Sembla raonable que l’esborrany del Projecte de Reial Decret de l’Estatut de l’Estudiant Universitari es marqui com a objectius reforçar els drets col·lectius i individuals dels estudiants:

  • Dret de rebre una docència i una formació de qualitat
  • Dret a rebre assessorament i suport a l’orientació socioprofessional dels ensenyaments universitaris, com també a obtenir atenció i suport psicològic i de salut mental.
  • Dret a una formació universitària de caràcter inclusiu
  • Dret a compaginar l’activitat acadèmica amb l’activitat laboral dels estudiants
  • Dret subjectiu de l’estudiant universitari a rebre una beca o ajut públic

Juntament amb aquests objectius essencials, aquesta norma aborda les garanties de qualitat que han de tenir el desenvolupament de les pràctiques acadèmiques externes, els processos de mobilitat i els sistemes d’avaluació.

La participació estarà oberta des del dia 27 d’abril fins al 18 de maig del 2026, i les propostes s’hauran de remetre a l’adreça de correu electrònic participacionpublica.sgu@ciencia.gob.es

En la nostra opinió, el que no sembla tan raonable és que el Govern reforci el poder i la influència dels estudiants a les universitats, ampliant els drets introduïts el 2023 a la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), fins al punt que el que els professors ensenyen cada curs haurà de comptar amb el vistiplau dels alumnes, que també participaran en l’elaboració de normatives que els afecten. L’esborrany estableix que «la programació docent de cada curs serà aprovada pels òrgans competents en cada cas i en cada universitat segons la seva normativa, assegurant-se que ho siguin per un òrgan amb representació dels estudiants».

Ara, amb independència del que opinin Professors, Centres i Departaments, els ensenyaments de cada curs, les metodologies, la forma d’avaluar i els recursos d’aprenentatge hauran de comptar amb el vistiplau dels alumnes.

El Personal Docent i Investigador de les universitats públiques està preocupat perquè molts dels drets per als estudiants suposen més feina i més burocràcia per al professorat -que actualment ho està assumint a cost zero- i no sabem com es computarà i com afectarà els docents.

Un altre tema delicat és el dret a rebre assessorament i suport a l’orientació socioprofessional dels ensenyaments universitaris, com també a obtenir atenció i suport psicològic i de salut mental. CSIF recorda que els professors universitaris no són professionals de la psicologia i que es troben amb força problemes i dubtes en tractar amb alumnes amb necessitats especials (torns, horaris, exàmens, pràctiques, etc.). A més, a la majoria de les universitats no hi ha cap servei de suport per als docents en aquest sentit.

CSIF considera injust i perillós aquesta ‘evolució’ que es va iniciar ja fa temps en moltes universitats públiques quan la carrera acadèmica del professorat, la seva promoció professional i les seves retribucions van ser vinculades a puntuacions, enquestes i valoracions subjectives dels alumnes.