El murciélago y el capital — Andreas Malm
La investigació sobre l’origen de la pandèmia de la Covid-19 continua oberta. Els ratpenats són el causant sospitós número u per als viròlegs: és molt probable que un d’aquests animals fos el vector de contagi del virus fins arribar als éssers humans. Tanmateix, els factors desencadenants i les causes profundes tenen un caràcter estrictament humà: la desforestació accelerada, el creixement de les mines a cel obert, el comerç (legal i il·legal) de fauna salvatge i, per descomptat, l’escalfament global. Dit d’una altra manera, segons l’autor, la causa real seria l’acció depredadora del capitalisme sobre cada ecosistema i gairebé cada vida.
Supernovas: una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual — Elisa McCausland i Diego Salgado
Una supernova és tan lluminosa com tota una galàxia. I l’explosió actual del moviment feminista té, sens dubte, una mica de supernova: extraordinàriament potent, àmplia i capaç tant d’il·luminar la realitat com d’enllumenar noves realitats.
Aquest llibre representa un viatge feminista per la ciència ficció que trobem al cinema, a la televisió, als còmics, o a la il·lustració. Un llibre que proposa la millor radiografia fins avui d’un dels gèneres més en voga de l’actualitat
Zoópolis, una revolución animalista — Sue Donaldson i Will Kymlicka
A partir de la idea d’igualtat moral, autonomia i prosperitat per a tots els éssers que senten i tenen interessos propis, els autors plantegen un nou model integral de les relacions entre éssers humans i animals, així com de les diferents maneres en què els mateixos animals poden vincular-se amb les institucions polítiques, les pràctiques de sobirania de l’estat i les nocions de ciutadania, territori, pertinença, autonomia, colonització o migració. Es conforma així la base d’una nova comunitat (humans i animals) regida per un concepte compartit de justícia
Maneras de estar vivo — Baptiste Morizot
Entre el thriller etològic i la filosofia salvatge, amb les botes perdudes de fang, olorant de suor i bosc, Morizot intenta oferir resposta a les preguntes que avui de debò ens importen: com reconnectar amb els éssers vius mitjançant una ecosofia senzilla, resilient i alegre? Com oposar al tecno-capitalisme una reactivació de les nostres pròpies forces vitals anestesiades? Com comportar-se de manera adequada amb tot allò que viu i, tanmateix, difereix de nosaltres?
Biofilia — Edward O. Wilson
Aquest no és només un llibre sobre biologia. També són unes memòries heterodoxes, filades amb apassionants observacions i inesperades anècdotes. Així com una declaració necessària de posicions filosòfiques i ètiques en un món dominat pel vertigen de l’extinció massiva d’espècies i el canvi climàtic. Wilson defineix la biofília en aquestes pàgines com l’impuls d’associació que sentim cap a altres formes de vida. I ens explica com els milions d’anys durant els quals l’Homo sapiens es va relacionar de manera tan estreta amb el seu entorn van crear una necessitat emocional profunda d’estar en contacte íntim i constant amb la resta dels éssers vius
Aprender a vivir y a morir en el Antropoceno — Roy Scranton
L’autor combina memòries, investigació periodística i reflexió filosòfica per explorar què significa ser humans en aquest món, un viatge a través de protestes de carrer, nous descobriments científics, mil·lennis d’història geològica o la persistent vitalitat de la literatura antiga, per intentar respondre a aquesta pregunta inajornable: Com aprendre a viure com a individus en una civilització que sembla entreveure el seu enfonsament?
El leopardo de las nieves o la promesa de lo invisible — Vicent Munier
Aquest llibre és el relat de cinc expedicions que conformen un periple extrem a la recerca de la bellesa última del que és salvatge, per a trobar un animal tan lligat al mite com a la realitat: el lleopard de les neus, un dels felins més poderosos i esquius de la Terra, adorat per cultures ancestrals però molt poc conegut i rarament fotografiat.
Un tiempo más salvaje — William E. Glassley
William E. Glassley és un dels millors geòlegs del nostre temps. Com tots els grans científics, no s’acontenta a analitzar el món, sinó que és capaç de llegir-lo. I a través de les seves investigacions va creure saber d’una història inaudita, de la qual amb prou feines es guardaven algunes paraules i que ningú semblava recordar, ni tan sols la mateixa Terra: fa molt de temps hauria existit a Groenlàndia una serralada més alta fins i tot que l’Himàlaia, unes muntanyes que ascendien fins al cel com al més bell dels mites nòrdics.
Allò que sorgeix com una expedició científica es converteix en un viatge poètic a un món ancestral, sense límits, que guarda els secrets del passat més profund del nostre planeta, i potser també la clau per a la seva pervivència. I Glassley ens ofereix el relat d’aquesta experiència amb una barreja rara d’empenta narrativa, bellesa literària, intuïció filosòfica i erudició.
Ser bosques : emboscarse, habitar y resistir en los territorios en lucha — Jean-Baptiste Vidalou
La civilització occidental s’ha construït sobre les cendres dels boscos. I, avui dia, aquesta dinàmica política i econòmica que segueix assolant les masses arbòries s’anomena «ordenació territorial», però cal entendre-la com una guerra de baixa intensitat: contra els boscos, però també contra els animals i les comunitats humanes que els habiten.
Però arreu es lliuren batalles en què ressona una mateixa idea: el bosc no és un jaciment de biomassa, ni una zona per al lliure desenvolupament d’infraestructures, ni una reserva de la biosfera, ni un embornal de carboni. El bosc és un poble que es revolta, una defensa que s’organitza, imaginaris que s’intensifiquen. Hi ha bosc allà on ja no es pot suportar la misèria existencial generalitzada. Hi ha bosc allà on som boscos, allà on som ingovernables.
