La novel·la Do androids dream of electric sheep? es va publicar el 1968 i des que Ridley Scott la va escollir per a fer la seva pel·lícula, s’ha convertit en l’obra més popular i llegida de Philip K. Dick, el seu autor.
Es tracta d’una novel·la distòpica1, ambientada en un món ple de pols radioactiva després d’una guerra nuclear i on la majoria d’animals s’ha extingit. Rick Deckard, un expert caçador d’androides renegats, aspira a guanyar molts diners fent la seva feina per ascendir socialment i fer així que la seva dona no li recrimini la seva mediocritat. Per aconseguir-ho, voldrà canviar l’ovella artificial que pasta al terrat de casa seva per un animal viu, símbol d’un estatus social més alt.
A l’hora de fer la pel·lícula, Ridley Scott es va basar en diversos guions cinematogràfics que, a la vegada, s’havien inspirat lliurement en la novel·la de Dick, i també en el còmic The long tomorrow de Moebius (pseudònim de l’il·lustrador francès Jean Giraud). El propi Moebius havia participat en els dissenys de la pel·lícula Alien (1979), dirigida per Scott. Per tot plegat, la llista de diferències entre l’obra de Dick i la cinta de Blade Runner és bastant extensa. Ressenyem les més significatives:
- El títol definitiu de la pel·lícula pertany a un guió de William S. Burroughs sobre, també, una història de ciència ficció distòpica relacionada amb l’enginyeria genètica
- L’acció transcorre a una ciutat de Los Angeles densament poblada, durant el novembre de 2019
- A la novel·la, ens situem a San Francisco, el 1992, i el planeta ha perdut gran part de la seva població degut a la Guerra Mundial Terminus. Els supervivents han fugit a les colònies de Mart
- En Rick Deckard està retirat i divorciat, i manté una relació amb Rachael
- A la novel·la, en Deckard és un caçador de recompenses i està casat
- Existeixen els Replicants i els Blade Runners
- A l’obra de Dick, són androides o “andys”—despectivament—, i caçadors
- Els replicants viuen només quatre anys com una mesura de seguretat per evitar que assoleixin més “humanitat”
- Els robots de la novel·la viuen també quatre anys per un deteriorament en el seu sistema cel·lular
- En Roy, el líder dels replicants en busca i captura, força una confrontació a mort amb el seu creador, el doctor Eldon Tyrell
- La Rachael i la Pris són dones físicament diferents
- Queda no resolta la incògnita de saber si en Deckard és també replicant o no
- En J.F. Sebastian és un brillant dissenyador genètic (i de autòmats) que pateix un desordre hormonal que el fa envellir més ràpidament que a la resta dels humans, fet que l’impedeix superar les proves mèdiques necessàries per sortir de la Terra
- En paral·lel, el personatge del llibre més equiparable a Sebastian no pot emigrar perquè és directament anormal
- Quant als animals, a la pel·lícula no hi tenen cap paper destacat, i són artificials
- A la novel·la, el tema dels animals és un dels eixos principals de la trama i la motivació última d’en Deckard per seguir caçant replicants
Per saber-ne més:
- Philip K. Dick, cuestión de realidades, vídeo dins la sèrie “Más ciència que ficción” realitzat per la UNED
- 20 cosas que (probablemente) no sabías de “Blade Runner”, de Yago Garcia en Cinemanía
- ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, entrada a la Wikipedia
- The long tomorrow, de Moebius
(1) La paraula distòpia designa un tipus de món imaginari considerat indesitjable. Així, la novel·la distòpica, dins de la literatura de ciència ficció, acostuma a tractar les estructures socials, polítiques, científiques, morals, etc. oposadament a com es faria en el món utòpic d’una societat idealitzada i perfecta.