El mecenatge més brillant, entre el Gòtic i el Renaixement, fou el del rei Maties Corvino, en especial l’Església de Maties a Budapest, el Castell de Visegrád i la dispersa Bibliotheca Corviniana. Un llibre miniat a Florència per compte del monarca és el Missal. El Castell de Budapest és fonamentalment obra dels Habsburgs d’Àustria, després de la reconquesta als turcs, i avui hostatja la Galeria Nacional.
Els magnats hongaresos més rics eren els Esterházy, amb castells avui a territori austriac: Esterházy (Eisenstadt), Forchtenstein i Lackenbach. Una altra branca de la família són els Esterházy de Galántha. Miklós Esterházy formà una col·lecció de pintura espanyola (en part procedent de l’espoliació practicada pels mariscals de Napoleó I entre 1808 i 1814), avui al Szépmûvészeti Múzeum de Budapest. Altres nissagues: Grassalkovich, amb el palau de Gödöllö, que al segle XIX seria residència imperial; Pálffy, sobre els quals vegeu Ingrid Ciulisová, Art collecting of the Central-European aristocracy in the nineteenth century: the case of Count Pálffy. De la mateixa manera que els txecs, també era habitual que els més rics aristòcrates hongaresos tinguessin un altre palau a Viena.
Mecenes de Croàcia al segle XIX fou el bisbe Josip Juraj Strossmayer, que promogué l’Acadèmia Croata d’Arts i Ciències, la catedral de Dakovo i la Galeria Strossmayer de Zagreb.