“Bastir ponts i fomentar complicitats entre ciència i humanisme és una de les urgències de la cultura actual, en una societat que atorga a la ciència tanta autoritat intel·lectual, però que sovint es desentèn dels seus continguts profunds i només n’aprofita els resultats tecnològics o en lamenta les perplexitats amb què les seves sorpreses desballesten la rutina més o menys comfortable de les certeses. […] una de les funcions de la poesia és contribuir a eixamplar la sensibilitat, incrementar la lucidesa i enriquir l’expressivitat de la societat en què sorgeix; una poesia que aspiri a això ha d’incloure, en un moment o altre, la seva experiència de frontera amb la ciència, viscuda com a diàleg o com a confrontació.”

Fragment del pròleg del llibre
Les escriptures de l’Univers

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és doctor en Ciències Físiques i catedràtic de Física de la Matèria Condensada en la UAB. La seva investigació s’ha centrat principalment en la termodinàmica dels processos irreversibles, i ha escrit diversos assaigs en els quals tracta qüestions multidisciplinars, portant a terme una àmplia tasca divulgadora. Paral·lelament, és autor d’una extensa obra poètica que destaca pel conreu de temes científics, religiosos, cívics i cinematogràfics, una recerca formal amb un acusat component visual i una acurada composició. Aquesta producció està aplegada en les recopilacions L’èxtasi i el càlcul (2002) i L’huracà sobre els mapes (2004). Entre els diferents guardons de recerca rebuts, destaquen el premi Rei Joan Carles I (1986), la medalla Narcís Monturiol (1991) i el premi Ciutat de Barcelona (1993).

Més informació:

a