«No crec que cap investigador pretengui haver assolit la comprensió total dels diferents problemes que se li han presentat en el decurs d’una carrera amb alguns resultats brillants i altres de menys importància. La recerca experimental té la seva metodologia i sobretot el seu context. Ambdós han d’estar acompanyats per una màxima llibertat sense la qual la recerca és impossible. He tingut la gran sort de poder disposar d’aquesta llibertat per poder-me dedicar a altres activitats. Una d’aquestes ha estat, efectivament, la terminologia científica en francès, castellà i català, sempre inacabada perquè en la recerca apareixen contínuament nous conceptes.»

Fragment de l’entrevista publicada a la revista Terminàlia el 2014.

Antoni Lloret i Orriols (Barcelona, 1935) és físic i escriptor.  Estudià al Liceu francès i es doctorà en Ciències Físiques a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona el 1963 i a la Universitat de Paris, La Sorbonne, el 1964.

Ha treballat a la recerca científica en tres grans camps: la recerca experimental en el camp de la física d’altes energies, la física del sòlid i la creació d’energia fotovoltaica.

I ha publicat diversos llibres en llengua catalana, entre els quals destaquen el Diccionari de l’àtom (1976) i el Diccionari de la ciència i la tecnologia nuclears (1979), que han suposat un avenç importantíssim en la normalització de la nostra llengua.

La Universitat Autònoma de Barcelona és dipositària del Fons personal d’Antoni Lloret i Orriols amb documentació datada entre 1968 i 1970 que aporta informació molt rellevant per analitzar la primera etapa d’Espanya al CERN.

Més informació:

a