Precarietat versus Atracció de Talent
Infrafinançament versus Competitivitat
Burocràcia versus Resultats
Mentre el Govern publicita el rècord de despesa en R+D o el màxim històric en personal en investigació, CSIF mostra la seva preocupació pel progrés i la sostenibilitat del sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació ja que es considera que la ciència espanyola necessita un impuls que passa per un increment del finançament, una transformació normativa i la fi de la precarietat de la carrera investigadora.
Sense pressupostos i amb la finalització dels fons europeus es corre el risc que es paralitzi la R+D espanyola ja que amb les dades oficials de l’INE, el finançament públic de la R+D+i va assolir el 0,64% del PIB (molt lluny de l’objectiu de l’1,25% del PIB compromès pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats per al 2030). Amb els Pressupostos Generals de l’Estat novament prorrogats i amb la finalització (al 2026) de la meitat de la inversió europea, es corre el risc que es paralitzi la R+D espanyola.
Tot i que és cert que Espanya ha aconseguit augmentar considerablement els seus pressupostos en R+D, segons l’informe de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) “Anàlisi del finançament públic de la R+D+I”, si s’elimina l’impacte dels fons europeus, la intensitat de la despesa en R+D+i entre 2020 i 2024 està a nivells de 2003-2004.
Davant d’aquest escenari, és totalment necessari l’aprovació d’un finançament sostingut i suficient per part del Govern i de les CC.AA. per a duplicar el pressupost de projectes de recerca. La precarietat, la inestabilitat i els salaris baixos són les senyes d’identitat de la carrera investigadora des dels contractes predoctorals fins al període postdoctoral. Més enllà d’alguns discursos, la concatenació de contractes temporals i manca de reconeixement laboral i econòmic impedeixen l’atracció i la retenció de talent.
Des de CSIF creiem que és urgent dissenyar una carrera científica definida, estable i reconeguda. A més, el Govern encara té pendent una nova convocatòria del Sexenni de Transferència que podria actuar com a incentiu cap a l’avaluació i el reconeixement de l’activitat de transferència (aquest es troba paralitzat des del 2018 si bé es va dir per part del Govern que la seva aprovació era imminent abans de finals de 2025).
Finalment, per a CSIF, la burocràtica impedeix l’obtenció de resultats amb una càrrega administrativa desmesurada en la gestió de convocatòries, l’avaluació de mèrits o la justificació de despeses. El desànim i la desafecció creixen davant d’una carrera d’obstacles que dificulta la consecució de resultats i complica la captació de fons i projectes de recerca. Aquesta preocupació pel finançament, la precarietat i la burocràcia de la R+D+i també és compartida per actors tan diferents com la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE), la Coordinadora Marea Roja de la Investigació o la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE).