CSIF amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, vol traslladar un missatge clar: la salut dels treballadors no pot continuar sent una assignatura pendent.

Sota el lema “La prevenció no s’improvisa: necessita mitjans”, la nostra organització adverteix que la salut laboral és un problema estructural per manca de recursos humans, mitjans materials i pressupost específic, cosa que explica el mal funcionament de la prevenció de riscos laborals en administracions i empreses.

Quan els serveis de prevenció (SPRL) estan infradotats, amb escassetat de tècnics, personal mèdic i d’Infermeria del treball, resulta impossible fer avaluacions de riscos actualitzades, seguiments adequats de la salut, adaptacions de llocs de treball o intervencions eficaces als centres de treball.

A això s’hi afegeix la manca d’inversió, que limita la formació, la implantació de mesures preventives reals i l’adaptació dels llocs de treball. Aquesta situació converteix la prevenció en un simple tràmit burocràtic en lloc d’una eina efectiva de protecció. Per això, és imprescindible implementar mesures estructurals que reforcin plantilles, garanteixin finançament suficient i estableixin criteris mínims de dotació, assegurant així una prevenció real, eficaç i centrada en la salut de les persones treballadores.

La sinistralitat laboral continua sent elevada: Les dades oficials del Ministeri de Treball confirmen que la sinistralitat laboral continua sent una realitat preocupant. El 2025 es van registrar més de 620.000 accidents laborals amb baixa i al voltant de 735 morts. I en els dos primers mesos del 2026 ja son 104, fet que suposa un increment del 6,1% respecte al mateix període de l’any anterior.

El reconeixement de la malaltia professional està molt bloquejat: Segons les dades oficials del Ministeri de Treball i Economia Social, el 2025 es van comunicar 30.713 parts de malalties professionals (14.044 d’homes i 16.669 de dones), una xifra que supera només en un 14,59% (26.803) les malalties professionals declarades el 2024. El nombre oficial de malalties professionals només és la punta de l’iceberg. La realitat és que moltes patologies derivades del treball no es reconeixen, es deriven com a malaltia comuna i recauen sobre el sistema públic de salut i sobre el mateix treballador. Això suposa una doble injustícia tant per a la salut com pels drets laborals.

En aquest sentit, des de CSIF, denunciem que hi ha un problema sistèmic d’infradeclaració, infra-reconeixement i desprotecció administrativa i sanitària.

Tenint en compte aquesta realitat, des de CSIF demanem:

  • Regulació de ràtios mínimes de tècnics de prevenció, inspectors de treball, professionals de medicina i infermeria del treball.
  • Avaluació real de la càrrega de treball dels professionals.
  • Augment de plantilles dels SPRL, tant en propis com aliens.
  • Garantir presència real de prevenció a centres de treball, no només centralitzada.
  • Reclassificació a tècnics superiors de PRL a grup A1.
  • Cobertura d’assegurança de responsabilitat civil professional i defensa jurídica.
  • Professionalització.
  • Formació i desenvolupament professional continu, establint formació d’especialització mínima de 150h/anuals i gratuïta.
  • Reconeixement professional.
  • Compliment de la legislació contractant personal sanitari amb la titulació requerida per llei, acabar amb la figura no legal del “metge reconeixedor”.
  • Incorporar personal de psicologia i mediadors.
  • Reforç de la Inspecció de Treball i seguiment de sectors amb més risc.
  • Dotació de pressuposts específics en prevenció de riscs laborals.
  • Mitjans materials i tecnològics suficients.

A més, considerem necessari regular sancions específiques per incompliment preventiu per a l’autoritat pública o empleat públic amb aquesta responsabilitat a l’àmbit de les administracions públiques. Així ho hem traslladat al Govern com reclam davant l’actualització de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que considerem que ha de ser més ambiciosa i no limitar-se a obligacions que es quedin en paper.