A partir de les primeres adaptacions teatrals de l’obra de Mary Shelley, Victor Frankenstein es va anar transformant en un científic boig i malvat, i es va abandonar el retrat sentimental i psicològic (el millor de la novel·la i el menys espectacular), fet que va trivialitzar la història. El doctor Frankenstein acaba sent un personatge vilà dins l’atmosfera gòtica.
En arribar al cinema, l’artifici de la narració concèntrica es suprimeix sistemàticament en quasi totes les versions cinematogràfiques perquè es considera un destorb per a la comprensió del relat. I les relacions entre els diferents personatges perden profunditat per la retallada del text original.
Quant ens acostem al desenllaç, tot i que l’autora fa una menció superficial als experiments amb electricitat galvànica, la veritat és que guarda silenci sobre la causa científica que explicaria l’animació de la criatura. Però la filmografia s’ha entestat en explicitar la causa racional d’aquest succés fins a fer-ho del tot versemblant i, potser, molt allunyat de les intencions de Shelley.
Per tant, la nostra recomanació és que primer us acosteu a la novel·la, al primer Frankenstein. I que, després, no deixeu de gaudir de les múltiples relectures que se n’han produït.
Aquí us deixem unes quantes versions cinematogràfiques:
- Frankenstein, de James Whale (1931)
- Bride of Frankenstein, de Jame Whale (1935)
- The curse of Frankenstein, de Terence Fisher (1957)
- El espíritu de la colmena, de Víctor Erice (1973)
- Remando al viento, de Gonzalo Suárez (1988)
- Mary Shelley’s Frankenstein, de Kenneth Branagh (1994)
- The Frankenstein Chronicles, sèrie de la BBC (2015)
- Mary Shelley, d’Haifaa Al-Mansour (2017)
I si voleu aprofundir en alguns dels aspectes que hem tractat aquí, sempre teniu la possibilitat de trobar molts més materials buscant al catàleg de les Biblioteques de la UAB.
Per si de cas, aquí us deixem la relació d’obres consultades per al muntatge de la nostra exposició:
- Obres de Mary Shelley
- Frankenstein, traducció catalana de Beatriu Cajal (2002)
- Mary Shelley, biografia escrita per Muriel Spark
- The other Mary Shelley beyond Frankenstein, editat per A.A. Fisch, A.K. Mellor i E.H. Schor
- The journals of Mary Shelley: 1814-1844, de la pròpia autora
- Obres generals
- Frankenstein 2018: doscientos años en la historia de la ciència (primera parte), de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
- Frankenstein: el mito de la vida artificial, de Tomàs Fernández Valentí i Antonio José Navarro
- Frankenstein, genero y madre naturaleza, d’Anne K. Mellor, publicat a: Frankenstein, o, El moderno prometeo : bicentenario 1818-2018
- De Frankenstein a Einstein: ciència i societat contemporànies, assignatura del Màster universitari en Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat
- Frankenstein’s children: electricity, exhibition, and experiment in early-nineteenth-century London, de I.R. Morus
- Creadora de terror, Mary Shelley (1797-1851), de Sandra Ferrer Valero
- Teresa Colomer lee Frankenstein de Mary Shelley, text inclòs com apèndix al Frankenstein publicat per editorial Edebé el 2002
- Acerca de Frankenstein, article d’Alejandro Galliano a La Vanguardia
- La noche en que Frankenstein leyó el Quijote, capítol al llibre de Santiago Posteguillo: La noche en que Frankenstein leyó el Quijote: la vida secreta de los libros (porque los libros tienen otras vidas)
- Frankenstein’s science: experimentation and discovery in Romantic culture, 1780-1830, editat per C. Knellwolf i Jane Goodall
- El gólem: lo que deberíamos saber acerca de la ciencia, de H. Collins i T. Pinch
- La mirada en el espejo: ensayo antropológico sobre Frankenstein de Mary Shelley, de F. Rodríguez Valls
- Frankenstein, 200 años moderno, article de Tereixa Constenla a Babelia (2017)
- Bandes sonores
- Frankenstein, de Mary Shelley, programa radiofònic de El Violí Vermell de la CCMA (gener 2018)