Brujas : la locura de Europa en la Edad Moderna (2022) – Assaig –
Al començaments de l’Edat Moderna va tenir lloc a Europa una caça de bruixes. Centenars de milers de persones, la gran majoria dones, van ser assassinades. Quin podria ser el motiu per aquesta bogeria?
L’autora explora el procés, orquestrat durant segles per l’Església, que va convertir les dones en bocs expiatoris d’una societat extraordinàriament misògina. Al contrari del que se sol pensar, les persecucions més agressives no es van donar a Espanya, les penes més cruels no les van imposar els tribunals eclesiàstics, i la Inquisició no va ser el braç executor de la caça, sinó la principal opositora a aquesta. El text s’ocupa a més d’heretgies, butlles papals, exorcismes i encanteris, i rememora els judicis de les bruixes de Salem i Zugarramurdi, així com la història dels seus perseguidors i dels seus defensors.
Presentació del llibre al Jardín Botánico de Madrid (Març, 2022)
Marie Curie (2020) – Assaig biogràfic –
Algú parla de Marie Curie i sembla com si tots la coneguéssim. Marie Sklodowska Curie fou la primera dona en rebre un premi Nobel i descobrí la radioactivitat, fet que li va permetre afegir dos nous elements a la taula periòdica: el radi i el poloni. Treballadora incansable, el seu camí a la ciència no va ser de roses, i aquesta biografia ens farà descobrir amb nous ulls la vida d’una científica extraordinària.
Mujeres de ciencia : Sophie Germain, Marie Curie, Lise Meitner, Emmy Noether (2019) – Assaig biogràfic –
Al llarg del llibre es fa un recorregut fascinant per les vides i, sobretot, pels importants descubriments de quatre grans científiques, a través de la narració que ens en fan els seus respectius autors.
Així:
- Sophie German és tractada per Clara Grima i Alberto Márquez
- Marie Curie, per Adela Muñoz Páez
- Lise Meitner, per Roger Corcho Orrit, i
- Emmy Noether, per Antonio Jesús López Moreno
Sabias: la cara oculta de la ciencia (2017) – Assaig –
En aquest llibre es rescata la història d’algunes de les dones que han fet contribucions rellevants a la ciència. Per entendre per què van ser tan poques i avui tan desconegudes, descobrirem que fins ben entrat el segle XX les dones no podien ingressar a les universitats, i que algunes van ser esborrades dels annals de la història, o que les seves contribucions atribuïdes a d’altres persones.
Marie Curie, el secreto mejor guardado de la materia : la radioactividad y los elementos (2015) – Assaig –
Durant molts anys, la figura de Marie Curie se’ns presenta com una dona marcada per la tristesa, el dol i les adversitats socials. En aquest llibre, l’autora intenta reescriure la seva trajectòria professional i humana des d’una nova perspectiva més vitalista, en la que destaca la passió amb la que va desenvolupar la seva curiositat científica i amb la que va educar les seves filles.
Existeix una primera edició d’aquest llibre (publicada el 2012)
Lavoisier, la química moderna : la revolución está en el aire (2013) – Assaig biogràfic –
Antoine-Laurent de Lavoisier és considerat el fundador de la química moderna. El 1789 va formular la llei de conservació de masses, mentre arrencava la Revolució francesa, i poc abans havia donat nom a l’element imprescindible per a la vida, l’oxígen. Anys més tard proposaria el sistema mètric decimal. Reformador social incansable, Lavoisier va entreveure un estat modern governat per la raó, on la riquesa vindria donada per l’educació universal i la ciència.