Els palaus i col·leccions dels tsars poden veure’s a Alexander Palace. La residència antiga és el Kremlin de Moscou, del qual hi ha la pàgina de la Presidència, la dels museus (especialment l’Armeria) i una de privada. A les proximitats estan la catedral de sant Basili i la residència dels boiards, que poden veure’s al Museu Estatal d’Història.
A la nova capital de Pere I, Sant Petersburg, es troba el Palau d’Hivern, que hostatja el museu de l’Hermitage, escenari de la pel·lícula L’Arca Russa. El museu té una sucursal a Amsterdam (Països Baixos).
Caterina II va fer adquisicions massives, entre les quals les col·leccions pictòriques formades per Robert Walpole i Pierre Crozat), mentre que Alexandre I es va beneficiar de les liquidacions subsegüents a la caiguda de Napoleó I. Una part de l’Hermitage, de la Biblioteca Nacional de Leningrad i de l’Armeria del Kremlin fou alienada per Stalin; els lots més importants han anat a parar a la National Gallery de Washington (pels oficis d’Andrew Mellon) i al Museu Gulbenkian de Lisboa (compra de Calouste Gulbenkian); una part de l’Antiga Biblioteca Imperial fou adquirida per la Library of Congress de Washington.
A les rodalies de Sant Petersburg es troben els palaus de Peterhof (lloc oficial i un altre lloc), Tzarskoje Selo i Pavlovsk. Un dels darrers artistes patrocinats per la dinastia Romanov fou el joier Peter Carl Fabergé (un altre lloc), autor d’uns famosos ous de Pasqua (vegeu-ne un altre lloc). Sota protecció imperial estava l’Acadèmia de Belles Arts.
De l’arquitectura religiosa patrocinada pels tsars al segle XIX, destaquen dos ex-vots: la Catedral de Crist Salvador a Moscou i l’església de Crist sobre la Sang Vessada a Sant Petersburg. La construcció burgesa a la capital s’examina a Mapping Petersburg.
Les col·leccions incautades pel règim soviètic als col·leccionistes privats (per exemple, Sergei Shchukin i Ivan Morozov) formen part actualment de museus com l’Hermitage i el Museu Estatal Rus de Sant Petersburg, i la Galeria Tretyakov i el Museu Pushkin de Moscou.