Hi ha informació sobre els artistes italians que treballen a Àustria. Poden veure’s il·lustracions del mecenatge, tant imperial com eclesiàtic i aristocràtic, a Vienna, city of the last Roman emperors. Un repertori de palaus es troba a Planet Vienna i a Burgen-Austria.
Sobre la Casa Imperial, vegeu Habsburgs and their courts in Europe, 1400–1700 (vegeu també els Habsburgs d’Espanya) i Via Habsburg. Els palaus de Viena eren: el d’hivern, l’Hofburg, i el d’estiu, Schönbrunn. Les cavallerisses imperials formen part del MuseumsQuartier de Viena. Les col·leccions de la monarquia es troben principalment al Kunsthistorisches Museum, al Naturhistorisches Museum, al Weltmuseum (abans Museum fur Völkerkunde), al Tresor Imperial (Schatzkammer), a la Armeria Imperial i a la Biblioteca Imperial (Hofbibliothek) de Viena.
Fundacions imperials són: l’Akademie der Bildenden Künste i la manufactura de porcellana (Viena); l’Accademia di Belle Arti di Brera (Milà).
Les grans empreses religioses de Carles VI són l’ampliació del monestir de Klosterneuburg i la Karlskirche de Viena. Recordem les dependències imperials de les grans abadies barroques d’Àustria: l’esmentada Klosterneuburg, Melk, Göttweig, Sankt Florian. També hi ha encàrrecs dinàstics a la catedral de Viena (tomba de Frederic III) i al seu Museu Catedralici i Diocesà. El panteó de Maximilià I és a l’Hofkirche d’Innsbruck; el de la reialesa posterior, als Caputxins de Viena (Kaisergruft). Ferran II es feu enterrar en el Mausoleum de Graz. Un altre panteó imperial és la Augustinerkirche de Viena (mausoleu per Antonio Canova).
Residències imperials fora d’Àustria són els castells de Praga i Budapest i altres edificis a Milà i Monza (Llombardia).
La branca tirolesa dels Habsburg tenia la residència a l’Hofburg d’Innsbruck i les col·leccions al castell d’Ambras.
El príncep Hans Ulrich von Eggenberg es feu construir a partir de 1625 el castell d’Eggenberg (Graz), posteriorment alterat pels seus descendents. Els nous propietaris, els comtes d’Herberstein, alteraren al segle XIX els jardins.
Passant al segle XVIII, el príncep Eugeni de Savoia tenia dues residències a la capital: el palau d’hivern al casc antic, ara ocupat pel Bundesministerium für Finanzen, i el Belvedere als afores, actual Österreichische Gallerie. Tenia a la Baixa Àustria els castells de Schlosshof i Niederweiden, que sota Maria Teresa I passen a ser propietat imperial. Les col·leccions pictòriques del príncep foren adquirides per Carlo Emmanuelle III de Savoia i estan als Musei Reali de Torí.
Una altra nissaga aristocràtica, els Harrach, conserva la col·lecció al castell de Rohrau. Un gran col·leccionista divuitesc de gravats fou Anton Roschmann. La col·lecció vienesa de pintura dels comtes Czernin (vegeu-los també a Praga) ha passat a enriquir la Residenzgalerie de Salzburg. Els prínceps Esterházy, vegeu-los a Hongria i Croàcia.
La residència medieval dels prínceps-arquebisbes de Salzburg era el castell d’Hohensalzburg. Construccions dels segles XVII i XVIII foren la Residenz, la Neue Residenz i els palaus de Mirabell i d’Hellbrunn.
Membres de la família imperial austriaca del segle XIX, relacionats amb les belles arts: l’emperadriu Elisabeth (Sissi); el príncep Albert Casimir, amb la col·lecció de dibuixos i gravats Albertina de Viena (en gran mesura formada com a governador a Brusel·les); l’arxiduc Joan d’Habsbug-Lorena, amb el Landesmuseum Joanneum de Graz; Maximilià, frustrat emperador de Mèxic, vegeu-lo a Trieste, Itàlia; l’arxiduc Lluís Salvador, vegeu-lo a Mallorca.
Un col·leccionista austriac del segle XX és Rudolf Leopold, quin llegat forma el Leopold Museum de Viena. El projecte d’Adolf Hitler de construir un gran museu a Linz, vegeu-lo a Alemanya.
Els prínceps de Liechtenstein tenen el seu solar del segle XII al castell Liechtenstein dels afores de Viena, però el reconstruiren radicalment al segle XIX. Al segle XVIII bastiren a Viena els dos palaus Liechtenstein, el de la ciutat i el del jardí. Des d’allí traslladaren llurs col·leccions al castell de Vaduz (1945), però l’han retornada a Viena. Resta a la capital del principat de Liechtenstein el tresor de la dinastia, com a part del Landes Museum. Vegeu també aquesta família a Bohèmia i Moràvia.