“Vaig acabar la meva obra una trista nit de novembre. Gairebé de manera agònica, em vaig envoltar dels instruments necessaris per injectar vida al cos inert que tenia als peus. Era la una de la matinada. Una trista pluja picava els vidres de la finestra, i gràcies a la claror tremolosa que irradiava la meva espelma quasi acabada, vaig poder veure que l’ull groguenc i entelat de la criatura s’obria. Respirava amb dificultat, i feia moviments convulsius amb els membres.”(1)

fotogramapeli2
Colin Clive, com el dr. Frankenstein, en una escena de la mateixa pel·lícula de James Whale (1931)

Frankenstein, o el modern Prometeu es va escriure l’estiu del 1816, es publicà el 1818 i ja el 1826 es va representar la primera de les seves moltes adaptacions teatrals. La productora cinematogràfica de l’inventor Thomas Alva Edison va estrenar el 1910 la primera pel·lícula sobre l’obra. Des del començament, la novel·la va servir com a punt de partida per a la representació, elaboració i discussió de qüestions religioses, filosòfiques, polítiques, literàries, i ètiques al voltant del coneixement, la ciència i la medicina, l’home de ciència, l’experimentació, la creació i la transmissió de la vida. Des de finals del segle XX, la figura del doctor Frankenstein i la seva criatura s’associen a la bioenginyeria, la biotecnologia i l’experimentació sobre la vida, com per exemple: organismes modificats genèticament, clonació, ús d’embrions, cèl·lules mare, etc. En totes aquestes àrees, la figura de Frankenstein resumeix el problema de les ciències i les tecnologies que semblen transgredir límits absoluts, desnaturalitzar la pròpia natura i posar en perill la humanitat.

frankboris
L’actor britànic Boris Karloff donant vida al monstre en un retrat promocional de la pel·lícula Frankenstein de James Whale (1931)

Com Frankenstein demostra al final:

  • un experiment científic que es porta a terme sense tenir en compte els resultats probables o, fins i tot involuntaris, i que canvia radicalment l’ordre natural, pot convertir-se en un monstre, en algú capaç de destruir el seu propi creador;
  • la novel·la defensa una ciència que busca comprendre més que no pas canviar el funcionament de la natura;
  • fins i tot poden ressonar certs problemes ètics inherents als avenços científics, com la possibilitat de produir un superhome;
  • i alhora, s’il·lustren les aterradores ramificacions i les conseqüències involuntàries d’intentar “millorar” l’espècie humana.

Més informació:

(1) Fragment del Frankenstein editat per Edebé el 2002 (pàg. 44)