Giovanni Pontiero va néixer el 10 de febrer de 1932 a Glasgow (Escòcia) i va morir el dia del seu 64è aniversari a Manchester (Anglaterra). Va estudiar a la Universitat de Glasgow on va acabar la seva llicenciatura i on va presentar la seva tesi doctoral l’any 1962 sobre la poesia de Manuel Bandeira. Durant gairebé tota la seva vida va ensenyar literatura llatinoamericana a la Universitat de Manchester. El seu interès pel teatre també el va portar a escriure un dels seus millors treballs, Eleonora Duse: In Life and Art (Frankfurt: Lang, 1986) i a traduir de Guido Noccioli, Duse on Tour: The Diaries of Guido Noccioli 1906-1907 (Manchester: Manchester University Press, 1981).
Va dur a terme una prolífica activitat com a investigador, sobretot en el camp dels estudis literaris portuguesos i brasilers, essent autor de nombrosos articles, assajos, conferències, entrades d’enciclopèdies i traduccions. Tot i que va traduir obres del castellà i de l’italià a l’anglès, va acabar per dedicar-se a traduir fonamentalment autors de llengua portuguesa, sobretot Clarice Lispector i José Saramago, amb el qual va acabar mantenint una estreta amistat i traduint sis de les seves obres. Va obtenir els següents premis de traducció: Prémio de Tradução Camões (1968); Prémio Rio Branco (1970); Prémio Foreign Fiction Award del diari The Independent (1993); Premi Outstanding Translation Award de la American Literary Translator’s Association (1994); Prémio Teixeira-Gomes del Govern Portuguès (1995).
