda de la Biblioteca Carandell

La Biblioteca Econòmica Carandell, integrada dins la BCS, és una col·lecció especialitzada en economia, sociologia i dret que va arribar a la UAB l’any 1981. Reuneix més d’11.000 documents datats entre els segles XVI i XX.

Entre el material arribat hi havia un conjunt de documentació procedent de la Casa de la Moneda de Barcelona, una institució dedicada a la fabricació de moneda que va operar entre els segles XV i XIX.  Aquest conjunt documental, que incloïa 51 llibres comptables i 53 caixes amb documents, el coneixem com el Fons de la Casa de la Moneda de Barcelona.

Per fer-nos una idea del valor i l’interès històric del fons, l’arxiu de la fàbrica es troba actualment dispers entre diverses institucions de referència com són: l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i el MNAC. Cal destacar que la  BCS de la UAB conserva també una part significativa d’aquest patrimoni.

Per què calia intervenir

Tot i que l’any 2011 es va dur a terme un important treball de catalogació i digitalització dels 51 llibres del fons, que des de llavors es poden consultar al Dipòsit Digital de Documents (DDD), quedava pendent l’organització i descripció del contingut de les 53 caixes de documents i així posar tota la informació del fons a l’abast de les persones usuàries.

Amb aquesta situació, el projecte es va plantejar amb els següents objectius: conèixer el contingut detallat de totes les caixes, organitzar el material per dotar-lo d’una estructura lògica que facilités les operacions de cerca i consulta, i descriure el fons per permetre la localització àgil de documents concrets.

Descripció del procés

1. Diagnosi inicial

La primera revisió va permetre detectar els següents aspectes rellevants:

  • Documents de procedències diverses: sorprenentment hi havia documents signats a diferents llocs: Reus, Tarragona i Palma de Mallorca. Indagant en la història de la institució, vam constatar que durant la invasió napoleònica, entre els anys 1808 i 1814, es va crear a Catalunya una fàbrica de moneda paral·lela, que operava clandestinament, i que es va haver de desplaçar entre aquestes localitats fugint de les tropes franceses. Coneguda com la Casa de la Moneda de Catalunya, en finalitzar la guerra el seu arxiu i maquinària es van dipositar a la Casa de la Moneda de Barcelona.  En definitiva, el fons reuneix documentació de dues institucions diferents —la Casa de la Moneda de Barcelona i la Casa de la Moneda de Catalunya.
  • Documents agrupats en tres períodes cronològics principals (1809–1814; 1821–1823 i 1847–1854), i de nou vam acudir a la història de la institució per explicar els buits entre aquests intervals temporals, que es deuen als tancaments de la fàbrica ordenats per Fernando VII. El primer tancament (1814 – 1821) va durar fins a l’arribada del Trienni Liberal, i el segon (1823 – 1839) des de la restauració de l’absolutisme fins a l’etapa isabelina. No podem explicar l’absència al nostre fons de documents datats entre 1939 i 1847.
  • Material aliè a la fàbrica: curiosament tres caixes contenien documentació no relacionada directament amb l’activitat de la institució: enquadernació amb litigis personals de Joan Amat, documents del Matadero de Barcelona i comptabilitat de la Tesoreria de la Caridad Cristiana.
  • Altres documents: paral·lelament, es va constatar que molts documents estaven barrejats pel que fa a procedència, tipologia i data.

Altres consideracions tècniques:

  • Vocabulari tècnic especialitzat: per interpretar correctament els documents i situar-los dins l’estructura del fons va caldre familiaritzar-se amb termes dels àmbits monetaris i comptables de l’època (com per exemple cargo y data, per referir-se a entrades i sortides) i amb els oficis implicats en la fabricació de moneda (ensayador, receptor de metales, contador…). Aquest aprenentatge ha contribuït a fer més sòlida la descripció final.

En aquest context, la diagnosi va confirmar que el fons no podia ser útil sense una intervenció profunda d’organització.

2. Classificació i ordenació

Un cop analitzat el material, es va definir el sistema de classificació: Es va establir una estructura en tres nivells: en un primer nivell, l’agrupació per institució emissora; en un segon, la distribució per períodes temporals dins d’una mateixa institució; i, com a tercer nivell, la subdivisió per tipologia documental.

En últim lloc, es va triar l’ordenació cronològica dins de cada sèrie.

Els documents que no encaixaven en aquesta estructura es van reunir en una caixa específica. Pel que fa al material aliè a la fàbrica, es van mantenir separades les tres caixes respectant la seva singularitat.

3. Instal·lació

A continuació es va redistribuir el material de nou en les caixes, buscant fer-ho de manera coherent i aprofitant les caixes originals, de molt bona qualitat i mides adients. Un cop organitzats, els documents ocupen 50 caixes, equivalents a 5,5 metres lineals de prestatgeria.

Finalment, es van etiquetar les caixes, amb etiquetes de mida suficient per incloure la màxima informació: número de caixa, institució emissora, dates extremes de la documentació i principal tipologia documental.

4. L’inventari

Com a instrument de consulta i ajuda a la localització es va elaborar un inventari detallat que descriu el contingut de cada caixa, i que esdevé una eina molt valuosa per als interessats a conèixer en profunditat el fons.

Difusió

Per acabar i amb l’objectiu de donar visibilitat al fons i fomentar-ne l’ús, se n’ha actualitzat la informació a la web de la BCS, explicant l’organització i incorporant l’inventari.

Una experiència real: un fons consultable

Casualment, durant el procés d’organització del fons vam rebre dues consultes  d’investigadors d’àmbits diferents:

Un expert en numismàtica preparant el seu segon llibre sobre la història de la producció monetària a Espanya necessitava documents concrets sobre lliurament de moneda al s. XIX i detalls sobre el personal de la Casa de la Moneda.

Un historiador interpretant la relació entre l’or comprat a les fàbriques de la moneda i el tràfic d’esclaus a Catalunya volia documentació sobre les entrades d’or.

Va ser molt satisfactori comprovar l’eficàcia que ens proporciona l’organització del fons a l’hora de resoldre consultes, ja que va permetre localitzar la informació amb rapidesa en tots dos casos.

Conclusió

Aquest projecte ha estat una experiència molt enriquidora que no només ha permès estructurar el conjunt, sinó que també ha facilitat una comprensió més profunda i completa de la història del fons.

Elements que inicialment semblaven incògnites —procedències diverses, buits cronològics, tipus de documents— van acabar revelant aspectes rellevants, com l’existència de dues institucions emissores, una d’elles itinerant, o els períodes d’inactivitat de la fàbrica. Tot i no ser una recerca en sentit estricte, el projecte ha requerit interpretar dades i reconstruir contextos, aportant una comprensió més precisa del fons i del seu valor històric.

D’altra banda, aquestes primeres consultes són només un exemple de com la feina feta contribueix directament a la recerca i al coneixement històric.    

En definitiva, aquest projecte ha transformat el fons en un recurs amb un gran potencial per a la recerca.

Referències

Amèlia Vázquez
Biblioteca de Ciències Socials

La UAB amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible