Josep Pedreira i Fernández (Barcelona, 1917-2003) va néixer al si d’una família gallega establerta al barri de Sants. Va estudiar comerç i lletres i va lluitar al front republicà durant la guerra civil espanyola. En la postguerra va formar part del Front Nacional de Catalunya, va treballar amb l’editor Josep Janés i el 1949 va crear “Els Llibres de l’Óssa Menor”, una col·lecció de poesia catalana en la qual van publicar Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, Carles Riba i Joan Vinyoli, entre d’altres, que Pedreira va dirigir fins al 1966, en què va passar al catàleg d’Edicions Proa.
La col·lecció fou complementada des del 1950 amb el Premi Óssa Menor de poesia, que a partir del 1959 va passar a denominar-se Premi Carles Riba. Aquest mateix any, Pedreira va iniciar la col·lecció “Les Quatre Estacions”, de poesia i assaig, en què van sortir a llum obres de Gabriel Ferrater, Marià Manent, Josep Palau i Fabre o Francesc Parcerisas. Del 1981 al 1983, fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya pel seu impuls a la poesia catalana de la postguerra i, més tard, el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana. Va publicar el poemari El llibre dels verns (1985) i el llibre de records Soldats catalans a la Roja i Negra (1936-1939), sobre les seves experiències al front (2003).
LLEGAT
El llegat que els fills de Josep Pedreira han donat a la Càtedra Jordi Arbonès inclou documentació personal i professional. Pel que fa a la documentació professional, sobresurt la referida a la seva gran empresa editorial, “Els Llibres de l’Óssa Menor” (1949-1966), en la qual va publicar 52 títols dels principals poetes del moment: Jaume Agelet i Garriga, Vicent Andrés Estellés, Clementina Arderiu, Agustí Bartra, Blai Bonet, Salvador Espriu, Tomàs Garcés, Rosa Leveroni, Miquel Martí i Pol, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas, Carles Riba, Joan Teixidor, Joan Vinyoli o Marià Villangómez. Amb tots, va mantenir-hi correspondència, molt ben conservada: les cartes originals, diversos jocs de còpies i un projecte de llibre amb les lletres “editades” per ell mateix, encapçalades per una nota biogràfica en la qual comenta la seva relació amb cadascun. Així mateix, es conserva un valuós arxiu de premsa sobre els llibres i els poetes publicats.
Quant a la documentació personal, cal destacar-ne nombrosos manuscrits i mecanoscrits d’obra pròpia: reculls de narracions (l’inèdit Música per a Bela Bartók), de poesia (a part d’El llibre dels verns, publicat el 1985), diversos dietaris i llibres de records i de memòries (a part de Soldats catalans a la Roja i Negra (1936-1939), publicat el 2003), en estats d’elaboració diferents: des dels més incipients fins als considerats conclosos. Cal fer esment de dos llibres de caràcter memorialístic conclosos: Els set colors de l’arc i Llibre dels invents.