Una introducció al tema: Kraig Binkowski, Collecting and Provenance Research. El Getty Research Institute promou el Project for the Study of Collecting and Provenance; inclou bases de dades que buiden:

  • Inventaris i altres documents d’arxiu (s. XVI-XIX), relatius a col·leccions de França, Itàlia, Països Baixos i Espanya.
  • Catàlegs de subhastes d’art (s. XVII-XIX) celebrades a Alemanya, Bèlgica, Escandinàvia, França, Gran Bretanya i Països Baixos.
  • Posseïdors antics (s. XVI-XX) d’obres actualment en museus públics d’Estats Units i Gran Bretanya.

El mateix Institut ofereix la Union List of Artist Names, base de dades que permet trobar, en alguns casos, els patrons per als qual treballà un artista, i els artistes que treballaren per a cada patró; cerqueu sota art dealer, collector(s), court artist, dealer, donor, owner, patron(s). El Grove Art Online (de pagament) té 2.121 entrades sota Collecting, Patronage, and Display of Art i 2.321 sota Patron, Collector, or Dealer.

El contingut del Provenance Index correspon en part a una sèrie d’articles publicats al Burlington magazine, revista consultable a través de JSTOR (de pagament); més concretament, a Documents for the history of collecting (105 referències). El servei JSTOR permet cercar i consultar, a text complet, articles de centenars de revistes especialitzades en art i arquitectura; frases com art collections o art patronage recuperen milers de referències.

També està en línia el Journal of the history of collections, a través d’Oxford Journals. El servei Questia és de pagament, però permet parcialment la consulta lliure de llibres i articles; els apartats que més interessen són Art and commerce i Art patronage.

El Limestone Sculpture Provenance Project, de l’International Center of Medieval Art, és una base de dades que situa al lloc arquitectònic original escultures medievals desplaçades. Sobre el col·leccionisme renaixentista: Census of Antique Works of Art and Architecture Known in the Renaissance. També tracten d’arqueologia clàssica diversos estudis de Michael Greenhalgh. Articles sobre el mecenatge baix-medieval a la pàgina d’Allen Farber. El Vienna Center for the History of Collecting, que es proposa construir una base de dades de les col·leccions d’Europa central, encara està en els començaments.

M-A-R-D-A-M és una guia de les cases regnants europees. Portals a llurs palaus: European Royal Residences i Court Residences. Obra col·lectiva: Versailles et l’Europe: l’appartement monarchique et princier, architecture, décor, cérémonial. Vegeu l’assaig European Tapestry Production and Patronage, 1600–1800. Lloc del darrer repòs de moltes personalitats: Tombes et sépultures i Find a Grave.

Curiositas, Peter Huber i Taxidermidades fan presentacions generals de les Wunderkammern (cambres de meravelles i curiositats) dels segles XVI-XVIII. Més assaigs: Collecting for the Kunstkammer, Antique Engraved Gems and Renaissance Collectors  i Opening the Cabinet of Curiosities. Catàlegs de col·leccions (especialment britàniques) de gemmes, es reprodueixen com a part del Beazley Archive. Més endavant ens ocuparem per separat de les Wunderkammern subsistents; aquí les esmentarem totes juntes: Bolonya, Parma (actualment a Nàpols), Florència, Madrid, Dresde, Landshut (Trausnitz; durant un temps a Munic), Schatzkammer de la Residenz de Munic, Innsbruck (Ambras), Viena, Vaduz, Praga (Strahov) i Moscou.

Els catàlegs de vendes aporten molta informació a la història del col·leccionisme. Existeixen dos repertoris (de pagament) que buiden publicacions posteriors a l’any 1600: Répertoire des catalogues de ventes publiques, 1600-1900, de Frits Lugt, inclós a Art Sales Catalogues online; i SCIPIO: art and rare books sale catalogs. Els catàlegs d’algunes grans biblioteques permeten cercar separadament els catàlegs de subhastes, però generalment només en donen la referència bibliogràfica i una breu descripció del contingut:

Altres biblioteques amb aquest material, a països de llengua alemanya, estan enllaçades a Arbeitsgemeinschaft der Kunst- und Museumsbibliotheken. Limitats a les subhastes de llibres són els repertoris elaborats per l’École nationale des chartes i l’Institut d’histoire du livre.

La Biblioteca de la Universitat de Heildelberg té digitalitzats milers de catàlegs europeus de subhastes a Auktionskataloge-digital; milers més procedents d’Alemanya, Àustria i Suïssa a German Sales 1901-1945.

També pot trobar-se informació de procedència als catàlegs (generalment de pagament) publicats per les grans cases subhastadores, com ara Sotheby’s, Christie’s, Hôtel Drouot o Dorotheum. El principal centre de subhastes durant els segles XVII i XVIII eren els Països Baixos.

Molts llocs web de museus i col·leccions esmenten el mode d’accés (darrer propietari), però pocs inclouen estudis sistemàtics de procedència (relació cronològica de tots els propietaris coneguts). Els més importants que ofereixen aquesta segona opció són:

i també:

En matèria llibrària, els principals indicis per a la provenance research són els ex-libris i les postil·les o notes manuscrites. Sobre això, i sobre les biblioteques que disposen de serveis d’investigació en procedència, consulteu la nostra guia Catàlegs i inventaris antics. Provenance research. Ex-libris.

Estan disponibles catàlegs i inventaris antics de biblioteques italianes, espanyoles, franceses, angleses i suïsses; tornarem sobre elles als llocs corresponents. Sobre la bibliofília en general, remetem al nostre portal Bibliologia i cultura escrita.

Algunes bases de dades permeten cercar per les persones retratades, sovint les mateixes que van encarregar l’obra. Entre les més importants:

La gran base de dades sobre art a Alemanya, el Bildarchiv Foto Marburg, permet cercar pel comitent (Auftraggeber). La Fisher Fine Arts Library Image Collection de la Pennsylvania University permet recuperar imatges pel mot-clau patron.

De molts dels llocs hi ha un recurs alternatiu a Google Arts & Culture.