Una obra de referència és Archives Directory for the History of Collecting in America. Vegeu també Répertoire de sculpture française dans les collections publiques américaines.
Entre les grans col·leccions privades dels Estats Units, que sovint han esdevingut museus públics, es compten la Barnes, la Bliss (fundadora de Dumbarton Oaks), la Carnegie (vegeu també el seu mecenatge de biblioteques), la Chrysler, la Clark, la Corcoran, la Du Pont, les Freer & Sackler (de la Smithsonian Institution), la Frick, la Gardner, la Getty, la Guggenheim, la Hammer, la Henry E. Huntington, l’Archer M. Huntington (fundador de la Hispanic Society de Nova York i mecenes de Joaquín Sorolla; un altre lloc), la Johnson (Philadelphia Museum of Art), la Kimbell, la Kress, la Jules E. Mastbaum (Rodin Museum de Filadèlfia), la Mellon (origen de la National Gallery of Art; vegeu també la biblioteca de Paul Mellon llegada a la University of Virginia), la Morgan, la Phillips, la Ringling, l’Abigail A. Rockefeller (fundadora del Museum of Modern Art de Nova York), la Nelson A. Rockefeller (Museum of Primitive Art, després integrat en el Metropolitan Museum of Art), la Robbins (National Museum of African Art), la Rubin, la Simon, les de Alfred Stieglitz i Georgia O’Keeffe (donatius a la National Gallery of Art), la Terra (de Daniel J. Terra, fundador del Musée d’art américain Giverny, que ha esdevingut el Musée des impressionnismes Giverny), la Walters, la Whitney, la Widener (llegats a la National Gallery of Art de Washington i a la Free Library de Filadèlfia), la Wrightsman (dins del Metropolitan Museum of Art).
Altres magnats han contribuit indirectament, mitjançant suport monetari, com la Ford Foundation amb el Detroit Institute of Arts, o la Bill & Melinda Gates Foundation amb el Seattle Art Museum.
L’empresari Charles Deering, vegeu-lo a Catalunya; el magnat del coure Alfred Chester Beatty, a Irlanda; Bernard Berenson, a Florència.
Les grans universitats nordamericanes han format importants museus: Berkeley, Emory, Harvard, Pennsylvania, Princeton, Yale. Altres ofereixen vistes del campus: Columbia, Duke, Harvard, Princeton, Wisconsin-Madison.
Poden veure’s mansions dels estats del Sud al Carnegie Survey of the Architecture of the South. La residència de l’estadista i arquitecte Thomas Jefferson era Monticello (Virgínia). La del president James Madison era Montpelier (també Virginia). Al segle XIX, les ciutats de Newport (Rhode Island) i Oak Park (Illinois) es van convertir en emporis de mansions privades. La més grossa del segle és Biltmore (Carolina del Nord), propietat de George Vanderbilt.
Les dues majors iniciatives arquitectòniques privades del segle XX són: el Rockefeller Center (Nova York), de John D. Rockefeller Jr. (amb murals, entre d’altres, de Josep Maria Sert; els de Diego Rivera, en canvi, foren destruits); i el Hearst Castle (San Simeón, Califòrnia), de William Randolph Hearst, més conegut com Xanadú, gràcies a la pel·lícula d’Orson Welles Citizen Kane. Sobre el mecenatge arquitectònic poden consultar-se també dos llocs dedicats a Frank Lloyd Wright, All Wright i Wright Trust, i un sobre la Prairie School.
Estan en línia els arxius dels marxants novaiorquesos Leo Castelli i germans Brummer (aquests darrers, també a París).
Un episodi de la Guerra Freda fou el suport encobert de la Central Intelligence Agency (C.I.A.) a l’art abstracte nordamericà, mitjançant el Congress for Cultural Freedom, tal com ha revelat, entre d’altres, Frances Stonor Saunders.