El mecenatge imperial de Carles IV (mitjans s. XIV) es concentra en dos castells: el de Karlstejn i el de Praga o Hradschin, que inclou en el seu recinte la catedral de Sant Vit i fou posteriorment ampliat pels Habsburgs d’Àustria. A l’emperador també és deu el famós pont sobre el riu Moldava, el foment de l’escola de pintura de Bohèmia i, a Alemanya, la Frauenkirche de Nuremberg (Baviera) i el cor de la catedral d’Aquisgrà (Renània).
Entre 1583 i 1612, Praga va gaudir d’una brillant vida cultural sota l’emperador Rodolf II, el principal client de les col·leccions en part arrabassades per Gustau Adolf de Suècia, en part traslladades a Viena, i en part restants a la ciutat (majoritàriament a la Národní galerie). Els principals artistes contractats per Rodolf II són: el projectista Jacopo Strada i Hans Vredeman de Vries; els escultors Giambologna i Adriaen de Vries; els pintors Bartholommaeus Spranger, Giuseppe Arcimboldo, Paolo Veronese, Roelandt Savery, Pieter Stevens, Paulus Willemsz van Vianen, Hans von Aachen, Daniel Fröschl, Joseph Heintz I, Matthäus Gundelach; el miniaturista Joris Hoefnagel; els gravadors Jacob Hoefnagel, Martino Rota i Aegidius Sadeler II; els joiers Ottavio Miseroni, Cosimo Castrucci, Giovanni Castrucci, Wenzel Jamnitzer I, Paulus van Vianen, Jan Vermeyen, Caspar Lehman.
La capital txeca és rica en palaus: vegeu la guia Pragensia. Les residències dels Stenberg i Kinský formen part de la Národní galerie; els palaus Waldstein (Wallenstein), Kolowrat i Fürstenberg hostatgen el Senat de la República Txeca. Altres residències aristocràtiques corresponen als comtes Czernin (actual Ministeri d’Afers Estrangers), als prínceps Eggenberg (Ceský Krumlov), i als ja esmentats comtes Sternberg (Troja, Praga i Castolovice). D’altra banda, era habitual que els més rics aristòcrates txecs tinguessin un altre palau a Viena.
Els prínceps Lobkowitz tenien diversos castells: Nelahozeves, Roudnice, Strekov, Melník, i dos palaus a Praga, al barri del castell i al de Malá Strana. La princesa Polixena fou la donant del Nen Jesús de Praga a l’església de Santa Maria de la Victòria, i Katerina, la fundadora del convent de Loreto. Amb les lleis de restitució aprovades després de la caiguda del comunisme, la família ha recuperat part de llurs col·leccions.
L’industrial cerveser Vojta Náprstek arreplegà al segle XIX els fons inicials del Museu de les Cultures Asiàtiques, Africanes i Americanes (Praga).
Entre les possessions dels Liechtenstein estaven els castells de Valtice i Lednice. A una branca eclesiàstica de la família devem el palau arquebisbal de Kromeriz, amb les seves col·leccions. Vegeu també aquesta família a Àustria i Liechtenstein).
El castell de Konopiste ha passat per varis propietaris i reformes. Al segle XIX l’arxiduc Franz Ferdinand d’Este hi hostatjà una part de les peces heretades dels Este de Mòdena; actualment es guarden a la Galeria Nacional de Praga (Palau Sternberg).