Biosfera en perill = Biosfera en peligro (2021) – Poemari –
És un fet: la biosfera i, per extensió, tot el que és natural, està en perill. L’home és l’últim responsable de la destrucció, i l’autora palesa una notable sensibilitat i una senzillesa que no descuren gens la profunditat de reflexió, alhora que alça la seva veu poètic en un intent més per redreçar la situació.
Tecnologia = Tecnología (2013) – Poemari –
La tecnologia ens envolta, forma part de les nostres vides, i l’autora és capaç de trobar la vessant poètica d’estris i màquines i, perquè no, l’ànima humana que las va fer possibles, com per exemple, aquest “Camp eòlic.”
Molt possiblement, exposada de forma tradicional la tecnologia se’ns faria feixuga.
Científicas (2012) – Poemari –
Aquest és un poemari dedicat a les dones de ciència, un homenatge a unes dones excepcionals. La poeta dedica un poema a moltes d’elles, en què relata la seva vida, els seus descobriments, les travetes que van haver de superar, i els honors que finalment aconseguiren. D’aquesta manera les rescata de l’oblit a què les ha relegat la història oficial pel fet de ser dones.
Química i física = Química y física (2012) – Poemari –
Forcada s’endinsa en el laboratori, destria els components de la matèria i, amb la seva veu característica, ens desvetlla els misteris que la física i la química ens tenen preparats per acostar-nos al procès científic.
Novament, el físici David Jou prologa el poemari.
Geodinàmica = Geodinámica (2009) – Poemari –
L’autora es mira el món amb ulls de poeta, però amb un bagatge científic que li permet, en un fascinant joc de miralls, mostrar-nos una realitat múltiple i diversa.
Univers = Universo (2008) – Poemari –
Prologat per en David Jou, doctor en Ciències Físiques i catedràtic jubilat de Física de la Matèria Condensada en la UAB, recuperem les seves paraules: «El primer poema que vaig llegir d’Assumpció Forcada fou ‘Virus d’amor’, del llibre Immunitat (1990), una suggerent i reeixida metàfora de l’amor «capaç de travessar tots els filtres» i de conquerir qualsevol cos. Ara, uns vint anys després, m’enfronto amb Univers, aquest nou llibre que tinc la satisfacció de prologar i que el lector té a les mans. Del virus microscòpic i subtil hem passat a la immensitat contundent de l’univers. Entre el llibre inicial i aquest d’ara s’ha anat desplegant una obra àmplia, rica, diversa, d’una dotzena de títols, que jo i altres lectors hem anat seguint amb interès i fascinació al llarg de tots aquests anys.»
Cosmos (2002) – Poemari –
Tothom pot sentir la meravella en mirar una nit estelada. Potser allí hem evocat les nostres litúrgies d’allò que no coneixen. Potser hem sentit l’enyor d’una veu que ens escoltés en alguna galàxia. A Cosmos, l’autora sent la fascinació per les paraules, per l’univers humà que gira al voltant de la vida, i trena amb els seus poemes un viatge còsmic.
Germinació (2000) – Poemari –
El més fascinant de la poesia d’Assumpció Forcada és la seva capacitat d’obligar-nos a redreçar la mirada sobre la realitat que ens envolta.
I en un procés continu d’observació i anàlisi, té la capacitat de transformar-se en quelcom nou talment com si germinés.
Flora sapiens (1993) – Poemari –
Un dels primers poemaris de l’autora, on el llenguatge poètic es fa marcadament matèria, i on va arrelant en seu vers la delicadesa natural del sentiment.