Querido Isaac, querido Albert: una historia epistolar de la ciencia (2023) – Assaig –
Els historiadors es basen fonamental en fonts escrites publicades, però existeix un altre tipus de font: la correspondència. Querido Isaac, querido Albert -una picada d’ullet a Isaac Newton i a Albert Einstein- reprodueix, explicant el context en el que foren escrites, un extens conjunt de cartes d’alguns dels millors científics de la història.
Blas Cabrera, científico español y universal (2021) – Assaig –
Amb Blas Cabrera i Felipe (1878-1945) va començar veritablement la física moderna a Espanya, la ciència que va canviar el món a partir de les primeres dècades del segle XX. Les seves investigacions experimentals en el camp del magnetisme li van permetre introduir-se al cercle selecte de l’elit de la física internacional, però va ser molt més que un físic dedicat als seus particulars interessos científics: va exercir un lideratge eficaç com a director del madrileny Laboratorio de Investigaciones Físicas al igual que en el successor d’aquest, l’Instituto Nacional de Física y Química. Però Cabrera es va involucrar en d’altres activitats relacionades, d’una banda, amb l’educació i la política científica a Espanya i, de l’altra, amb la política científica internacional, aquesta última amb implicacions polítiques de més llarg abast que la científica.
Cartas científicas : la historia de la ciencia a tavés del intercambio epistolar (2021) – Assaig –
Què deien les cartes personals o com vam viure la seva tasca científica Newton, Lavoisier, Ramón y Cajal, Darwin, Gödel o Planck? La correspondència és un instrument molt valuós per reconstruir fidelment el passat de la ciència.
Aquest llibre recull gran part dels articles de Sánchez Ron publicats a la secció “Correspondencias” de la revista Investigación y Ciencia. I aporta nova llum sobre la vida i l’obra de grans científics a partir de l’intercanvi epistolar amb els seus col·legues de professió.
El país de los sueños perdidos : historia de la ciencia en España (2020) – Assaig –
Aquesta és la història de totes aquestes persones —i de les institucions en les que van treballar—, que, condicionades per la situació política, econòmica, militar o social del país, es van dedicar a la ciència i van viure moments d’esperança però també de frustració, comprovant que els seus somnis s’havien perdut, que despertaven en un país que no era el que ells havien desitjat.
El sueño de Humboldt y Sagan (2018) – Assaig –
Aquest llibre és un recorregut per la història de la ciència i repassa la invenció de l’escriptura, probablement l’invent més gran en la història de la humanitat perquè va permetre transmetre a les generacions successives els coneixements i experiències adquirides; també s’expliquen les eines bàsiques per poder estudiar el cosmos: les mesures de temps i espai i les matemàtiques, elements imprescindibles per determinar les trajectòries dels planetes i del Sol, cosa que constitueix el fonament de l’astronomia; ens parla de l’Univers i de les idees més antigues de la creació; de la vida des de l’evolució de les espècies de Charles Darwin fins a la genètica, de com va sorgir aquesta ciència i de com es va arribar al descobriment de l’estructura de l’ADN, i les seqüeles (Projecte Genoma Humà, enginyeria genètica, biotecnologia) ; i finalment s’ocupa d’una altra de les grans conquestes de la humanitat, relacionada amb la ciència: la tecnologia.
Ciencia, lo que hay que saber (2017) – Assaig –
En aquest llibre, Miguel Artola i José Manual sánchez Ron, dos reconeguts historiadors, uneixen forces per dibuixar i explicar un mapa que mostra el més valuós que han produït pels científics. I combinant la cronologia històrica amb la estructura lògica del conjunt de coneixements, proporcionen “tot el que s’ha de saber” per transitar amb plena consciència per un món dominat per la ciència i la tecnologia.
Albert Einstein : su vida, su obra y su mundo (2015) – Assaig –
La Fundació BBVA i l’editorial Crítica editen aquest llibre per commemorar el centenari de la presentació de la Teoria de la Relativitat per Albert Einstein, el 25 de novembre de 1915. L’autor considera que les aportacions d’Einstein a la ciència, més alguns elements notoris de la seva figura personal (declarat pacifista i liberal), l’han fet convertir-se en el gran home del segle XX.
Conferència sobre Einstein: Nacimiento, ocaso y resurrección de la relatividad general
El mundo después de la revolución : la física de la segunda mitad del siglo XX (2014) – Assaig –
Durant la primera meitat del segle XX es van produir dues grans revolucions científiques en el món de la física, conegudes sota la denominació de revolucions relativista i quàntica, associades a la formulació de les teories especial i general de la relativitat (Einstein 1905 a 1915) i de la mecànica quàntica (Heisenberg 1925; Schrödinger 1926).
Obra guardonada amb el Premio Nacional de Ensayo 2015
Article de José Manuel Sánchez Ron sobre les revolucions en el món de la física
Descubrimientos : innovación y tecnología, siglos XX y XXI (2010) – Assaig –
Al llarg de deu capítols, aquest llibre explica el món que ens envolta i la connexió entre disciplines. Amb un text accessible, l’autor ens acosta a una història fascinant i per a molts desconeguda a través dels més importants descobriments teòrics, el seu desenvolupament i les seves aplicacions posteriors, passant per temes com l’art, l’arquitectura, la medicina, els transports, la física, la carrera espacial, la informàtica o les telecomunicacions.
El jardín de Newton : la ciencia a través de su historia (2009) – Assaig –
L’autor ens acosta a una de les més grans conquestes de l’home: el coneixement científic. Explica els aspectes bàsics de les matemàtiques, de la física, de la química o de les ciències naturals i biomèdiques, i passa revista a les vides i obres dels grans protagonistes de la ciència. Per conèixer la història de la ciència però també la pròpia ciència, el que és i el que representa.
Edició actualitzada de la inicialment publicada el 2001.
El poder de la ciencia (2007) – Assaig –
L’autor retrata la historia social, política i econòmica de la ciència durant els segles XIX i XX. La primera edició va aparèixer el 1992 i el 2007 es va fer una revisió ampliada, incloent el que va succeir a Espanya. I analitza el propi poder de la ciència i els diferents poders “no científics”.
El canon científico (2005) – Assaig –
Existeix un cànon científic, una llista dels llibres i personatges bàsics en la història de la ciència, d’obres i autors que mantenen la seva vigència malgrat el pas del temps, i que tots hauríem de conèixer? Al llarg del llibre, l’autor ens descobreix aquest cànon i, també l’essència del desenvolupament científic i tecnològic.
El futuro es un país tranquilo : cartas a Isaac Newton (9687-9688 d.C.) (2001) – Assiag novel·lat –
El cinc de juliol del 9687, el mateix dia en el que es va publicar, vuit mil anys enrera, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica d’Isaac Newton, Always Maksir inicia, a l’edat de 128 anys i molt lluny de la decadència física, una correspondència que no és res més, en realitat, que un diàleg amb sí mateix. Així, el llibre es converteix en un admirable exercici d’imaginació i rigor històric, i també una al·legoria sobre el nostre temps.
Marie Curie y su tiempo (2000) – Assaig –
L’autor reconstrueix la vida i l’obra de Marie Curie, igual com fa amb el món científic i social de la seva època, i que no és possible entendre només a partir de les seves aportacions científiques.
“La grandeza, quiero recordar, no reside únicamente en logros y respuestas individuales, sino también en campos y preguntas que se abren merced a los esfuerzos de personas concretas, que a la postre ellos o ellas no pueden explorar o responder completamente.” (paraules de l’autor a la introducció del llibre)