Obres generals sobre edificis de Roma i rodalies: Soprintendenza Speciale Archeologia, Belle Arti e Paesaggio di Roma, Sovrintendenza Capitolina ai Beni Culturali, Rome’s Imperial Forums, Digital Roman Forum, Parco Archeologico del Colosseo, Rom im Netz, Roma Antiqua, Ancient and Early Christian Sites of Rome, Parco Archeologico dell’Appia Antica, un estudi sobre les obres hidràuliques (un altre lloc sobre el mateix tema), retrats escultòrics dels emperadors.
- Pompeu. A Roma, el seu teatre (un altre lloc).
- Juli Cèsar. A Roma, el seu fòrum.
- Octavi August. A Roma, Digital Augustan Rome, el seu Fòrum, l’Ara Pacis (vegeu també el Museo dell’Ara Pacis) i el seu mausoleu. L’emperadriu Lívia: la seva vil·la.
- Marc Vipsani Agripa. Sota el regant del seu sogre August, fa bastir les primeres termes de Roma (desaparegudes) i el panteó, després substituit per l’estructura d’Adrià.
- Contemporànies d’August són les empreses arquitectòniques d’Herodes el Gran a Palestina.
- Calígula. Museo Civico Albano.
- Claudi i Trajà. El nou port de Roma: Ostia Antica i Ostia: harbour city of ancient Rome.
- Neró. A Roma, la Domus Aurea (un altre lloc), i la seva desapareguda estàtua colossal.
- Vespasià. A Roma, el seu fòrum i l’amfiteatre flavi o Colosseu: Colosseum, Colosseo, Storia del Colosseo.
- Titus. A Roma, les seves desaparegudes termes.
- Domicià. A Roma, palau al Palatino i estadi al Camp de Mart, del qual només resta la planta de la Piazza Navona.
- Nerva. A Roma, el seu fòrum.
- Trajà. A Roma, el seu fòrum, que inclou la seva columna; els mercats; les seves termes, de les que es conserven poques restes; el Circ Màxim en la seva forma definitiva (en queden poques restes).
- Adrià. A Roma, el temple de Venus i Roma i el seu mausoleu (convertit en Castel Sant’Angelo). A Tivoli, la vil·la: Hadrian’s Villa, Villa Adriana, Villa Adriana di Tivoli. A Atenes: l’arc d’Adrià, la biblioteca i l’acabament del temple de Zeus.
- Antoní Pius. El temple d’Antoní i Faustina (Roma) i l’estadi de Pozzuoli.
- Sota els governs d’Antoní Pius i Marc Aureli, a l’atenenc Herodes Àtic hom deu: sobre la Via Appia, el temple de Ceres i Faustina (actual església de S. Urbano alla Caffarella) i el cenotafi d’Annia Regilia; els teatres-odeons d’Atenes i Corint; l’estadi Panatenaic d’Atenes (al qual imita l’estructura aixecada el 1895 amb motiu del restabliment dels Jocs Olímpics) i la reconstrucció de l’estadi de Delfos.
- Marc Aureli. A Roma, la seva estàtua eqüestre.
- Còmode. A Roma, la columna de Marc Aureli.
- Septimi Sever. A Roma, el Septizonium (demolit).
- Caracalla. A Roma, les seves termes.
- Aurelià. Les muralles exteriors de Roma.
- Dioclecià. A Roma, les seves termes, parcialment convertides en església de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri. A Split (Spalato, Dalmàcia), el seu palau.
- Galeri. A Salònica, el seu arc de triomf i la rotonda (futura església de sant Jordi), possible mausoleu o sala de recepció del palau imperial.
- Maxenci. Basílica al fòrum de Roma.
- Constantí I. Obres generals: Enciclopedia Costantiniana; R. Ross Holloway, Constantine & Rome. A Tréveris (Renània), basílica i la primitiva catedral (desapareguda). A Roma, el seu arc, les seves termes (desaparegudes), les basíliques de sant Joan del Laterà, sant Pere del Vaticà Basiliche e cappelle papali i sant Pere i sant Pau (actual Sant Sebastià), el mausoleo de la mare, santa Helena. A Antiòquia, l’església de l’Octàgon Daurat (desapareguda). A Jerusalem, el primitiu Sant Sepulcre. A Betlem, l’església del Naixement (remodelada sota Justinià I).
- Santa Helena, mare de Constantí I. Dins del complex (gairebé destruit) del palau Sessoriano de Roma, reedificat per Constantí, Helena patrocina la molt reformada església de Santa Croce in Gerusalemme.
- Constantina, filla de Constantí I. A Roma, S. Agnese fuori le mura.
- Valentinià II. A Roma, la basílica de Sant Pau Extramurs.
Entre 353 i 402, la residència imperial més habitual d’Occident és Milà. Amb els emperadors Teodosi i/o Honori, San Lorenzo Maggiore possiblement funcionava com a capella palatina, i l’annexa capella de Sant Aquilí com a panteó dinàstic.
La capital a partir de 402 és Ràvena. Hom pot veure els principals edificis, i especialment els mosaics. Iniciatives de Gala Placídia són el mausoleu homònim i sant Joan Evangelista. De l’època de Teodoric (govern ostrogot arrià, s. V-VI): les restes del seu palau, el seu mausoleu i l’església del Salvador (després sant Martí, i encara posteriorment sant Apolinar Nou). Sota la reconquesta bizantina de Ràvena, el banquer Julià Argentari fa bastir al segle VI les esglésies de Sant Vital, Sant Apolinar in Classe i Sant Miquel in Africisco.
Obres romanes posteriors al 476 poden veure’s a Medioevo.Roma.