Aves que veo en invierno — Lars Jonsson
Lars Jonsson és dibuixant, escriptor i ornitòleg. Fa anys va comprar una vella granja a l’illa de Gotland, a uns cent quilòmetres de la costa sueca, i s’hi va traslladar a viure amb la família. Va transformar un vell graner en un taller d’artista i, des d’allà, ha il·lustrat nombroses guies de camp per les quals està considerat un dels millors dibuixants d’aus del món.
Tot i això, un bon dia va pensar que li agradaria fer una guia «diferent». Una guia que permetés al lector aprendre a reconèixer les aus més destacades del continent i, alhora, que estigués il·lustrada amb una llibertat estètica i un desenvolupament artístic molt superiors als de qualsevol altra guia. El resultat és aquest impressionant volum que celebra i explora la bellesa de les aus, i la passió il·limitada que alguns humans senten per elles.
Cómo ser una buena criatura — Sy Montgomery
Aquest llibre és l’autobiografia de Sy Montgomery. Encara que no és una autobiografia a l’ús. L’autora ha decidit explicar-nos la seva vida a través de tretze animals, tretze éssers que ha conegut en la seva infància, joventut o maduresa i que, d’una manera o altra, li han ensenyat a viure. Aquest és, per tant, un llibre sobre l’alteritat i la semblança entre humans i animals, sobre l’amor i l’empatia cap als altres, sobre com aquests altres (tan diferents com un pop o una taràntula) ens ajuden a bregar amb la pèrdua o la desesperació.
Enseñarle a hablar a una piedra — Annie Dillard
Annie Dillard és una tenaç exploradora i aquest, un llibre sobre expedicions tant a alguns dels llocs més remots de la Terra (el Pol Nord, les illes Galápagos, la selva equatoriana, l’estret del Pacífic, la serralada dels Apalatxes…) com a regions de l’esperit a què han arribat molt pocs viatgers. Encara que, en última instància, és igual que Dillard ens relati un viatge a l’última frontera o un passeig pels turons Blue Ridge que envolten casa seva: a la prosa d’aquesta autora el món natural, el més exòtic, el més proper, resplendeix, quan no crema, com la més lúcida metàfora de l’esperit.
Y vimos cambiar las estaciones — Philip Kitcher i Evelyn Fox Keller
La majoria de la ciutadania se sent incapaç de comprendre l’abast del canvi climàtic i d’actuar en conseqüència. I per què? Segons els autors, perquè no sabem parlar de canvi climàtic. Se’ls va acudir llavors presentar la realitat de l’escalfament global en el context de sis escenes o converses quotidianes, inventant-se 12 personatges que parlen, argumenten, discuteixen i s’enfronten al monopoli de la conversa per part de les instàncies financeres, polítiques i mediàtiques. El resultat és un llibre amb una manera radicalment diferent de fer ciència per enfrontar el problema més radical de la història humana.
El diario del naturalista — Nathaniel T. Wheelwright i Bernd Heinrich
A la primera meitat del llibre, els autors ens ensenyen, a través de la seva pròpia experiència, com observar la natura i els seus canvis. Obtindrem informació detallada per saber prendre notes, fer certs experiments o interrogar-nos sobre el que hi veiem. I a la segona meitat, trobem un diari que cobreix cinc anys, on poder anotar el que es veu al nostre voltant i descobrir la fascinant vida salvatge
El arte de ver las cosas — John Burroughs
John Burroughs va ser un caminant incansable, un magnífic escriptor i un clarivident pensador. La seva obra és una de les peces claus per entendre tota la tradició de l’escriptura naturalista, doncs al cap i a la fi ell és, juntament amb Henry David Thoreau, el més important naturalista nord-americà
Per aquest llibre s’ha preparat una antologia dels seus millors assajos, tots inèdits fins ara en castellà. En ells, la natura s’enllaça amb la filosofia, l’observació amb la reflexió, la vida salvatge amb el pensament indòmit, la poesia amb l’ornitologia, la infància amb el futur, el caminant amb allò inesperat…
El embrujo del tigre — Sy Montgomery
Com en una llegenda oriental, com en una expedició visionària, l’autora ens guia per un territori real, però on la natura i allò diví són una mateixa cosa. Allí sempre s’està a mercè d’una cosa invisible, el canvi és l’única constant i els xamans l’única protecció aparent. Allà la naturalesa no coneix regles: els peixos s’enfilen als arbres, les fulles es converteixen en ocells, els grans mamífers beuen aigua salada, les arrels creixen cap al cel… I els tigres, segons expliquen tots, es materialitzen després d’un bri d’herba , fan encongir els cossos humans i s’eleven des d’aigües profundes per aparèixer a la coberta d’un vaixell.
Los gansos de las nieves — William Fiennes
De manera impulsiva, l’autor va decidir unir-se al formidable viatge anual de les oques. Així, es va traslladar des del camp anglès fins als Estats Units, on va començar la seva odissea: durant mesos va acompanyar una immensa bandada d’oques nivals des de les àrees d’hivernada a Texas fins a les zones de reproducció al Cercle Polar Àrtic. La seva experiència dona lloc a un llibre de viatges fascinant, on el relat del seu periple es barreja amb les històries dels grans ornitòlegs, els seus descobriments i anècdotes més sorprenents, i amb les de les pròpies aus, els costums i les gestes.