CSIF ha traslladat al Ministeri de Treball i Economia Social un conjunt de propostes en el marc de la consulta pública per a la reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL). Aquesta proposta s’ha fet considerant que la normativa actual no respon a la realitat del treball i necessita una transformació amb més atenció a la salut mental, la digitalització, més recursos, ràtios obligatòries de personal de prevenció, i un reforç de l’acció dels delegats de prevenció.

Des de CSIF considerem que després de més de 30 anys de vigència de l’actual llei, aquesta ha quedat desfasada i que, en molts casos, la prevenció ha esdevingut un simple tràmit burocràtic, sense impacte real en la seguretat i la salut de les persones treballadores. I amb els canvis al món laboral —digitalització, sobrecàrrega de treball, envelliment de les plantilles o noves formes d’organització— s’estan generant nous riscos que la legislació actual no cobreix adequadament.

Es per allò que demanem una reforma que suposi un canvi de model real, basat en:

  • Més prevenció efectiva i menys burocràcia
  • Més control i sancions davant de l’incompliment
  • Més participació dels treballadors en les decisions preventives

La llei ha de tenir com prioritat els riscos de la salut mental, la digitalització i els riscos emergents de les noves condicions de treball (i que no existien fa 30 anys). Considerem que la salut mental i els riscos psicosocials són uns dels principals problemes actuals i que és un tema insuficientment abordat, per allò les propostes més contundents es centren en:

  • Avaluacions obligatòries de riscos psicosocials cada dos anys.
  • Plans específics de salut mental, benestar laboral i prevenció del suïcidi a la feina.
  • Incorporació de psicòlegs i psiquiatres als serveis de prevenció.
  • Creació d’una unitat tècnica especialitzada en riscos psicosocials.

I no menys important: tenir en compte els riscos derivats de la digitalització, la intel·ligència artificial i la hiperconnectivitat, incloent-hi el dret efectiu a la desconnexió digital.

Per revertir la situació actual de la ‘prevenció de perfil baix‘ proposem:

  • Establir ràtios obligatòries d’inspectors de treball, tècnics en prevenció i personal sanitari dels serveis de prevenció, per reforçar així les plantilles.
  • Garantir serveis de prevenció amb prou recursos i càrrega de treball adequada.
  • Establir sistemes d’informació adequats per a la coordinació de les administracions sanitàries, mútues, serveis de prevenció i el Sistema Nacional de Salut.

A més apostem per reforçar el paper dels delegats de prevenció i la participació sindical com a element clau per millorar la seguretat laboral, entre les mesures plantejades:

  • Crèdit horari addicional almenys de 40 hores per a delegats de prevenció.
  • Accés real a la documentació preventiva.
  • Presència obligatòria en inspeccions i visites preventives.
  • Comitès de seguretat i salut amb més capacitat de decisió davant de riscos greus.

I també reforçar la protecció al llarg de tota la vida laboral:

  • Adaptació de llocs de treball i tornada progressiva després de baixes.
  • Vigilància de la salut més enllà de la feina (post ocupacional).
  • Major protecció en maternitat, paternitat i tractaments de fertilitat.

Considerem que aquesta reforma ha de ser profunda i demanem ​​al Govern un compromís real per situar la salut laboral com una prioritat: el model actual no funciona i si no s’actua ara, la prevenció continuarà sent una ficció a molts centres de treball. La seguretat i la salut a la feina no són negociables i han de convertir-se en un eix central de les polítiques públiques i si no és així la reforma de la llei serà una oportunitat perduda.