Sobre el col·leccionisme de l’art dels Països Baixos del sud (actual Bèlgica) i del nord (Holanda i les altres sis províncies) hi ha diversos recursos: CODART: Dutch and Flemish art in museums worldwide; sobre els patrons de la miniatura flamenca, vegeu dues exposicions, del Getty Institute i de la Bibliothèque Nationale de France); sobre obres de pintors dels segles XV i XVI a Gènova i Ligúria; Gerson Digital (artistes holandesos i flamencs del segle XVII que treballen a l’estranger); John Michael Montias, Le marché de l’art aux Pays Bas: XVe et XVIe siècles; Anna Tummers & Koenraad Jonckheere, Art market and connoisseurship (s. XVII).
Una introdució al segle XV i començaments del XVI: Burgundian Netherlands: Court Life and Patronage. La residència oficial dels ducs de Borgonya (i de Brabant) era el malmés palau de Coudenberg a Brussel·les. Els Països Baixos del sud foren durant els segles XV i XVI els principals productors europeus de tapissos: European Tapestry Production and Patronage, 1400–1600. Un famós encàrrec del mercader florentí Giovanni Arnolfini a Jan van Eyck s’estudia per Edwin Hall, Arnolfini betrothal. Beatrijs Wolters van der Wey estudia els retrats de grup a Brabant.
Margarida d’Àustria, filla de l’emperador Maximilià I, tia de Carles V i regent dels Països Baixos, basteix el Monestir de Brou (Bourg-en-Bresse, França) com a panteó familiar dels Savoia. Entre els artistes patrocinats per aquesta princesa a Malines es compten: el projectista Jan van Roome; els arquitectes Rombout II Keldermans i Louis van Bodeghem; els escultors Conrad Meit, Guyot de Beaugrant i Pietro Torrigiano; els pintors Pieter van Coninxlo, Mestre de la Llegenda de la Magdalena, Nicolas Rombouts, Jan Mostaert, Jacopo de’Barbari, Jan Cornelisz. Vermeyen i Bernard van Orley; el miniaturista Gerard Horenbout; i va rebutjar els serveis del projectista Jean Pérreal, de l’escultor Michel Colombe i del pintor Albrecht Dürer. No tenim notícies que contractés els serveis de un altre important escultor resident a Malines, Jean Mone.
Al segle XVII, destaca el mecenatge dels arxiducs Albert i Isabela. De Rubens, pintor cortesà per excel·lència, i també col·lecionista privat, es conserva la casa d’Anvers, la Rubenshuis. Entre els encàrrecs al seu taller: retrats de personalitats d’Anvers i retrats de personalitats forasteres; cartons per a tapissos sobre el Triomf de l’Eucaristia, encarregats per l’arxiduquessa Isabel d’Àustria amb destí a les Descalzas Reales de Madrid; esbossos per a les decoracions de l’entrada del cardenal-infant Fernando en Anvers. Un altre col·leccionista de l’època fou Nicolas Rockox.
El gran mecenes del segle als Països Baixos fou l’arxiduc Leopold Guillem d’Àustria. La seva col·lecció, catalogada per David Teniers II com a Theatrum Pictorium (1660), ha anat a parar principalment al Kunsthistorisches Museum de Viena. Vegeu Adolf Berger, Inventar und Kunstsammlung des Erzherzogs Leopold Wilhelm von Österreich. Entre els artistes patrocinats per l’arxiduc, a més de Teniers, estan els pintors Frans Snyders, Daniel Seghers, Peter Franchoijs, Gaspar de Crayer, Jan van der Hoecke, Thomas Willeboirts Bosschaert, Pieter Thijs, Frans Wouters, Justus van Egmont, Gonzales Coques, Pieter Snayers, Micheline Woutiers, i l’escultor Hieronymus Duquesnoy II.
