|
María Luisa Arboleya |
Rosales, I., Quesada, S., Robles, S. (2004). Paleotemperature variations of Early Jurassic seawater recorded in geochemical trends of belemnites from the Basque–Cantabrian basin, northern Spain. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 203 (3-4), 253-275 «He escollit aquesta publicació per tres motius bàsics: 1) És un article amb moltes cites, liderat per una científica, la Idoia Rosales, actualment a l’Instituto Geológico y Minero de España; 2) Mostra com el canvi climàtic ha existit sempre; i 3) Com el nord d’Espanya es trobava en latituds subtropicals fa 180 milions d’anys.» |
|
|
Anna Bassols |
El efecto CSI : la genética forense en el s. XXI — Gemma Marfany (2010) «La Dra Gemma Marfany és una professora de la Universitat de Barcelona que destaca com a divulgadora científica de qualitat. |
|
|
Petra Benyei |
Ciencia y feminismo — Sandra Harding (1996) «Si vols continuar pensant que “La Ciència” és objectiva i neutral… no llegeixes aquesta autora! La Sandra Harding és una de les referents en epistemologia de la ciència i a través d’obres com aquesta deconstrueix la idea aquella que la ciència està exempta dels prejudicis i desigualtats propis de la societat que la genera. La ciència ha estat històricament impregnada de perspectives occidentals, patriarcals i burgeses, i només una ciència feminista i postcolonial, amb diversitat de “punts de vista”, pot ser emancipadora. Les claus per entendre com fer aquest tipus de ciència? Les trobaràs a les seves pàgines.» |
|
|
Sònia Casillas |
Mujeres de ciencia : 50 intrépidas pioneras que cambiaron el mundo — Rachel Ignotofsky (2017) «Un llibre que posa en relleu les contribucions de cinquanta dones a la ciència. Destaca per les seves il·lustracions i per la possibilitat de complementar-lo amb materials divulgatius addicionals com postals o un trencaclosques.» |
|
|
Natàlia Castellana |
Mujeres matemáticas : trece matemáticas, trece espejos — Marta Macho Stadler (coord.) (2018) «Aquest és un llibre que va néixer de la iniciativa de la professora Marta Macho-Stadler de la Universidad del País Vasco per apropar les vides de dones matemàtiques a un públic més adolescent. Per això es va encoratjar a totes les persones que van contribuir a escriure un capítol a escollir formats que s’allunyessin de la típica biografia que es pot trobar fent servir un buscador. Les històries, com diu el títol, també ofereixen aspectes on el lector es pot emmirallar com a persona fugint dels tòpics sobre els científics. Tots els capítols dedicats a una matemàtica adopten estils molt més entretinguts que enganxen sense perdre el rigor d’explicar la vida, personalitat i contribucions de les protagonistes. Tot i que anava adreçat a un públic jove és una lectura adequada per qualsevol persona que vulgui conèixer les protagonistes. Petites píndoles molt entretingudes.»
Chas, Moira. (2017). Imagine. SCGP Newsletter, 9, 32-33 «La Moira Chas actualment és professora a l’Stony Brook University, New York, i va dur a terme la seva tesi doctoral al Departament de Matemàtiques de la UAB més o menys a la mateixa època que jo, i érem veïnes de despatx. Aquest és el motiu sentimental de la meva tria, però per sobre de tot la Moira és una matemàtica brillant, accessible, i amb una gran personalitat que no només ha destacat en les seves contribucions científiques sinó que també és una persona molt implicada en la lluita contra les desigualtats de gènere. Fa servir la visibilitat que li ha aportat el seu treball i reconeixement per fer sentir la seva veu i escriure articles com el que proposo on fa una dissecció de les situacions en que l’anomenat ‘implicit bias’ obstaculitza les aspiracions i el reconeixement de moltes científiques.»
The mathematical visions of Alicia Boole : fictional letters between Alicia Boole Stott and Lucy Everest Boole — Moira Chas (obra de teatre) «La Moira Chas també utilitza recursos com la poesia o el teatre per transmetre la seva passió per les matemàtiques. L’obra de teatre que proposo va obtenir el primer premi a la ‘Simons Center for Geometry and Physics 2014 – 2015 Science Playwriting Competition’. En ella imagina com podrien haver estat les cartes que s’intercanviava la matemàtica Alícia Boole amb la seva germana. En aquestes cartes hi ha una barreja de confessions i complicitats entre germanes, ambdues intentant fer-se un forat en un món professional d’homes. És una correspondència de caràcter intimista que reflecteix la passió de la protagonista per la geometria, el seu entusiasme pels descobriments però també els seus dubtes i dificultats per comunicar les seves idees. En un format més ‘acadèmic’, The extraordinary case of the Boole family.» |
|
|
Mercè Corbella |
Canals, Àngels; Cardellach, Esteve. (1993). Strontium and sulphur isotope geochemistry of low-temperature barite-fluorite veins of the Cataloninan coastal Ranges (NE Spain): a fluid mixing model and age constraints. Chemical Geology, 104, 269-280 «A partir de dades geoquímiques s’explica com es devien formar els filons de fluorita que hi ha a les S. Costaneres Catalanes; important perquè d’ell se’n fa àcid fluorhídric i ha esdevingut un mineral crític per la Unió Europea.» |
|
|
Elena Druguet |
