T’estimo fins al sacrifici (2023) – Novel·la –
Una professora d’una acadèmia d’història de l’art, divorciada i amb un fill d’onze anys que viu a Zuric amb el seu pare, segueix una psicoteràpia amb una metgessa psiquiatra. Al mateix temps, per tal de trencar la seva solitud i amb l’ambició d’alliberar-se dels seus fantasmes, escriu cartes anònimes a un antic professor de la universitat, per qui sent una afectuosa consideració i confiança. Aquestes cartes —naturalment sense resposta—, escrites amb una llibertat sense límits, gairebé com si es tractés d’una autopsicoanàlisi, constitueixen l’entramat de la novel·la. En el decurs de les seves visites terapèutiques, la protagonista coneix un home, de qui s’enamora apassionadament. Però la psiquiatra no és aigua clara, i condueix sibil·linament els dos amants per un camí complicat, cada cop més dramàtic, que dona a la narració un clima de suspens i porta el lector a no deixar-la fins a l’última pàgina.
Max i Odile, raó i passió (2015) – Novel·la –
L’autor conversa sobretot amb dos personatges ficticis, Max (de cognom Carnap, en record d’un filòsof remarcable) i Odile, però es passa l’estona parlant també directament amb nosaltres. Quan diu que ens proposa esquitxos d’idees, fa molt més que això: ens posa davant el mirall i ens mostra la tensió constant entre la nostra raó i les nostres passions, entre la nostra migrada intel·ligència i la nostra recurrent estupidesa.
El cafè Metropol (1999) – Novel·la –
El 21 d’octubre de 1916, Friedrich Adler, un gran amic de joventud d’Albert Einstein, va assassinar el compte Stürgkh, cap del govern austríac. Així comença la novel·la.
Als inicis del segle XX, Adler i Einstein, juntament amb Alexandra Kollontaï, Mileva Maric, i altres, van comparitr a Zuric, precisament al Cafè Metropol, amistat, estudis i ideals revolucionaris. Per a ells la política no era suficient per assolir un món millor:també era necessari canviar la física i la filosofia.
Premi 1999 de Literatura Científica de la Fundació Catalana de la Recerca.
Micmac (1993) – Novel·la –
Escrita conjuntament amb Jaume Fuster, la novel·la s’inicia amb una carta plena d’angoixa escrita des de París, el 14 de gener de 1988, per Antoni Lloret al seu amic Fuster. L’obra és un epistolari entre els dos amics, un investigador científic i un escriptor de novel·les policíaques, que, malgrat trobar-se allunyats físicament (París i Mallorca), mantenen un interès comú: la recerca de la veritat de la mort de la Gwenhaël, una companya de laboratori de l’Escola Politècnica. L’Antoni vol la màxima discreció en la investigació ja que sospita que la mort de la noia no va ser natural; també han desaparegut les llibretes on anotava els resultats de les seves investigacions i pensa que l’assassí és algú del laboratori pròxim a ell. Ambdós narradors indaguen sobre els fets en la mesura que aquests han succeït en el seu entorn o coincideixen físicament amb personatges vinculats a la trama de la investigació.
Física pop : una expedició al microcosmos (1973) – Assaig –
La interessant presentació a càrrec de J. M. Castellet i el valuós pròleg del mateix Antoni Lloret encapçalen el llibre, que té de quatre parts ben diferenciades, cadascuna de les quals inclou diversos apartats que consten de textos en els quals el lector troba informacions sobre temàtiques relacionades amb la matèria i l’Univers. Pel seu interès i actualitat, en remarquem algunes: la individualització d’una partícula, les fonts de partícules (la radioactivitat, els raigs còsmics, les fonts artificials de partícules…), l’expansió de l’Univers, l’origen i la forma de l’Univers, el model cosmològic big bang i la formació de les galàxies.