L’Acadèmia de Pintura d’Anvers, successora (1663) del Gremi de Sant Lluc de pintors, està en la base de la creació del Koninklijk Museum voor Schone Kunsten. Col·leccionista de la mateixa ciutat al segle XIX fou Fritz Mayer van den Bergh.
La burgesia brusel·lesa de finals del segle XIX i començaments del XX encarrega una sèrie de residències que són projectades per arquitectes Art Nouveau, entre els que destaca Victor Horta. El banquer Adolphe Stoclet, en canvi, patrocina un enclavament a Brusel·les de la Secession vienesa: el Palau Stoclet.
Els comtes d’Holanda residien al Binnenhof de l’Haia. La Casa d’Orange (primer estatúders, després reis) posseeixen diversos palaus, i en especial els d’Amsterdam (antic Ajuntament) i Het Loo. Les col·leccions dels Orange formen el nucli de la residència i museu Mauritshuis de L’Haia. A la mateixa ciutat es troba la Biblioteca Reial. El panteó dinàstic es troba a la Nieuwe Kerk de Delft. L’estatúder Frederic Enric feu encàrrecs a l’arquitecte Jacob van Campen, als escultors Artus Quellin I, François Dieussart i Pieter’t Hooft, i als pintors Rubens, Anton van Dyck, Rembrandt, Michiel van Miereveld, Leonaert Bramer, Gerrit van Honthorst, Thomas Willeboirts Bosschaert, Paulus Bor, Christaen van Couwenbergh, Frans de Grebber, Pieter de Grebber, Pieter Soutman; la seva vídua Amalia van Solms, a l’arquitecte Pieter Post, i als pintors Jacob Jordaens, Thomas Willeboirts Bosschaert, Gonzales Coques, Gerrit van Honthorst, Caesar van Everdingen, Pieter de Grebber, Salomon de Bray, Pieter Soutman, Theodor van Thulden, Jacob van Campen, Jan Lievens i Govert Flinck.
Un parent de l’estatúder, el comte Joan Maurici de Nassau-Siegen, és el patró del palau Mauritshuis de L’Haia. Com a governador del Brasil neerlandès, s’emporta els pintors paisatgistes Frans Post i Albert Eckhout; del segon són els retrats d’indígenes regalats a Frederic III de Dinamarca, avui al Museu Nacional de Copenhaguen (Dinamarca). També va regalar part d’aquest material etnogràfic a Lluís XIV de França, que el va fer traduir en tapissos, avui al Mobilier national. Lluís Bonaparte, durant el seu efímer regnat als Països Baixos, decidí la fundació (1808) del Rijksmuseum d’Amsterdam.
Les residències burgeses de la capital poden veure’s a aquesta guia d’Amsterdam. Una col·lecció familiar bastida a Amsterdam des del segle XVII és la Collectie Six. Un estudi de Kees Kaldenbach sobre Delft al temps de Vermeer inclou notícies sobre clients i col·leccionistes. Les col·leccions de l’industrial del segle XVIII Pieter Teyler es conserven al Teyler Museum de Haarlem.
Sobre les vendes públiques, vegeu: The Montias Database of 17th Century Dutch Art Inventories (documentació d’Amsterdam, 1597-1681); l’estudi del mateix John Michael Montias, Art at auction in 17th century Amsterdam; el repertori Book sales catalogues of the Dutch Republic, 1599-1800 (guia bibliogràfica dels catàlegs facsímils, publicats en microfitxa); Digitisation art trade archives (1850-1950); la secció sobre subhastes de llibres del lloc Bibliopolis (Biblioteca Reial de l’Haia).
Col·leccionistes del segles XIX i XX: el baró W.H.J. van Westreenen van Tiellandt, amb el museu Meermanno; Frans Jacob Otto Boijmans, Daniël George van Beuningen i Franz Wilhelm Koenigs, amb el Museum Boijmans Van Beuningen; Helene Kröller-Müller, amb el Kröller-Müller Museum.