Evolution of geological structures in micro- to macro-scales — Sudipta Sengupta, editora (1997) «He triat la Sudipta Sengupta (Calcuta, 1946) per ser una geòloga de la meva especialitat que ha publicat treballs molt interessants de geologia estructural en llibres i revistes internacionals.» |
|
|
Mariona Ferrandiz |
Berger, V., Lemaître, J. F., Gaillard, J. M., & Cohas, A. (2015). How do animals optimize the size–number trade‐off when aging? Insights from reproductive senescence patterns in marmots. Ecology, 96(1), 46-53 «La Vérane Berger va fer una feina excel·lent investigant la influència de l’edat de les marmotes femella en cinc trets reproductius i en el compromís entre la mida i el nombre de la descendència.» |
|
|
Isabel Filella |
La química es la cuestión : el orden de la vida y el caos que llevamos encima — Helena González Burón (2018) «L’autora del llibre és doctora en Biomedicina per la UB (2014), divulgadora científica, cofundadora i coordinadora de continguts educatius de Big Van Ciencia que té per objectiu comunicar la ciència d’una manera assequible i divertida. |
|
|
Gumer Galán |
Igneous petrogenesis : a global tectonic approach — Marjorie Wilson (1989) «Uno de los libros pioneros en relacionar la geoquímica de rocas ígneas con su ambiente de formación en el contexto de la tectónica de placas actual del planeta Tierra. De cabecera para la especialidad de rocas ígneas.» |
|
|
Gemma Garcia |
Pioneras españolas en las ciencias : las mujeres del Instituto Nacional de Física y Química — Carmen Magallón Portolés (1998) «Veureu les aportacions de les científiques del Laboratori Foster a la fisicoquímica a inicis del segle XX, centre pioner en l’educació superior de les dones a l’Espanya republicana…us imagineu si…» |
|
|
Montserrat Llagostera |
Once upon a time, Lynn Margulis : a portrait by colleagues and friends — Carmen Chica, compiladora (2013) «Crec que és indiscutible la vàlua científica de la Dra. Lynn Margulis, però, en aquest llibre, el lector/la lectora podrà copsar també la seva gran humanitat a través dels escrits de persones properes a ella que van gaudir i compartir el seu amor i entusiasme per la ciència.» |
|
|
Carmen Mesas |
Segovia-Saiz C, Briones-Vozmediano E, Pastells-Peiró R, González-María E, Gea-Sánchez M. (2020). Techo de cristal y desigualdades de género en la carrera profesional de las mujeres académicas e investigadoras en ciencias biomédicas. Gaceta Sanitaria, 34(4), 403-410 «En els últims 50 anys les dones han incrementat la seva participació en la investigació, però es troben sobre representades en càrrecs de menor estabilitat, prestigi i sou. Segovia-Saiz C, et al. presenten en el seu article els principals obstacles de carrera professional de les investigadores de forma plural, cobrint des dels biaixos en la avaluació del seu treball fins a les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar. |
|
|
Montserrat Monge |
Diálogos de mujeres — María Luisa Maillard (2018) «Onze diàlegs. De dones, entre dones, i també amb un parell de senyors. I d’aquests diàlegs, el de la ciència amb la filosofia, María Zambrano versus Rita Levi Montalcini, i la idea de l’home planant sobre les seves paraules.» |
|
|
Cristina Palet |
Medupin, C. (2020). Women in Environmental Sciences (WiES) and The UN SDGs: A Catalyst for Achieving a Sustainable Future for All. Sustainability, 12 (17), 7116 «L’article del 2020 està relacionat amb la Sostenibilitat (soc Coordinadora de Ciències Ambientals), i la Cecilia Medupin presenta un resum de dos “workshops” de la xarxa de Dones en CCAA de les UN, per implementar ODS arreu promovent les CCAA, l’equitat de gènere, la igualtat, diversitat, i inclusió. Gran combinació, penso!» |
|
|
María Isabel Pividori |
Bioanalytical chemistry — Susan R. Mikkelsen i Eduardo Cortón (2004) «La Química Bionalítica sorgeix com a resultat de la convergència de la Química Analítica i la Bioquímica, i aborda el disseny i l’aplicació de noves tècniques analítiques específiques i sensibles.» |
|
|
Roser Pleixats |
Baró, M. Dolors (2007). Les dones guanyen espai a la nanociència. UABDivulga, UAB «En aquesta ressenya que la Professora Dolors Baró, catedràtica del Departament de Física de la UAB, recentment jubilada, va escriure a UAB Divulga el juliol de 2007 s’informa sobre dues activitats organitzades per ella mateixa: l’Escola d’Estiu del projecte Women-in-Nano i el Workshop Ambassadors for Women in Nano-Science. |
|
|
Imma Ponte |
What is life? — Lynn Margulis i Dorion Sagan (1995) «Recomano la Lynn Margulis que enguany fa 10 anys de la seva mort. De tots els seus llibres m’agrada especialment aquest, del qual existeix l’edició traduïda: ¿Qué es la vida?.» |
|
|
Sandra Saura |
Ecofeminismo : teoría, crítica y perspectivas — Maria Mies, Vandana Shiva (1997) «La Vandana Shiva és doctora en física i originària de la Índia, i la Maria Mies és professora de sociologia a Alemanya. L’any 1997, amb aquest llibre, ja establien les bases de l’actual moviment ecofeminista, les bases per entendre com les dones podem donar solucions i respostes als actuals problemes mediambientals del planeta. |
|
|
María Josefa Yzuel |
María Sklodowska-Curie : ella misma — Belén Yuste i Sonnia L. Rivas-Caballero (2016) «Marie Curie era el referente femenino al comienzo de mi carrera científica. Leí la biografía que había escrito su hija Eve Curie. Este libro va siguiendo la vida personal y científica de Marie Curie profundizando en sus textos personales.» |
|
