La Setmana de Halloween

És el mite fundacional de la ciència-ficció i de la divulgació del debat ètic.

La creació artificial d’un ésser a partir de restes humanes, les conseqüències ètiques de l’experimentació i la responsabilitat del científic continuen sent qüestions plenament actuals.

📕 Dilluns : Frankenskein o el moderno Prometeo, de Mary Shelley (1797-1851).

Encarna perfectament el lligam entre la ciència (el galvanisme i l’electricitat del segle XIX) i el terror gòtic. La idea de reanimar teixit mort mitjançant procediments científics és la metàfora perfecta per a la nit de difunts. A més, funciona com a fil conductor de tota la resta de títols de la setmana

Aquesta novel·la d’intriga s’ambienta en el marc d’un sanatori psiquiàtric, en un viatge ple de girs inesperats, on la realitat i la percepció es difuminen. A més, explora els límits dels poders mentals i l’experimentació clínica.

📕 Dimarts: L’últim experiment, de Josep Tomàs Cabot (1930).

L’obra és perfecta per parlar del passat de la psiquiatria, la fina línia existent entre la genialitat i la bogeria, i l’ètica dels experiments mentals.

L’escenari del sanatori aporta de manera natural aquesta atmosfera de misteri psicològica i claustrofòbica tan buscada per Halloween.

Fa molt bona parella amb Frankenstein!

Es tracta d’una història real que resulta gairebé més inquietant que moltes ficcions: la Henrietta va morir el 1951 però les seves cèl·lules continuen vives dècades després de la seva mort, dividint-se en laboratoris de tot el món i sent essencials per a la recerca biomèdica.  

📕 Dimecres: La vida inmortal de Henrietta Lacks, de Rebecca Skloot (1972).

És probablement el llibre de divulgació científica de la Setmana que millor connecta amb les reflexions sobre la vida, la mort i el llegat del cos.

La idea d’una part del cos que sobreviu al seu propietari, la immortalitat biològica i els dilemes ètics associats…

Una profunditat colpidora i gairebé poètica per al Dia de Tots Sants.

El llibre permet acostar-se a una qüestió molt present en la història de la ciència: com s’ha representat, estudiat i exposat el cos.

Les peces anatòmiques, els models científics i les representacions corporals poden generar una fascinació semblant a la dels antics gabinets de curiositats.

📕 Dijous: Cuerpos representados: objetos de ciencia artísticos en España, siglos XVIII-XX, de Alfons Zarzoso i Maribel Morente (editors literaris).

Ofereix una mirada real i històrica sobre allò que sovint la literatura i el cinema de terror converteixen en ficció.

I permet divulgar la història de la medicina des d’una vessant més corpòria i visual, vorejant aquesta fascinació gòtica per la representació física de la carn i la malaltia.

La història gira al voltant de Larry Stem, un científic que pateix un accident irreversible. Un cop mort, el seu cervell i la seva memòria seran traslladats a un suport digital (un algoritme en un xip de silici).

I planteja una de les fronteres més grans de la divulgació neurotecnològica i la intel·ligència artificial actuals: pot la ment sobreviure al cos?.

📕 Divendres: Els robots prefereixen el jazz, d’Ignasi Llorente (1973).

Les pors del segle XXI han substituït els fantasmes per algoritmes, robots i intel·ligències artificials.

I els esperits ja no passegen per castells, sinó per una xarxa digital, obligant a reflexionar sobre el dol i els límits biològics de la mort.