La ciutat

Los Angeles, a vista d’ocell, sembla una ciutat tecnològicament sofisticada. Una metròpoli gegantina i fosca, plena de congosts bordejats d’alts edificis entre els que s’intercalen les torres de refinament de petroli llançant flamarades taronges. Una ciutat on destaquen, per sobre de tot i dominant la seva arquitectura, les dues  immenses piràmides de la Corporació Tyrell: l’únic lloc des del qual encara es pot arribar a veure el sol, encara que la seva llum sigui esmorteïda i freda.

Los Angeles no és doncs una ciutat del futur. Res en ella suggereix una utopia urbanística de la ciència ficció.

brciutat01

Los Angeles, si es grata sobre la superfície i s’arriba als seus carrers, és una ciutat de deixalles. És caòtica, superpoblada i multiracial, envaïda per la publicitat de les multinacionals i sempre de nit, plena de fum i on plou constantment. Està voluntàriament representada com un lloc residual, contaminat i perillós, on viu tot aquell que no ha pogut escapar al món exterior de les colònies, transformada així en una ciutat deshumanitzada i individualista.

Los Angeles és una ciutat de conformitat amb la hipòtesi que les ciutats del futur, un cop passats 40 anys, no seran metròpolis lluminoses com les imaginen els utòpics sinó les mateixes urbs però molt malaltes o en fase terminal.

Tanmateix, gràcies a la barreja que es fa d’elements tradicionals i futuristes, la seva estètica és considerada com una de les aportacions més originals al gènere cinematogràfic. I ha transformat la concepció de l’espai urbà en l’anime —Akira, Ghost in the shell—, els videojocs —Deus ex, Perfect dark— i el cinema fantàstic —Dark city, Días extraños, Minority report—, trencant amb una tradició de futurs immaculats governats per la simplicitat de línies.

Elements tradicionals:

  • Edificis vintage
  • Ambient popular i caòtic al barri de Chinatown
  • Menjar xinès
  • Argot interllengua
  • Indumentària contemporània
  • Existència encara de diaris
  • Gent en bicicleta
  • Enllustradors de sabates pels carrers

Elements futuristes:

  • Gratacels megalòmans
  • Anuncis gegantins de diverses multinacionals: TDK, Coca-Cola, Sony, Atari, Budweiser,…
  • Cotxes voladors o spinners
  • Circulació en diversos nivells
  • Tallers i negocis clandestins de components biomecànics

El planeta Terra, per extensió, adquireix les connotacions negatives de la pròpia ciutat. És un lloc on ja no hi cap la natura, amb pol·lució, sense llum solar, i arrasat sense treva per pluja àcida i la densa broma contaminada. El canvi climàtic i la contaminació són un símbol d’extermini, perquè els habitants han emigrat a les colònies.

La tecnologia

En general, es mostra una tecnologia domèstica i allunyada de l’èpica o de solucions màgiques. Tampoc no representa una solució ni la resposta als problemes.

Repassem els seus elements:

  • Los Angeles és un monstre tecnològic i l’edifici de la Corporació Tyrell un búnquer colossal.
    • Cap de les ciutats més desenvolupades avui dia arriben a aquests extrems. Estem encara desenvolupant idees tecnològicament intel·ligents dins el marc de les smart cities.

  • Els desplaçaments es fan en cotxes voladors, i existeixen diversos nivells de circulació a la ciutat.
    • Encara som lluny d’aquests enginys.

  • brciutat02Existeixen els replicants, individus orgànics modificats genèticament.
    • I el més semblant que s’ha atrevit l’home a crear ha estat una ovella clonada: recordeu la Dolly?

  • Les pantalles publicitàries que surten a la pel·lícula es van inspirar en els rètols lluminosos de Times Square, Tokio i Hong Kong. Als anys 80 ja es coneixien.
    • Ara aquestes pantalles i les dels dispositius portàtils ja no tenen secrets per a nosaltres. El món estarà dominat pels media, això és el que opinava llavor en Ridley Scott, i tenia raó!

  • En Rick Deckard i la Rachael parlen per vídeo trucada, i des d’una cabina telefònica.
    • Actualment hi ha aplicacions que permeten aquest tipus de trucada: Skype, WhatsApp, Gmail, Instagram. Però el que ha quedat completament en el record dels més grans és l’existència de les cabines als nostres carrers, i en tenen la culpa els mòbils i Internet.

  • En Deckard demana a un ordinador, amb un comandament de veu, que faci zoom sobre una fotografia trobada a l’apartament d’en Leon Kowaski.
    • La tecnologia del reconeixement de veu és el que ens fa ‘parlar’ amb la Siri i l’Alexa dels nostres dispositius electrònics.

  • En Roy Batty té por a la mort, a perdre el que ha viscut, els records que l’han anat fent més humà.
    • I tot i que no resulta ben bé el mateix, cada dia es generen trilions de bytes de memòria, els quals s’emmagatzemen, sobretot, al núvol.

Per saber-ne més: