Jordi Arbonès (Barcelona, 1929 – Bernal, Buenos Aires, 2001) va partir cap a l’Argentina el 1956. Havia nascut en el si d’una família treballadora del cor de la Ciutat Vella i li calia compaginar la servitud laboral amb els neguits intel·lectuals i patriòtics que l’havien dut a estudiar anglès pel seu compte, a participar en la confecció de la revista Inquietud (1954-1955) o a prendre part en la Penya Cultural Barcelonesa.
A Buenos Aires va participar en nombroses activitats del Casal de Catalunya, va fundar l’Obra Cultural Catalana (1966) i va col·laborar a Catalunya i a Ressorgiment. Més encara: va concebre el projecte de guanyar-se la vida, en la mesura que fos possible, servint-se de la llengua catalana. Per això, des de la distància, va lliurar-se a la traducció sense treva. I el bo del cas és que en bona part hi va reexir: va traslladar un centenar de llibres al català i una cinquantena al castellà, en una mescla d’activitat professional i vocacional ben singular.
Va apropar la literatura nord-americana a les nostres latituds, amb obres de Saul Bellow, William Faulkner, Ernest Hemingway, Henry James, Herman Melville, Arthur Miller, Henry Miller (de qui va traduir nou títols), Anaïs Nin, Edgar Allan Poe, John Steinbeck, Gore Vidal, Tennesse Williams… Igualment, va traduir clàssics de la narrativa anglesa, al costat d’autors contemporanis: Jane Austen, Charlotte Brontë, Anthony Burgess, Willkie Collins, Agatha Cristie, Charles Dickens, Gerald Durrell, Lawrence Durrell, George Eliot, E. M. Forster, Rudyard Kipling, D. H. Lawrence, R. L. Stevenson, J. R. R. Tolkien, William Thackeray… (vegeu-ne el llistat complet)
La família va donar, pel maig de 2003, el seu fons personal a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i, poc després, es va constituir la Càtedra Jordi Arbonès, encarregada de preservar, estudiar i difondre el seu llegat.
A més de la seva activitat traductora, va escriure poesia, narrativa i teatre, i és autor de diversos assaigs, especialment sobre teatre i sobre l’obra de Manuel de Pedrolo, com també d’una gran quantitat d’articles sobre traducció i de pròlegs d’obres cabdals de molts dels autors que acostà. Des de l’Argentina, on va viure des del 1956 fins a la seva mort, va col·laborar en revistes com ara Catalunya, Ressorgiment, Serra d’Or i Revista de Catalunya.
Així mateix, va ser un dels fundadors d’Obra Cultural Catalana i un dels membres més actius del Casal de Catalunya, totes dues institucions de Buenos Aires. Per a més informació sobre Jordi Arbonès i la seva obra, feu un clic aquí.